La 'Directa' no va ser el primer mitjà que va informar del cas del 4F

Aquests dies, s'ha parlat molt sobre el fet que la 'Directa' va ser el primer mitjà que va parlar del 4F, però no va ser així
Redacció 20/01/2015

El mitjà d’informació de Ciutat Vella Masala, al seu número de l'abril-maig de 2006, va publicar amb tota mena de detalls i citant el Contra-Infos aquest article que reproduïm tot seguit.

Els detinguts del 4 de febrer pateixen un procés judicial ple d'ombres i contradiccions

Els fets del passat 4 de febrer, durant una festa que es duia a terme a l'Anarkopenya, situada a Sant Pere més Baix 55, i que va tenir com a resultat diversos detinguts –dos d'ells en presó preventiva– i un agent de la Guàrdia Urbana hospitalitzat, ha sembrat dos dubtes: el caràcter i la gestió de la mateixa Anarkopenya, okupada i avui ja desallotjada; i per altra banda el que va passar en realitat la matinada del 4 de febrer i l'actuació policial a partir de llavors.

L'Anarkopenya al principi va rebre cert suport social des de diferents àmbits, inclòs aquest diari, alhora que donava cabuda a un gran nombre d'activitats gratuïtes elaborades principalment per col·laboradors externs. Al cap d'un temps les activitats van anar a menys i algunes persones que vivien a l'habitatge van ser expulsades mitjançant amenaces. En general, al llarg de la seva existència, l'espai va ser allunyant gradualment de qualsevol objectiu social o polític, i funcionant amb mecanismes, dinàmiques i objectius, que poc tenen a veure amb el que és habitual a les okupacions.

Segons diverses agències i mitjans de comunicació, un dels responsables de l'espai era Joaquin R., expres social, que va arribar a un dels blocs que quedava en peu al Forat de la Vergonya, després de viure durant un temps a Santa Coloma, acollit per membres d'un col·lectiu de suport a presos que el va ajudar a sortir de la presó. D'allà va acabar marxant per les actituds violentes amb les persones d'acollida. Pel que sembla, aquestes conductes violentes també es van repetir després en el teatre okupat. Després que s'enderroqués el bloc on vivia Joaquim, es va ocupar el teatre situat a carrer Sant Pere més Baix. Hi ha indicis que aquesta okupació ha comptat amb la permissivitat de l'ajuntament. No feia gaire, un altre grup de persones residents a Sant Pere Mitjà van intentar okupar i la presència policial ho va fer impossible. En canvi, el que fins a l'hora del seu desallotjament va ser l'Anarkopenya no va tenir problemes en aquest aspecte. Fonts del barri també afirmen que la policia sabia que al teatre es venia haixix i altres substàncies, i que algunes habitacions eren llogades a 25 euros la nit per turistes "alternatius". Res va influir en el tracte rebut, bastant particular respecte a la pràctica policial en referència a les okupacions, que en canvi sí que pateixen un assetjament policial en realitzar activitats socials per al barri, com ara el bloc de Metges al Forat de la Vergonya.

Sobre aquesta possible complicitat, hi ha altres indicis referits a la mateixa matinada del 4 de febrer, quan, segons informa Contra-Infos “en el moment dels fets la Guàrdia Urbana que va carregar, es va dirigir amb el nom de pila a la persona que controlava l'accés de la porta del teatre durant la festa”, o com “el mateix dissabte, a les vuit de la tarda, nombroses furgonetes de les UPAS van desallotjar l'edifici sense imputar a cap dels ocupants i acomiadant cordialment les persones que portaven l'equip de música que es va utilitzar durant la festa, fet no gaire habitual”.



Les UPAS van desallotjar l'edifici sense imputar a cap dels ocupants i acomiadant cordialment les persones que portaven l'equip de música que es va utilitzar durant la festa


Queixes i dubtes sobre els fets

L'Associació de Veïns del Casc Antic, ha reiterat a Masala la necessitat de separar l'activitat de “l'autodenominada Anarkopenya, del moviment okupa i el moviment anarquista”. Segons Maria Mas, ja fa temps que l'entitat està profundament preocupada per la situació –sorolls les 24 hores del dia durant els caps de setmana, acompanyats d'actituds irrespectuoses i agressives amb els veïns–, preocupació que ha crescut al llarg del temps, ja que lluny de disminuir els esmentats problemes anaven en augment. La mateixa entitat està sorpresa que entre els detinguts pels esdeveniments del 4 de febrer, no es trobi cap dels responsables de l'espai i de la festa celebrada aquella nit. Per aquesta raó, Mas considera que seria important aclarir si els imputats en el sumari són realment els responsables del cop sofert pel policia ferit la nit dels fets: “cal deixar clar si els detinguts són els responsables, o al contrari, són caps de turc”. Davant les preguntes en aquesta mateixa direcció d'alguns periodistes, la Guàrdia Urbana va dur a terme una detenció fantasma de Joaquin R. aproximadament una setmana després dels esdeveniments. Segons una notícia publicada per Contra-Infos, “la Guàrdia Urbana el va portar a comissaria per una ordre de recerca i captura d'un jutjat de Tortosa que estava caducada. No el van acusar de res relacionat amb els fets de Sant Pere Més Baix quedant en llibertat sense càrrecs. Fonts ben informades del barri de la Ribera asseguren que hi ha interès policial que cap dels dos organitzadors de la festa del 4 de febrer passin per jutjats i declarin”.

Pàgina del Masala número 29 d'abril-maig de l'any 2006 on s'explicava els fets del 4F.



Ombres i contradiccions en el procés judicial

Sobre això, les posicions de l'ajuntament, districte i policia, fins ara, no han estat gens clares. Poques hores després dels fets, i se suposa que amb informació proporcionada per la mateixa Guàrdia Urbana, l'alcalde Joan Clos, comunicava a la premsa que el policia ferit i en coma induït després dels incidents de la nit anterior, havia estat colpejat per un test llançat des de l'edifici de l'Anarkopenya.

24 hores després, la versió oficial feia un gir de 180 graus, i sense aclarir el perquè d'un canvi tan dràstic, les autoritats afirmen que el policia hospitalitzat va ser colpejat per una pedra llançada a peu de carrer. Aquest canvi no sembla aliè al fet que els detinguts, i en concret la persona acusada d'un delicte tan greu com intent d'homicidi, van ser apresos al carrer, mentre que no hi va haver un sol detingut a l'interior del recinte.

A partir d'aquesta primera i escandalosa contradicció en la versió oficial, segons fonts properes al procés judicial, se succeeixen altres que llancen nombroses ombres sobre la teoria policial, començant per alguna cosa tan inversemblant com la impossibilitat de recollir proves després que els serveis de BCNeta netegessin la zona abans de l'arribada de la policia científica. A això cal afegir, que els objectes recollits per la mateixa Guàrdia Urbana en els minuts posteriors a la batussa i aportats com a prova, no es van recollir de forma adequada, prescindint dels preceptius guants de làtex, invalidant així l'anàlisi d'empremtes dactilars. D'altra banda, un dels agents ha declarat que aquestes pedres van ser recollides a l'atzar, i segons l'atestat cap d'elles conté restes de sang o cabells, una cosa que dificulta identificar entre elles alguna presumptament llançada contra l'agent contusionat.



Un dels agents ha declarat que aquestes pedres van ser recollides a l'atzar, i segons l'atestat cap d'elles conté restes de sang o cabells


Així, mentre els quatre agents que han declarat fins ara, neguen en tot moment l'explicació del test i diuen no haver observat en l'àrea dels fets cap resta semblant, els membres de l'equip mèdic que va assistir d'urgència a l'agent ferit, sí que van afirmar haver vist a terra els possibles trossos escampats d'un test. El mateix equip mèdic afirma que, consultats els agents sobre l'impacte, els relats d'aquests eren dispars: un cop de pedra, un test, un cop directe...

El mateix atestat escrit la matinada del 4 de febrer no aclareix la posició concreta de l'agent en el moment de rebre l'impacte, ni tampoc l'origen d'aquest. Les declaracions dels agents sobre els moments posteriors tampoc aporten molta llum, en afirmar un d'ells que van moure el cos del seu company a fi protegir-lo de la gent que es trobava al carrer, mentre un altre afirma haver retirat el cos per evitar el llançament d'objectes des d'una finestra de l'edifici.

En contrast amb la caòtica versió policial, els tres detinguts que al tancament d'aquesta edició encara es troben en presó preventiva, van realitzar declaracions idèntiques davant la jutgessa instructora del cas, tot i que després de la seva detenció van ser separats i custodiats en cel·les diferents, sense possibilitat de comunicar-se, fins al moment en què van ser posats a disposició judicial.

Tot i això, les dues peticions de llibertat de la defensa dels acusats, han estat rebutjades pel Jutjat d'Instrucció 18 de Barcelona i per l'Audiència Provincial respectivament.

Campanya per la llibertat dels detinguts

Des dels mateixos dies posteriors als fets, un grup de suport als detinguts, està portant a terme nombrosos actes per donar a conèixer la situació dels tres detinguts i la resta d'imputats, i reclamar la veritat dels fets, que a mesura que passen els dies sembla confirmar amb més contundència si és possible, que s'està actuant amb una notable arbitrarietat i s'està cometent una injustícia manifesta.

Dins una campanya informativa i de suport, els familiars i amics porten ja prop de dos mesos concentrant-se a plaça Sant Jaume de dilluns a dijous de dotze a dues del migdia, per a la recollida de signatures a favor de la innocència dels joves empresonats i l'aclariment de totes les irregularitats en el cas. A més també es va convocar una manifestació per a l'1 d'abril per la llibertat de Rodrigo, Álex i Juan, els detinguts empresonats el 4 de febrer.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

4F amb noms i cognoms

Jesús Rodríguez dimarts, 20 gener, 2015

Muy Sra. mía, soy Mariana Huidobro, madre de Rodrigo Lanza...”, així començava una carta, amb data de 19 de desembre de 2011, dirigida a la Fiscalia Provincial de Barcelona.