Fa cinc anys que el nucli de col·laboradores de la Directa al País Valencià treballa per fer possible un mitjà de comunicació independent, cooperatiu, assembleari i autogestionat al sud dels Països Catalans. Un grup de persones, afincades en aquell moment a Castelló de la Plana, van començar a alçar els fonaments d’un mitjà que no respondria als interessos de cap empresa, partit o institució. Unes quantes persones de València també s’havien sumat a fer notícies d’ací i, entre reunions i trobades, amb el pas del temps, es va conformar el primer nucli de treball valencià amb col·laboradores a diverses ciutats i comarques.
Però per recercar els nostres orígens al País Valencià, ens hem de remuntar més enrere, a les acaballes del segle passat, quan semblava que l’omnipresència del Partit Popular, en una administració que es trobava a la vora del precipici, no arribaria mai a la seua fi. La Generalitat Valenciana va ser pionera a implementar el sistema de concessions privades a la sanitat amb el model Alzira. Era l’inici del desmantellament del servei públic sanitari valencià. Anys després, les retallades farien el seu efecte sobre altre pilar bàsic com és l’educació i, mentre al govern valencià s’omplien les butxaques a mans plenes amb concessions de macroprojectes faraònics i innecessaris, molts centres educatius no podien ni engegar la calefacció, canviar els vidres d’una finestra o, fins i tot, el sostre de les aules.
La Primavera Valenciana havia arribat per colpejar el seu relat de país. L’esclat de la ràbia col·lectiva que afectava de manera intergeneracional es va fer escoltar
Llavors, després de dècades de privatitzacions, retallades i pobresa, la falla que el PP havia muntat hi va viure la primera cremà. Les espurnes que s’havien acumulat amb el pas dels anys es van ajuntar i van provocar un incendi. La Primavera Valenciana havia arribat per colpejar el seu relat de país. L’esclat de la ràbia col·lectiva que afectava de manera intergeneracional es va fer escoltar: que ens toquen les butxaques, la nevera i la casa, bé, la vida és així; però que s’atrevisquen a posar una mà damunt dels nostres fills i filles, això sí que no.
Durant setmanes, aquest xicotet país, malgrat la brutalitat policial sense precedents, va aconseguir eixir en portada de mitjans internacionals i li va mostrar al món les vergonyes del govern del PP. L’abans i el després d’aquesta primavera es va fer notar. Pocs anys després, el PP de la ciutat de València perdria la seua hegemonia de 24 anys jugant a enriquir-se, i el PP autonòmic deixaria de tindre segrestada la Generalitat. Les agressions a la nostra llengua, l’especulació amb el territori, el monocultiu urbanístic i turístic a tot arreu –sobretot al litoral–, l’explotació indiscriminada dels recursos –sobretot de les comarques d’interior–, la manipulació informativa –amb una Radiotelevisió Valenciana al seu servei, per al control i l’alienació ciutadana–, són també fets decisius per entendre la història recent del nostre país.
Per contra, al Consell arribava l’anomenat govern del canvi, amb el qual algunes coses han canviat, però, malauradament, moltes altres resten igual i algunes s’han agreujat els darrers mesos a causa dels efectes de la pandèmia. La precarietat de la classe treballadora, els desnonaments i l’actual bombolla del lloguer, el poder d’entitats bancàries i grans empreses sobre el nostre territori, sobre les decisions polítiques i urbanístiques, l’assetjament anticatalanista per part d’organitzacions i grupuscles d’extrema dreta o els obstacles en el procés de normalització del valencià continuen a l’ordre del dia. I fa més important que mai la lluita per la vida.
Som hereves de la desesperança, del patiment, de la injustícia i l’amargor d’aquesta època. I tota aquesta ràbia acumulada l’hem vehiculat a través de la paraula, del reportatge, de l’entrevista o de la crònica. Totes les que hi som al nucli de col·laboradores valencià estem travessades per un mateix fil d’opressió
A la Directa volem treballar al costat d’aquesta lluita. Volem continuar sent l’altaveu de la societat valenciana, de cadascuna de les lluites que han travessat i travessen el nostre territori i les nostres vides, des dels Ports fins al Baix Segura. Per aquesta raó va nàixer el nucli de treball valencià, per aconseguir que la societat deixe de patir la manipulació, la desinformació, l’obstrucció i el silenci que ha sofert, com amb l’accident de Metro de València del 3 de juliol, per culpa d’uns poders polítics i mediàtics que no volen perdre el control del relat. “Vosaltres, pareix que aneu més directes, a la vena”, ens diu Pep Gimeno ‘Botifarra’ des de Xàtiva (la Costera). “Crec –continua– que el poble s’ha d’assabentar de tot, no s’ha d’amagar-li res”. Som hereves de la desesperança, del patiment, de la injustícia i l’amargor d’aquesta època. I tota aquesta ràbia acumulada l’hem vehiculat a través de la paraula, del reportatge, de l’entrevista o de la crònica. Totes les que hi som al nucli de col·laboradores valencià estem travessades per un mateix fil d’opressió.
Fins ara hem treballat per descobrir i aprofundir els interessos que s’amaguen en molts dels megaprojectes d’especulació que s’han intentat implantar a les nostres comarques. El més recent, el projecte Maestrazgo-Els Ports, amb el qual Wyss Foundation i la Fundación Global Nature volien expandir els parcs naturals de la Tinença de Benifassà i dels Ports per tal d’establir un “gran destí d’ecoturisme internacional”. Per a sort nostra, a finals de juliol, les promotores anunciaven la retirada de la proposta en tot el territori afectat, després que entitats socials, culturals, ajuntaments i partits polítics mostraren la seua oposició. També a les comarques del nord, la societat civil lluita contra la mateixa Xarxa Elèctrica espanyola, que pretén cosir setze pobles amb una línia de molta alta tensió que posa en perill la salut de la població. Més al sud, a la Marina Baixa, la Directa també va posar el focus en el model de negoci turístic, al marge dels criteris de sostenibilitat, imposat a Benidorm i, per extensió, a l’espai natural de la serra Gelada, arraconada per l’expansió d’hotels, urbanitzacions i càmpings.
El cercle de nissagues poderoses al País Valencià l’acaben tancant les indústries portuària, taulellera i minera
El cercle de nissagues poderoses al País Valencià l’acaben tancant les indústries portuària, taulellera i minera. Al polígon del Serrallo, ubicat al Grau de Castelló, hi ha una de les petroquímiques més importants dels Països Catalans. Empreses com British Petroleum (BP) o Repsol Butano tenen el control absolut del polígon, on regna la manca d’estudis sobre la contaminació, la falta de control i transparència sobre les activitats que es desenvolupen, així com l’escassa seguretat, tal com va denunciar la plataforma Frenem la Contaminació i vam investigar a la Directa. A la capital del Túria, es troba la Comissió Ciutat-Port, ara en lluita contra l’ampliació del port de València, que comportaria la destrucció de l’horta i les platges. Pel que fa a la indústria taulellera i minera, aquesta fa anys que arrossega les muntanyes de la Serrania sense permís. Des de la Serrania, precisament, Magdala Manero ens agraeix la tasca d’investigació que va fer la Directa per denunciar els impactes i les irregularitats d’aquesta indústria: “És el periodisme que tracta, entre tots i totes, de col·laborar perquè hi haja una societat més crítica”.
També hem treballat a l’uníson dels col·lectius en defensa de l’habitatge, per denunciar l’acaparament de cada cop més immobles per part de fons d’inversió i grans tenidors, que busquen arrendatàries amb alt poder adquisitiu, fet que provoca la pujada del preu dels lloguers. “Ens volem acostar a totes les realitats que existeixen per entendre’ns i poder treballar en defensa de l’habitatge”, exposa Sílvia Cortés, membre d’Espai Veïnal del Cabanyal. La primera portada de la Directa elaborada des del País Valencià tractava, precisament, sobre aquest barri mariner de la capital del Túria, assetjat per les institucions de manera deliberada. Primer, amb el projecte de prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez, impulsat per Rita Barberà; i ara amb el Pla Especial del Cabanyal, que amenaça la idiosincràsia arquitectònica i social del barri. “I en aquesta lluita –subratlla Cortés– la Directa és fonamental”. “El tracte és proper, intenta entendre les problemàtiques, fa un treball en profunditat… tasques que en el periodisme convencional no es contemplen”.
“El periodisme, ací, el fem aixina”: a tornallom, a estall, traient a rogle les diferents realitats o sense donar mai un quinze per perdut, perquè ens esforcem abans de donar per perduda una investigació de qualitat i al servei de cada barri i cada poble
Els moviments feminista i antifeixista són els altres dos pilars de les lluites populars del País Valencià. Les assemblees feministes han demostrat que si “les dones parem, s’atura el món”, que és necessari “crear assemblees, que ens ajuntem, que fem rogle per aconseguir combatre les violències masclistes”, defensa Sénia Mulayali, filòloga feminista nascuda als camps de refugiades de Tinduf (Argelia) i afincada a Benimaclet. I just al costat del feminisme, ens trobem amb una realitat antifeixista cada vegada més forta, un exemple clar és l’antifeixisme valencià guanyant-li la partida als carrers a la nova onada d’ultradreta les darreres diades del 9 d’octubre. “Contra el feixisme anem a estall i ens lliguem bé les espardenyes, perquè no ens permetrem mai fer un pas enrere”, rebla Betlem Agulló, germana de Guillem Agulló, jove antifeixista i independentista assassinat pel neonazi Pedro Cuevas.
La lluita pels drets lingüístics, per la nostra llengua, cultura i memòria, és una altra de les grans batalles al territori valencià. L’equip de la Directa al País Valencià també vam voler aportar el nostre granet de sorra a aquesta batalla amb un reportatge sobre la situació sociolingüística del català “a la manera de València”, com deia Ovidi Montllor. I ara ho volem fer també amb aquesta campanya, perquè no només la llancem per expandir i arrelar un mitjà d’investigació, cooperatiu i independent al sud dels Països Catalans, sinó també per defensar un periodisme fet en valencià i des del País Valencià, perquè “el periodisme, ací, el fem aixina”: a tornallom, a estall, traient a rogle les diferents realitats o sense donar mai un quinze per perdut, perquè ens esforcem abans de donar per perduda una investigació de qualitat i al servei de cada barri i cada poble.
Aquestes són algunes de les expressions que hem escollit per dissenyar la campanya que llancem avui i que durarà tot el mes d’octubre. Són expressions que descriuen la història i el treball que volem reivindicar, que defineixen tant el treball i l’esforç que desenvolupa el teixit social del nostre territori, com la tasca que fa la Directa. Com bé diu Vanessa Viñals, membre de l’Aplec dels Ports i veïna de Forcall, la Directa i els moviments socials i culturals “tenen molts punts en comú”. “Tot ho fan a la dula, amb llibertat i sense el control de ningú. I això els fa únics”. Però, tot el que fem, sense vosaltres, sense les subscriptores, no seria possible. Per això, durant aquest mes, les noves subscriptores del País Valencià que ho facen a la modalitat paper+web rebran de regal una bossa de la Directa amb l’expressió “a tornallom” o “tota pedra fa paret” estampada. Subscriu-t’hi per continuar fent possible un periodisme ací i aixina.
