Aquest 22 d’abril, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Terra, centenars d’alumnes de diferents centres educatius de València i de l’àrea metropolitana tornaran a recórrer els camins de l’Horta de València. Ho faran en una nova edició de la Marxa d’Escoles per l’Horta, que enguany se celebra a Picanya (l’Horta Sud). Una iniciativa que, des de fa nou anys, mobilitza professorat, estudiants i entitats i que enguany, sota el lema “Sense horta, mengem fang” i amb el record recent de la Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) del 29 d’octubre de 2024, torna a posar el focus en la defensa del territori.
La marxa és el punt de partida de la Xarxa d’Escoles per l’Horta. Va nàixer impulsada per col·lectius com Per l’Horta, Justícia Alimentària i l’Associació de Veïns i Veïnes d’Els Orriols Rascanya, juntament amb diferents centres, per crear una activitat educativa i reivindicativa que acostara l’horta, tal com afirmen, “a un alumnat que sovint està molt allunyat de l’agricultura i del paisatge que envolta la ciutat”.
“El que fem és defensar el nostre territori intentant crear espais saludables per a les persones i, si més no, evitar que desapareguen”, explica Sandra Boïls, docent de l’IES Enric Valor
“La xarxa es crea fa una dècada”, rememora Marc Ferri, docent i membre de Per l’Horta, “a partir d’una inspiració que és un col·lectiu de Granada que es diu Salvemos la Vega – VegaEduca. Cada any fan una trobada escolar per la protecció de la Vega de Granada”. Es tracta d’un dels espais agraris històrics més rellevants d’Andalusia. A partir d’aquell moment, es va començar a organitzar la marxa, que enguany arriba a la seua novena edició.
La defensa de l’horta és el punt d’origen, però també el fil que travessa tot el projecte. L’objectiu no és només conèixer l’entorn, sinó entendre què implica i quin paper juga en la vida quotidiana. “El que fem és defensar el nostre territori intentant crear espais saludables per a les persones i, si més no, evitar que desapareguen. El recurs constant al formigó i el foment de la mobilitat no sostenible impedeixen que hi haja vida”, explica Sandra Boïls, de l’IES Enric Valor, centre que acull enguany la trobada.
El projecte posa el focus en tot allò que amenaça l’equilibri. Aquesta mirada connecta amb conceptes com la sostenibilitat, la justícia social o la sobirania alimentària, presents tant en les activitats de la marxa com en el treball a l’aula. “Defensem el dret a una alimentació saludable, sostenible i justa per a totes les persones, sempre en un context de drets humans”, apunta Doris Monrós, tècnica de projectes de Justícia Alimentària.
D’on ve el que es menja és una altra de les preguntes clau. “L’alumnat ha de ser conscient d’on prové l’aliment que arriba a les seues taules, i que no és el mateix un producte de proximitat que un que ve de l’altra banda del món”, assenyala Ferri. Així, l’aprenentatge vincula l’alimentació amb l’entorn que la fa possible, amb la salut i amb el model de societat que es construeix a partir d’aquestes decisions.
Una marxa per a recórrer i compartir l’horta
Amb l’arribada del Dia de la Terra, l’horta es converteix en un espai de trobada. La marxa és el moment central del projecte i combina recorregut pel territori amb una trobada col·lectiva entre centres educatius. A més de les entitats organitzadores, aquest any participen SEO BirdLife; Xarxa de Consum Solidari, Acció Ecologista Agró, La Dinamo i el Centre de Formació de Persones Adultes Vicent Ventura.
El matí arranca amb una passejada per l’entorn agrícola amb itineraris que cada centre organitza de manera autònoma, seguint unes rutes prèviament definides. L’objectiu és caminar l’horta, observar-la i entendre-la en el seu context. A mig matí, tots els grups conflueixen al pati de l’IES Enric Valor, on se celebra una fira d’entitats vinculades a la seua defensa, amb tallers, activitats i espais d’intercanvi de sabers, que ajuden l’alumnat a “conèixer diferents realitats que envolten l’horta des d’una manera més directa i participativa”, explica Ferri.
L’horta es converteix també en una aula oberta on es poden abordar qüestions molt diverses i, sobretot, ajuda a fer visibles relacions que sovint queden fora de l’aula
La jornada dona forma al treball fet prèviament a les aules. En altres edicions, aquest procés s’ha concretat en iniciatives com el joc cooperatiu de la Carxoca, semblant al joc de l’Oca però amb continguts relacionats amb l’agroecologia i que es va construir a partir de materials elaborats per cada institució participant. Enguany, la proposta és un mural col·laboratiu. “Hem creat una base amb dues franges”, ens conta Boïls, qui continua: “una representa el territori urbanitzat, el formigó; i l’altra, la terra i l’horta. La idea és que cada centre aporte el seu missatge i que quede reflectit en el mural”.
En aquest procés, l’horta es converteix també en una aula oberta on es poden abordar qüestions molt diverses i, sobretot, ajuda a fer visibles relacions que sovint queden fora de l’aula: des del funcionament d’una séquia o el reg a manta fins als models de producció alimentària o els impactes ambientals. Més enllà dels continguts, el que es treballa és la connexió amb el territori. “Aquesta aproximació permet entendre l’horta en totes les seues dimensions: com a ecosistema, com a espai productiu i com a patrimoni cultural”, destaca Ferri.
“L’alumnat ha de ser conscient d’on prové l’aliment que arriba a les seues taules. Han de poder viure-ho de primera mà”, assenyala Doris. El dia es tanca amb una fotografia col·lectiva que sintetitza el lema de cada edició. Un gest que reforça el caràcter compartit de la iniciativa i deixa constància d’una experiència que va més enllà d’una jornada puntual.
La importància de visibilitzar el conflicte
Mostrar l’horta no és suficient. La marxa, amb el pas del temps, s’ha convertit també en un espai per llegir críticament el present i posar sobre la taula els conflictes que l’afecten. “La pressió urbanística i els projectes especulatius formen part del dia a dia de molts pobles situats en l’entorn metropolità de València i fan que l’horta siga cada vegada més vulnerable”, explica Boïls, que incideix en la fragilitat creixent del territori.
L’edició d’enguany arriba marcada per la DANA, que ha colpejat especialment l’Horta Sud, i porta la marxa per primera vegada a aquesta comarca
La proposta educativa busca que l’alumnat entenga que el paisatge que trepitja no és neutre, sinó el resultat d’una sèrie de decisions econòmiques i polítiques. “El que volem demostrar és que el creixement no pot ser només econòmic: ha de ser també social i saludable”, apunta aquesta docent de l’especialitat d’Educació Física.
L’edició d’enguany arriba marcada per la DANA, que ha colpejat especialment l’Horta Sud, i porta la marxa per primera vegada a aquesta comarca. Però la trobada no sempre s’ha desenvolupat en centres educatius. En altres edicions s’ha optat per espais amb una càrrega simbòlica especial, com el Centre Cultural de La Punta (València), un enclavament històric on també es fan visibles les agressions al territori. En aquest barri, de fet, es va produir l’expropiació d’habitatges i el desplaçament forçat del veïnat per a la construcció de la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), vinculada a l’ampliació del port de València.
L’episodi de la DANA ha servit també per a fer valdre el paper de l’horta com a infraestructura natural. “Si vols entendre què va passar el 29 d’octubre de 2024, has d’entendre que l’horta de València és un territori inundable. És una plana fluvial i simplement el que va passar és que l’aigua dels barrancs va buscar el seu camí natural”, explica Ferri.
Aquesta funció d’absorció de l’aigua contrasta amb decisions urbanístiques recents. Precisament a Picanya, l’Ajuntament ha plantejat urbanitzar zones potencialment inundables, malgrat que s’ha evidenciat el paper protector de l’horta. “S’ha demostrat que els espais on hi havia horta han absorbit millor l’aigua i han protegit més davant d’un impacte tan devastador com el de la DANA, però en comptes d’aprendre, es continua apostant per més asfalt. Sembla que no hem après res”, assevera, amb lament, Doris. Conclou, això sí, amb un bri d’esperança: “però ací estem, i continuarem lluitant. Perquè d’això depèn la nostra vida”.
