L’11 d’abril de 1993 Guillem Agulló, un jove de 18 anys de Burjassot (l’Horta Nord), va ser assassinat mentre passava uns dies de vacances a Montanejos (Alt Millars) amb els seus amics. Un grup de cinc joves d’ideologia neonazi es va dirigir directament a ell, que militava a l’organització independentista Maulets i formava part del col·lectiu antiracista SHARP. Entre tres persones, el van subjectar perquè el seu botxí, Pedro José Cuevas —àlies El Ventosa—, li assestés una ganivetada mortal al cor. Tots cinc van ser imputats, però només es va condemnar l’acusat d’apunyalar-lo amb setze anys de presó per homicidi, dels quals només en compliria quatre. El jutge va acceptar la versió que havia sigut una baralla entre joves. Anys després, la versió oficial de l’assassinat d’Agulló es desmuntava. En 2005, El Ventosa va ser detingut en l’anomenada operació Pànzer, la principal batuda policial contra la ultradreta al País Valencià.
Trenta anys després de l’assassinat del jove antifeixista, l’esquerra independentista, Acció Cultural del País Valencià i la Comissió 30 anys amb Guillem —que aglutina les organitzacions independentistes i anticapitalistes, Acció Cultural i altres entitats, com l’Associació Cultural Ca Bassot, el sindicat de barri Construint Burjassot, Escola Valenciana, Joves Antifeixistes del País Valencià o el centre social-bar el Terra— dediquen la Diada del País Valencià de 2023 a retre homenatge a Agulló i reivindicar la lluita antifeixista. “Tenim moltes lluites, però enguany, especialment, sumem l’antifeixisme”, manifesta Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural. Per la seua part, Maria Josep Martínez, advocada de l’organització antirepressiva Alerta Solidària i militant d’Endavant al País Valencià, matisa que, a banda de l’homenatge, han volgut posar al centre de la Diada la defensa del territori. “Volem assenyalar —incideix— la proliferació de projectes que sota l’argument de la transició a l’energia verda són un nou pretext perquè les empreses energètiques obtinguen abundants beneficis”.
El 30 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló i l’auge del racisme i el feixisme a Europa han marcat, segons Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, la necessitat de confluir en una única convocatòria
La tradicional manifestació de la diada tindrà lloc el pròxim dissabte, 22 d’abril, a les sis de la vesprada, des de la plaça Sant Agustí de València. Sota el lema “Horitzó País Valencià”, encapçalarà la marxa la pancarta d’Acció Cultural, i seguidament, en diferents blocs, s’hi sumaran la resta d’organitzacions convocants. El 30 aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló i l’auge del racisme i el feixisme a Europa han marcat, segons Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, la necessitat de confluir en una única convocatòria. En la mateixa línia s’ha expressat Gonçal Bravo, militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS): “En el 30 aniversari de Guillem era important que anàrem de la manera més coordinada possible”. Des del Ca Bassot, la seua vicepresidenta, Mercè Martínez, posa èmfasi en la necessitat “d’unir forces” i “mantenir-nos organitzades” per “continuar reivindicant la memòria de Guillem, denunciar tots els assassinats en mans del feixisme i combatre l’extrema dreta”.
A banda de la manifestació de la vesprada, al llarg de la jornada del dissabte, s’han organitzat diverses activitats, com una trobada de joves amb l’objectiu de teixir estratègies davant l’amenaça de l’extrema dreta, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània; o el dinar, concert i acte polític en homenatge a Guillem Agulló organitzat per l’esquerra independentista al carrer Baró de Sant Petrillo. Després de la manifestació, a la plaça de bous de València, s’ha organitzat un concert amb artistes com Josep Nadal i Àlex Seguí (membres de La Gossa Sord), la Fúmiga, El Diluvi, Jazzwoman, Marala, Maluks, Colomet, Esther i el Cor Dona Veu.
L’any 2022 la celebració del 25 d’abril es va convertir en un clam en homenatge a Joan Fuster —l’intel·lectual de referència del valencianisme polític i cultural—, amb motiu del quarantè aniversari del pronunciament del seu històric “O ara o mai”. Enguany, a poc més d’un mes de les eleccions autonòmiques, per a Acció Cultural la convocatòria té com a objectiu “aprofundir en els drets democràtics i socials, que són la resposta positiva a la crisi econòmica, a les desigualtats, a la imposició de l’individualisme, de la no igualtat d’oportunitats; i als populismes autoritaris i regressius”, reivindica l’entitat en el seu manifest.
Demandes “inajornables”
Acció Cultural del País Valencià reclamarà també les seues demandes històriques i “inajornables”: una major capacitat d’autogovern, sobirania legislativa, finançament just i la normalització de l’ús del valencià. Segons dades de la Plataforma per un Finançament Just, cada valencià rep 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que la comunitat autònoma millor finançada, el que equival a un 10% i 30% menys de recursos, respectivament. “Hem de poder ordenar la nostra vida i hem de recuperar la nostra autonomia legislativa, perquè, en cas contrari, qualsevol llei en defensa dels nostres drets serà tombada en els tribunals”, exigeix Anna Oliver.
A parer de Maria Josep Martínez, les polítiques del Botànic han estat “pal·liatives” de les conseqüències que genera el sistema capitalista
En els darrers anys, la manca de sobirania legislativa s’ha evidenciat, per exemple, en les sentències que han declarat la nul·litat de part d’algunes iniciatives en defensa del valencià, com el decret de plurilingüisme o el decret de creació de l’Oficina de Drets Lingüístics. El decret 9/2017 —la primera proposta de model lingüístic del Botànic— establia un únic programa d’educació plurilingüe amb tres grans nivells (bàsic, intermedi i avançat), els quals tenien especificada la quantitat d’hores que s’havien d’impartir en valencià, castellà i anglés. Així mateix, es buscava incentivar l’ensenyament en llengua pròpia en lligar cada nivell a una acreditació superior o inferior de català i anglés.
La dreta valenciana, agrupada en associacions de mares i pares, sindicats, partits polítics i, fins i tot, la Diputació d’Alacant, va recórrer el decret per “discriminar els alumnes que escullen el castellà”. L’argument va ser acceptat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que el va anul·lar parcialment. Finalment, la sentència va derivar en la implantació d’un model lingüístic basat en percentatges que per a entitats com Escola Valenciana o El Tempir d’Elx “implica un retrocés en la normalització del valencià”. “A les comarques castellanoparlants —exposa Alexandra Usó— permet que un 25% del currículum escolar s’impartisca en valencià, però les comarques valencianoparlants, on es treballava al 100% en valencià, han vist reduïdes les hores en la nostra llengua”.
La presidenta d’Escola Valenciana, tot i considerar que després de dues dècades de governs de dreta, amb l’arribada del govern del Botànic en 2015 s’han produït alguns avanços en els drets socials i nacionals, es mostra crítica: “Moltes polítiques han estat insuficients. No hem aconseguit la reciprocitat, el pressupost per a la nostra televisió pública és baixíssim i la proposta de requisit lingüístic en la funció pública no garantirà la competència lingüística ni la igualtat real de les valencianoparlants”.
L’esquerra independentista es reafirma en aquesta mirada crítica envers les decisions polítiques del Botànic. “Lluny de representar cap diferència notable per a les nostres vides, s’han demostrat totalment alineades amb els interessos de l’Estat espanyol i la Unió Europea, és a dir, amb el capitalisme”, reblen en el manifest. A parer de Maria Josep Martínez, han estat polítiques “pal·liatives” de les conseqüències que genera el sistema capitalista, com “l’augment dels preus del lloguer, de la repressió, de la pèrdua dels drets laborals i socials i de la destrucció del territori amb l’aprovació de projectes com les macrorenovables”, exemplifica Gonçal Bravo.
Pel territori i la vida
Davant l’emergència climàtica i energètica, enguany l’esquerra independentista ha emfatitzat la “urgència” de lluitar contra els macroprojectes eòlics i fotovoltaics que amenacen el territori i la sobirania alimentària. En concret, al País Valencià, en 2022, ja hi havia més de 25.000 hectàrees de terreny sota amenaça de quedar a l’ombra de megaprojectes fotovoltaics; i a aquesta xifra cal sumar-hi l’afectació dels parcs eòlics i de les noves línies de molt alta tensió (MAT) associades. En el manifest de convocatòria, sota el lema “Contra el capitalisme, defensem la terra!”, l’esquerra independentista recorda les lluites dels maulets —moviment de resistència popular contra les tropes borbòniques en la batalla d’Almansa— en la defensa del territori, com van ser les mobilitzacions contra el túnel de Bracons en la Vall d’en Bas o la destrucció de l’Horta de València. “No es tracta de fer més verd el capitalisme, sinó de destruir-lo i construir un nou model, basat en socialisme, el feminisme i l’ecologisme”, conclouen.
Com a membre de Ca Bassot, Mercè Martínez fa un repàs de la repressió que pesa sobre els moviments socials i, especialment, l’antifeixista
Com a membre de Ca Bassot, Mercè Martínez fa un repàs de la repressió que pesa sobre els moviments socials i, especialment, l’antifeixista, fent referència als quatre antifeixistes de València investigats per un presumpte delicte d’odi i lesions, acusació fruit de les declaracions d’un neonazi; o els catorze joves antifeixistes encausats per mobilitzar-se contra la presència de membres del grup ultra Gandiblues —marca que reuneix seguidors del Club de Futbol Gandia— a Pego. Ara, la Fiscalia els demana penes que arriben fins als nou anys i dos mesos de presó, pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, lesions lleus i amenaces.
A més d’assenyalar la repressió, en l’entrevista a la Directa, Martínez també fa balanç de les polítiques en defensa de la recuperació i defensa de la memòria històrica: “és cert que s’han obert moltes fosses comunes i s’han recuperat les restes de familiars, però, en termes generals, el treball ha estat insuficient”. “La llei de memòria històrica valenciana hauria d’haver sigut molt més contundent i cal encara molta pedagogia antifeixista. No es pot tractar a l’extrema dreta de la mateixa manera que es tracta a partits polítics democràtics”, rebla amb rotunditat.
