Prop del 10% de la població catalana no ha pogut participar en les eleccions municipals del passat diumenge, 28 de maig, segons la Coordinadora d’ONG Solidàries, que ha llançat la campanya “On voto?”. La vulneració del dret a vot de les persones que viuen a Catalunya per no tenir la nacionalitat espanyola ha estat denunciada repetidament des de fa més d’una dècada. A les municipals anteriors, el 2019, Safia Elaaddam va impulsar la campanya “Votar es un derecho”, perquè les persones abstencionistes cedissin el vot en favor de les migrants que no poden votar. Dos anys més tard, per a les eleccions catalanes, Casa Nostra, Casa Vostra, amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i el Sindicat popular de venedors ambulants també va fer la crida. I enguany, el Ciemen s’hi ha sumat amb l’eslògan “El dret a vot, el millor antídot contra el racisme”.
Només qui prové d’algun dels catorze països amb acords de reciprocitat amb l’Estat espanyol pot votar en els comicis municipals sempre que s’inscrigui al cens
Aconseguir la nacionalitat suposa majoritàriament una dècada de tràmits a causa dels tempos que estableix la llei d’estrangeria, la dificultat per comprendre i tramitar tota la burocràcia, un sistema col·lapsat i una llista d’espera per fer un examen que demostri “l’espanyolitat”. Només aquells ciutadans i ciutadanes que provenen d’algun dels catorze països amb acords de reciprocitat amb l’Estat espanyol poden votar en els comicis municipals sempre que s’inscriguin al cens. A la pràctica, però, la gran majoria no ho arriba a fer i, a més, queden fora de conveni els països d’on ha arribat més població a Catalunya, com el Marroc, l’Argentina, la Xina i el Pakistan.
Mentre hi ha un nombre important de persones que no poden votar, l’extrema dreta, amb un discurs racista i xenòfob, ha guanyat representació al conjunt dels consistoris de Catalunya. Vox ha obtingut representació a les quatre capitals catalanes i a 76 municipis, i ha passat de tres a 124 edils. A més, Aliança Catalana s’ha convertit en la força més votada a Ripoll i Josep Anglada ha recuperat l’acta de regidor a Vic. Què hauria passat si el 10% de la població catalana exclosa hagués pogut posar la papereta a l’urna? Sense entrar a valorar l’orientació del vot, només pel fet d’incrementar-se la participació ambdós partits haurien vist retallada la seva representació.
La Directa ha seleccionat cinc dels municipis catalans amb més vot de l’extrema dreta i on el percentatge de persones d’origen estranger i residents a Catalunya sense dret a vot suposa entre el 10% i el 30% del conjunt del padró: Salt, Mataró, Rubí, Salou i Ripoll.
Salt (Gironès): 8.524 persones sense dret a vot
Un terç de la població del municipi gironès de Salt no va poder participar en els comicis celebrats el passat diumenge a causa del seu origen. A més de denunciar que es tracta d’una vulneració molt greu del dret a vot, Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, està convençut que garantir-lo per a tothom hagués modificat els resultats. “La vivència del racisme és clara i quotidiana, i qui l’experimenta és conscient que hi ha una proposta xenòfoba. Si haguessin pogut votar, Vox, com a mínim, no tindria la força que té ara”, conclou. L’extrema dreta, amb 1.279 vots –un 16,75% dels qui han votat– ha aconseguit quatre regidors, un més dels que ja tenia, sense que 8.524 persones majors d’edat hagin pogut expressar-se a les urnes. La xifra dels exclosos supera el nombre de persones que van dipositar el vot: 7.747.
A Salt, especialment als anys 60, el desplegament de la indústria tèxtil va atreure població d’altres llocs de l’Estat espanyol, especialment d’Andalusia i Extremadura, i a partir de finals dels anys 90, van començar a arribar-hi persones d’origen africà i llatinoamericà. “Les diferents migracions han estat en tensió, competint pels recursos i això ha estat aprofitat per la dreta i l’extrema dreta”, assenyala Shaimi. L’activista explica que hi ha una part de votants de Vox que no compleixen amb el perfil de “convençuts ideològics”, sinó que escullen aquesta opció com a reacció a la realitat social: “un vot emocional, de rebuig i de càstig”.
Per a Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona, les idees de Vox “necessàriament s’han de confrontar al carrer”, amb col·lectius que teixeixin vida comunitària
D’això, el partit liderat per Sergi Fabri, provinent de l’antiga Plataforma per Catalunya (PxC), n’és ben conscient i ho aprofita. Shaimi destaca dues característiques principals que expliquen el seu èxit: “la idea d’incompatibilitat de viure junts i l’acció assistencial”. A Salt, no els ha calgut posar cap paradeta en campanya, sinó que Vox s’ha dedicat a fer córrer per diferents xarxes socials vídeos de baralles en què participen persones racialitzades, exaltant l’agressivitat; i han estat donant suport a famílies no migrades en risc de desnonament o situació de pobresa, facilitant advocats o subministrant aliments.
Per l’activista, les idees de Vox “necessàriament s’han de confrontar al carrer”, amb col·lectius que teixeixin vida comunitària, com l’Espai Antiracista Salt-Girona, el Sindicat d’Habitatge de Salt o la plataforma contra la segregació escolar SalT’educa. “Si ens organitzem i ocupem un espai, trenquem la línia divisòria racista, ens anticipem en un camp de possibilitat per a Vox”, conclou.
Salou (Tarragonès): 6.835 persones sense dret a vot
Les dades del 28-M situen aquesta emblemàtica ciutat de la Costa Daurada al capdamunt del rànquing dels municipis amb major exclusió electoral. El passat diumenge 8.093 persones van exercir el seu dret a vot, però 6.835, tot i estar empadronades, no van poder votar. Vox, amb 931 paperetes es va endur l’11,7% de l’escrutini i tres regidors. Moltes de les persones excloses de les urnes tenen permís de residència, treballen i paguen impostos a hisenda.
Eduard López, membre de l’associació Reus Refugi, coneix de primera mà com és el procés d’arribada i les dificultats que pateixen les persones migrants al Baix Camp i al Tarragonès. Ha participat en la recent campanya de la Coordinadora Obrim Fronteres amb un decàleg que vam presentar a grups polítics: “Demanem que es pronunciïn sobre la regularització i la participació política, social i econòmica de la població migrant”.
“Sens dubte que si aquestes persones votessin el compromís dels partits seria molt diferent”, considera Eduard López, membre de l’associació Reus Refugi
“Sens dubte que si aquestes persones votessin el compromís dels partits seria molt diferent”, considera López. “Vam fer una presentació del decàleg perquè les persones afectades poguessin intervenir. Va ser aclaparadora la resposta i contundent l’explicació dels seus problemes, els polítics van sentir certa incomoditat. La seva implicació, però, no crec que sigui gran, perquè són ciutadans que no existeixen, tampoc per a la classe política, perquè no voten”, afegeix.
L’activista en suport a les persones refugiades ens alerta, a més, que la xifra real de migrants és molt superior a la que consta al padró. A més, recorda el cas d’en Mohamed Said Badaoui, un veí d’origen marroquí amb trenta anys d’arrelament a Reus “que batallava per uns millors processos d’acollida i integració i va ser expulsat d’una manera molt estranya”. En la seva opinió, l’idioma és un altre dels factors d’exclusió i, per això, des de la seva entitat “ara ens estem centrant a oferir classes de llengua per a persones adultes”.
En aquest sentit explica que al barri Gaudí de Reus “es va donar un gran increment del vot a Vox”, i que malgrat bona part de la població migrant no té dret a vot, entre les persones que han aconseguit la nacionalitat “va ser molt forta l’abstenció”. López creu que aquesta és una assignatura pendent de l’ajuntament i del conjunt de les administracions: “que el dret a vot, un cop s’aconsegueix, sigui valorat i s’exerceixi”.
Mataró (Maresme): 15.922 persones sense dret a vot
A la capital del Maresme el partit d’extrema dreta –que està liderat per Mònica Lora, ex-PxC– s’ha situat com a segona força més votada a vuit dels dotze barris del municipi, aconseguint 5.664 vots (12,56%) i quatre actes de regidor al consell plenari. Els millors resultats els han aconseguit a Cerdanyola, Cirera, La Llàntia, Molins, Vista Alegre i Rocafonda. Es dona la paradoxa, però, que en el conjunt dels barris de Mataró hi viuen 15.922 persones que no tenen dret a vot.
Maria Majó és veïna i membre del projecte Totes Plegades de l’associació veïnal del barri de Rocafonda, on des de fa quinze anys les dones del barri han creat llaços entre les comunitats de diferents orígens. “A Rocafonda hi ha pràcticament un 50% de població nouvinguda, algunes viuen a infrahabitatges, aquestes no tenen ni empadronament, la primera porta per accedir a d’altres drets. Després hi ha gent empadronada que no té NIE, la gent que ha aconseguit la residència i una minoria que ha fet tot el procés i ha obtingut la nacionalitat. Per tant, la meitat dels veïns i les veïnes del barri no tenen dret a vot”, detalla.
Maria Majó, veïna i membre del projecte Totes Plegades i de l’associació veïnal del barri de Rocafonda, considera que “l’arribada de Mònica Lora (Vox) a l’ajuntament ho ha distorsionat tot”
“L’arribada de Mònica Lora a l’ajuntament ho ha distorsionat tot. És cert que algunes persones nouvingudes han tingut mala convivència i aquest fet s’ha instrumentalitzat per atacar la migració. Viure en un barri multicultural és un repte i necessites conviccions per entendre-ho i explicar-ho en positiu”, puntualitza Majó. Tot i així, adverteix que es posen els focus en allò que interessa, però s’amaguen altres realitats: “ningú parla de quan venen els rics del Maresme a comprar droga a Rocafonda, tothom sap qui és el traficant i la policia local xiula i mira cap a una altra banda”.
Malgrat tot, destaca que especialment les dones del barri fan aflorar altres valors que reforcen la confiança entre el veïnat i van a la contra dels interessos de Vox. “Es comparteixen experiències de la criança, s’ensenyen a fer menjars de diferents països, es resisteix als desnonaments vinguin d’on vinguin les persones afectades”, recorda amb satisfacció. I conclou que “el problema principal és un sistema que exclou, i des de l’exclusió apareixen els conflictes de convivència”.
Rubí (Vallès Occidental): 7.131 persones sense dret a vot
En aquesta gran ciutat metropolitana, Vox també ha irromput al consistori. Amb un 11% dels vots (2.964 vots) aconsegueix tres cadires al ple. Al municipi, però, per cada veí que s’ha decantat pel partit ultra n’hi ha dos que no han tingut el dret de dipositar la papereta a l’urna: 7.131 persones. Alguns d’ells –per més gravetat– no són nouvinguts, tenen fills i néts nascuts a la ciutat vallesana, però la llei d’Estrangeria els ha impedit optar a la nacionalitat.
És el cas de Mohammed Barrouhou, qui figurava com a número 34 de la llista AUP–Amunt, però la Junta Electoral el va excloure per haver-se identificat amb un NIE i no un DNI. La candidatura local (vinculada a la CUP) finalment ha obtingut dues actes de regidor, però Barrouhou se sent dolgut i discriminat. “Vaig arribar a Catalunya amb vint anys i ara en tinc setanta. Quan vaig arribar governava Adolfo Suárez. Tinc residència comunitària, però no tinc nacionalitat espanyola, tot han sigut traves i problemes administratius”, es lamenta.
“Pago impostos aquí, però no em puc presentar a les eleccions ni puc votar. No em tracten com un ciutadà normal”, critica Mohammed Barrouhou, vetat com a membre d’una llista per la Junta Electoral
El veto electoral és una més de les discriminacions que pateixen les persones migrants, però no l’única. “Pago impostos aquí, però no em puc presentar a les eleccions ni puc votar. Em sento rebutjat, no em tracten com un ciutadà normal, com si fos de segona. No puc tenir accés a un advocat d’ofici, per exemple”, detalla.
Es mostra convençut que si la població estrangera que s’ha establert a Catalunya tingués dret a vot el resultat de les eleccions seria un altre. “Els senyors que voten a Vox són racistes i ho patim molt, però ens hem d’aguantar perquè no tenim els mateixos drets. Vox és el pitjor que hi ha, i aniran contra tots nosaltres, ens volen fer fora. Els hi va molt bé que no poguem votar”, rebla.
Ripoll (Ripollès): 1.111 persones sense dret a vot
Vox no ha estat el partit d’extrema dreta que ha obtingut millors resultats en un municipi de Catalunya. Aliança Catalana, el partit xenòfob i independentista de Silvia Orriols, ha guanyat les eleccions a Ripoll gairebé triplicant els vots que va assolir fa quatre anys, abans d’escindir-se del Front Nacional de Catalunya i fundar el seu propi partit. Amb els sis regidors que ha obtingut, només un acord entre tota la resta de partits que tindran representació al ple pot evitar que Orriols sigui la futura alcaldessa.
A la capital del Ripollès hi ha 10.641 habitants empadronades, de les quals 8.890 son majors d’edat. Un total de 1.111 estan excloses de la participació electoral per raó del seu origen, el que situa el cens electoral en 7.779 persones. Aliança Catalana ha obtingut 1.401 sufragis, un 30’76% dels vots emesos amb una participació del 59’41%, gairebé vuit punts menys que els comicis de 2019. Aquesta xifra evidencia que si el 12’5% del veïnat migrant del municipi sense dret a vot pogués decidir, els resultats podrien haver estat molt diferents.
“La comunitat musulmana té clar la vulneració de drets que per ells representa el programa electoral d’Orriols i el seu vot faria variar el resultat”, considera Eduard Marco, membre de l’associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya
Així ho interpreta Eduard Marco, membre del Casal Popular La Metxa de Ripoll i de l’associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI). “Especialment la comunitat musulmana té clar la vulneració de drets que per ells representa el programa electoral d’Orriols i el seu vot faria variar el resultat”, assegura. Aquesta part important de les habitants de Ripoll és el principal objectiu dels discursos islamòfobs d’Aliança Catalana, que ha instrumentalitzat la ferida oberta arran dels atacs de 2017 a les Rambles i Cambrils per criminalitzar-la, introduint conceptes propis de l’ultradreta con la teoria conspirativa del gran reemplaçament o un suposat “xoc civilitzatori”, amb els quals també assenyala altres comunitats migrants.
“Han revifat un clima de ràbia i sospita contra la comunitat musulmana, culpant-la també de l’empobriment de la població, de la manca de feina i de serveis públics o de la problemàtica de l’accès a l’habitatge, mentre demana que es prioritzi a la població autòctona”, apunta Marco, qui després dels atemptats va elaborar un informe sobre l’estat de la cohesió social al municipi per l’Observatori per la Prevenció de l’Extremisme Violent. “Han generat la percepció que hi ha un problema de seguretat, ho han magnificat titllant els migrants de ‘delinqüents’ i la majoria de partits els han fet el joc donant suport a un augment d’efectius policials”, conclou.
