Grans empreses de l’oligopoli energètic lideren la segona onada de parcs eòlics prevista a les Terres de l’Ebre, l’altiplà de l’Anoia i la Segarra i els Ports de Castelló. Entitats ecologistes i veïnals, ajuntaments i el teixit econòmic vinculat al medi natural donen suport a les energies renovables, però critiquen un model que consideren “imposat des de dalt i sense participació de la societat”. Un reportatge de Jesús Rodríguez i Aleix López Simón elaborat amb entrevistes i dades recollides a peu del terreny. Infografies de Pau Fabregat.
Entrevistem en profunditat Javier Padilla. Metge de família i comunitat i membre del col·lectiu Silesia, reflexiona en plena pandèmia de la Covid-19 sobre el substrat, el contagi, la resposta i la reconstrucció davant de les epidèmies del segle XXI. Preguntes de Gemma Garcia i fotografies de Cristina Candel.
A la secció d’opinió, el llicenciat en Dret i fundador del grup de lectura Àgora de l’Ateneu Cooperatiu La Baula, Eduard Daura Corral, defensa la natura com a nou subjecte de dret. Considerar la natura com a subjecte i no com a objecte de dret es presenta com una tasca complicada i feixuga. No obstant, és una gran oportunitat per protegir els seus interessos, innegablement vinculats amb l’avenir de l’espècie humana. Il·lustra l’article Esther Aguilà. A continuació, Salvador Pueyo, Clea Ventura Cañada i Maria Marín i Vilar, del col·lectiu ConCiencias Barcelona, parlen del “capitalisme pandemiogènic”: “La COVID-19 té responsables, i de pandèmies en vindran moltes més si no es prenen mesures, més enllà de les sanitàries, que s’oposin a determinats interessos econòmics. L’actual presa de consciència del problema dona una oportunitat única per explicar-ne les arrels sistèmiques i entrar en acció”. Amb il·lustració d’Edu Polo Bosch.
I si no fos porno… sinó la pel·lícula sexual de la nostra vida? Passeu i seieu. Comença una sessió de porno artístic, ètic i feminista. Marta Molas entrevista quatre directores que cerquen qualitat, estètica, diversitat i transformació social: Erika Lust, Irina Vega, Paulita Pappel i Vex Ashley. Debaten sobre l’etiqueta ètic o feminista i exposen la seva manera de treballar.
Posem la mirada a Bielorrússia, on el moviment de protesta té el seu origen en raons socioeconòmiques i com a resposta a l’autoritarisme, malgrat la
instrumentalització geopolítica per part de Polònia, Lituània o Rússia. Un article d’Abel Riu amb fotografia d’Artem Podrez. Tot seguit, des de Managua, Xavier Ruiz Ribes dibuixa les dues Nicaragües irreconciliables: el govern intenta imposar sistemàticament la seva veritat oficial, fins i tot en contra del periodisme, les proves demostrables o les mateixes lleis de la natura. I Amy Goodman i Denis Moynihan analitzen la fractura entre
la direcció del partit, de postura centrista, i l’ala progressista emergent que ha quedat evidenciada a la Convenció Nacional Demòcrata dels Estats Units, que pot donar la victòria a Donald Trump.
L’obertura de la secció cultural es titula ‘Dones que són refugi’. Ivet Eroles repassa la tasca de les guardes, sovint ubicades al vessant obac d’una muntanya: sota l’esguard dels cims punxeguts, a la vora dels llacs pirinencs, a la vora d’un bell camí… Amb il·lustracions de Cesca Gelabert. A continuació, ‘Veïna d’aigua’, el relat d’Olga Codina il·lustrat per Alba Domingo. I, finalment, les ressenyes literàries de Música y mujeres.
Género y poder (Marisa Manchado), La ciutat interrompuda (Julià Guillamon) i Hija del camino (Lucía Asué Mbomio Rubio). Les signen Ferran Riera, Ivan Alcázar Serrat i Aisha Seck respectivament.
A la contraportada, Àlex Romaguera entrevista Leitha Mkhabela. Fa sis anys que patrulla la Reserva Natural de Balule (Sud-àfrica) amb altres dones per impedir que els caçadors furtius entrin per matar rinoceronts, girafes i altres mamífers. Sap que la seva tasca és arriscada i exigeix molta fortalesa física i mental, però recorda satisfeta les vegades que han foragitat aquestes bandes vinculades al tràfic d’animals. “Senzillament som dones que defensem les espècies salvatges del nostre país”, afirma. Amb una fotografia de Juliette Robert.
Suplement ‘L’improcedent’
Vuit pàgines d’informació sobre els drets laborals en col·laboració amb el Col·lectiu Ronda, amb articles de Natxo Parra i Marta Barrera. Disseny de portada d’Anna Bohigas i fotografies d’Àngel Monlleó, Montse Giralt i Bru Aguiló. Us el podeu descarregar en aquest enllaç.
