Coincidint amb el 25-N, abordem les violències masclistes a les xarxes socials, que poden ser tan nocives com les analògiques. Analitzem les dades dels seus impactes, els ordenaments jurídics vigents i les estratègies d’autodefensa de les dones que les pateixen. Un reportatge de Sara Borrella, amb infografies d’Amaia Moran i il·lustració de portada d’EIXA. Dues de les entrevistes del reportatge, a l’advocada Carla Vall i a l’investigadora de la UB Núria Vergés us les oferim en format audiovisual, en un treball de Marta López Mas, Pepa Rosselló i Elena Bulet.
A l’entrevista en profunditat, l’experta en violències masclistes i fundadora de la cooperativa Tamaia Beatriu Masià denuncia que “les administracions no cobreixen el cost que té fer una atenció amb qualitat i calidesa, que posi les cures al centre”. Hi conversa Meritxell Rigol, amb fotografies de Montse Giralt.
En aquesta edició, ens preguntem si s’hauria de limitar l’accés de visitants als parcs naturals. Responen a la qüestió Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, i Miquel Rafa, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. Il·lustra el debat Emma Casadevall. Tot seguit, l’expert en gestió de residus municipals Víctor Mitjans es planteja si el problema dels envasos de plàstic té solució: “De les 125.000 tones d’envasos de plàstic que s’estima que es posen cada any al mercat català, només un 25% tenen un comprador disposat a pagar-ne un preu”. Amb il·lustració de Catalina Parra.
Les alternatives a Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft ja són una realitat. Podem navegar, fer cerques i relacionar-nos a la xarxa sense deixar rastre i evitant el constant monitoratge. Guillem Martí ens dona les claus per “fer el salt a l’oligopoli digital“. Amb il·lustracions de Tània Manzanal.
Cristina Bautista, lideressa indígena del poble nasa, és una de les quaranta dones assassinades al món l’any 2019 per defensar el territori i la vida. Colòmbia i les Filipines són els països on s’acumulen més casos. Berta Camprubí repassa les violències exercides contra les defensores dels drets humans a escala internacional. Amb disseny de La Bonyo i infografia de Pau Fabregat. A continuació, el periodista i politòleg Ricard Gonzàlez analitza el conflicte del Sàhara Occidental. Malgrat que la llei internacional reconeix el dret d’autodeterminació del poble sahrauí, el Marroc usa el seu poder per impedir que l’exerceixi.
Noms com Patricia Sornosa, Sil de Castro, Charlie Pee, Patricia Espejo o Paula Púa comparteixen el mèrit d’empentar l’humor fet per dones cap a un lloc de més reconeixement. Adrián del Barrio conversa amb aquestes còmiques sobre com revertir clixés masclistes a micròfon obert. A continuació, ‘Natura morta’, el relat d’Ivet Eroles il·lustrat per Thalia Lavaill. Finalment, les ressenyes literàries de Laia Santís, Ivan Alcázar Serrat i Edu Abad Cabedo. Respectivament, analitzen les obres Quién quiere ser madre, de Silvia Nanclares; Saló Diana (1977-1978). El fantasma del paradís barceloní, de Montse Badia i Mario Gas, i Desierto. Manifiesto postecologista, d’autoria anònima.
A la contraportada, Àlex Romaguera dialoga amb Rosine Mbakam. La cineasta camerunesa, fundadora de la productora Tandor, desconstrueix amb la seva obra la mirada colonial que, segons denuncia, provoca la discriminació social de les persones migrants a Europa. Fotografia de Mari Mur.
