Isabel Vilalba Seivane diu que l’agricultura és “el gran negoci”. Tot i que no per a tothom. Es refereix a les empreses inserides en la dinàmica industrial; les que tecnifiquen cada vegada més el sector i intensifiquen la producció. Les explotacions amb un compàs diferent del de l’agrobusiness exportador, les que treballen amb pràctiques extensives, ecològiques i circuits locals de comercialització, com és la seva, de producció de llet, “en són expulsades”. Vilalba Seivane ha estat secretaria general del Sindicato Labrego Galego durant més d’una dècada i forma part del moviment Via Campesina. Com a part del comitè de coordinació d’aquesta organització a Europa, ha conegut alguns dels espais en què es couen les decisions que determinen el model agroalimentari. “La ciutadania està escassament representada en els grups consultius, i això explica que a les opcions de producció d’aliments que protegeixen la salut i són sostenibles en l’ús de recursos pràcticament no se’ls dediquin mesures de suport; al contrari, troben moltes traves, que fan que mantenir-les sigui un acte de resistència, mentre que la majoria d’ajudes i incentius es fan a mida de l’agroindústria”, exposa.
La ramadera posa l’exemple de l’Observatori del Mercat Làctic, on hi ha representants de tota la cadena, com ara l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (ASEDAS), una patronal que presideix l’exportaveu de CiU al Congrés espanyol Josep Antoni Duran i Lleida. “Els que estan reiteradament en els grups consultius del sector [que han de guiar la presa de decisions de la Comissió Europea] són grans empreses, i d’una manera molt important, COPA-COGECA, clarament defensora del model de producció intensiva industrial”, afegeix Vilalba Seivane. COPA-COGECA és considerat el grup de pressió dominant en la política agrària europea des de fa dècades. Arnold Puech Alissac, part de la direcció de COPA, és un dels dos portaveus en l’àmbit d’agricultura del Comitè Econòmic i Social Europeu, l’òrgan consultiu –“pont entre les institucions i la ciutadania”, segons la presentació oficial– per a la Comissió Europea i el Parlament Europeu.
COPA-COGECA es presenta com la veu de les explotacions i de les cooperatives agràries a la UE, i és cert que en formen part les principals organitzacions, inclosos sindicats, perquè és la manera d’estar en els espais d’influència del sector a Europa. Tanmateix, el xoc amb les necessitats de les petites i mitjanes explotacions és reiterat. Fa uns mesos, la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA) de l’Estat espanyol se’n va desmarcar, arran del fet que COPA-COGECA s’oposés a la proposta de la Comissió Europea d’assegurar que els contractes d’empreses de distribució amb la pagesia garanteixin preus per damunt dels costos de producció.
COPA-COGECA és considerat el grup de pressió dominant en la política agrària europea des de fa dècades. Arnold Puech Alissac, part de la direcció de COPA, és un dels dos portaveus en l’àmbit d’agricultura del Comitè Econòmic i Social Europeu
Una investigació impulsada per l’organització de periodisme col·laboratiu Lighthouse Reports ha analitzat com, malgrat haver perdut representativitat, el tàndem COPA-COGECA gaudeix d’“accés privilegiat a tot nivell de formulació de polítiques” comunitàries. Igualment, el projecte de fiscalització del poder corporatiu Lobby Facts ha registrat la seva presència en centenars de reunions d’alt nivell, que ha servit per frenar polítiques mediambientals del Pacte Verd Europeu, i una de les seves derivades, l’anomenada estratègia De la granja a la taula, orientada a transitar a un sistema alimentari més sostenible. Entre els èxits que s’atribueixen a la influència d’aquesta organització, hi ha el de frenar una llei per reduir dràsticament l’ús de pesticides.
L’Observatori Corporate Europe va publicar l’any 2022 documents interns de COPA-COGECA i de CropLife Europe (organització que aplega les grans empreses del sector agroquímic, com BASF, Bayer i Syngenta) que mostraven una sèrie coordinada d’“estudis d’impacte”, finançats en gran part per l’agrobusiness, dirigits a influir per blocar diversos fronts del Pacte Verd Europeu, entre els quals, la llei de reducció de pesticides. Com es fa notar des de l’observatori, els documents filtrats associen les mesures plantejades a una reducció dels rendiments, ara bé, sense tenir en compte en les anàlisis les conseqüències de la crisi climàtica i de biodiversitat en el futur de l’agricultura i la seguretat alimentària.
COPA-COGECA és una amalgama. En forma part, per exemple, l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), organització professional defensora de la dinàmica actual de la Política Agrària Comuna (PAC), que beneficia grans terratinents, basada en el principi de com més terra, més diners. Alhora, també en forma part la Coordinadora d’Organitzacions d’Argricultors i Ramaders (COAG), membre de la coordinació de Via Campesina a Europa. Andoni García Arriola n’és membre. Reconeix la contradicció i assenyala per qui vetlla COPA-COGECA a la pràctica: “grans empreses, incloses grans cooperatives orientades a l’exportació, estan intentant per tots els mitjans que no avanci la regulació dels preus i, si algú vol tenir barra lliure per vendre per sota dels costos de producció, és perquè els seus beneficis estan directament relacionats amb músculs financers que no són els de petits i mitjans productors, que no miren què passa al mercat interior, sinó cap al mercat internacional que especula, que pot jugar a enfonsar el preu per aconseguir guanyar quota”, exposa.
Tocar fons d’inversió
Un informe de l’Observatori DESCA alerta que els fons d’inversió entren al sector alimentari quan les explotacions són extenses i estan tecnificades, i del risc que la terra protegida per cultivar sigui requalificada per a altres usos com l’urbanístic o l’industrial. El document xifra en més de 700 els fons que invertien en el sector agroalimentari l’any 2020, una xifra quinze cops més gran que el 2005. “Es tracta de fons de pensions, asseguradores i individus amb gran capacitat adquisitiva, que tenen liquiditat i la canalitzen a través dels gestors d’actius, que és el que coneixem com a fons d’inversió, com Blackstone i Blackrock, que sovint són darrere la compra especulativa d’habitatge”, detalla Marta Ribera Carbó, investigadora en Justícia Econòmica a l’Observatori DESCA.
Per Almudena Garcia Sastre, responsable de polítiques europees de FIAN, organització internacional pel dret a l’alimentació, hi ha una deficiència de base: “no abordar l’alimentació com un bé públic. Això és el que duu a posar al voltant de la taula actors econòmics que estan decidint sobre legislació que toca els seus interessos privats”. FIAN denuncia que la presa de decisions sobre el model agroalimentari pateix una “captura corporativa”, que l’allunya de l’horitzó de la sobirania alimentària. Una mostra la troben en l’anomenat diàleg estratègic sobre el futur de l’agricultura a la UE. S’hi va convocar Fertilizers Europe, que representa grans agroquímiques com Yara, i FoodDrinkEurope, que aplega gegants del sector alimentari com Coca-cola, Danone, Nestlé, Cargill, Pepsico, Unilever o l’associació d’aigües minerals d’Europa, al costat de Greenpeace, Bird Life, passant per Via Campesina, COGECA o el Banc Europeu d’Inversions. Com a recomanació del diàleg, es va crear el Consell Europeu d’Agricultura i Alimentació (EBAF, per les sigles en anglès), un grup consultiu activat per la Comissió Europea, format per representants de la cadena de producció i distribució. Alguns noms que en formen part són coneguts: les principals agroquímiques que habiten dins de CropLife Europe i FertilizersEurope, COGECA, Via Campesina, Greenpeace i Bird Life. L’aplec que en resulta és molt divers, i inclou també l’eurogrup pels animals o Eurocomerce, dins de la qual hi ha l’ASEDAS de Duran i Lleida.
Un informe de l’Observatori DESCA xifra en més de 700 els fons de capital que invertien al sector agroalimentari l’any 2020, quinze vegades més que el 2005
“Fins i tot quan hi ha cimeres d’alt nivell, per exemple, de seguretat alimentària, estan molt presents les companyies de fertilitzants i biotecnologia, cosa que mostra que la protecció de la salut i el medi ambient no són límits per arribar a acords”, observa Vilalba Seivane. Un dels objectius a abatre dels lobbies és l’Agenda 2030 i arribar a aquesta data amb un 25% d’agricultura ecològica certificada i amb un ús reduït de fitosanitaris i antibiòtics: “I ja es veuen passes enrere”, remarca la sindicalista gallega. L’Observatori Corporate Europe, el 2025, advertia que Croplife es proposava incidir en l’agenda de “simplificació” regulatòria de la Comissió Europea per reduir les avaluacions de seguretat dels pesticides, i així s’ha concretat recentment: l’ús de pesticides pot flexibilitzar-se si s’aprova la iniciativa legislativa òmnibus d’aliments i pinsos que ha promogut l’executiu comunitari, en el marc d’altres modificacions que l’ecologisme denuncia com una “desregulació” de la normativa de protecció mediambiental fins ara consolidada.
La pressió empresarial també modela els tractats internacionals d’inversió i comerç, que inclouen l’alimentació com una peça més. La darrera mostra és el de UE amb el Mercosur. COPA-COGECA, tot i defensar el model agroexportador, s’hi ha posicionat en contra. Per García Arriola, aquest pacte comercial és una de les “contradiccions” de la política europea davant l’emergència climàtica. “Facilitant acords com aquest, el que es facilita no és la competitivitat, sinó la substitució dels models més sostenibles per produccions de llarga distància i que desforesten l’Amazonia”, denuncia. Marta Ribera, de l’Observatori DESCA, alerta que els tractats de lliure comerç que inclouen l’agricultura aplanen les condicions als fons d’inversió –molts dels quals, residents a Luxemburg, estat de la UE– per augmentar l’especulació amb els cultius, en facilitar i protegir la inversió d’actors estrangers, en aquest cas, en territoris del Brasil, l’Argentina, Bolívia, el Paraguai i l’Uruguai.
