Expressions

Cinema de dona, cinema que pensa

La Mostra Internacional de Films de Dones es va inaugurar ahir amb la pensadora Donna Haraway com a protagonista i una fita: celebrar el 25è aniversari del festival
Avui, la Mostra allarga la seva presentació amb la projecció de 'Donna Haraway: Story Telling for Earthly Survival'
02/03/2017

La Mostra Internacional de Films de Dones es celebra a Barcelona des de 1993. Marta Nieto, programadora de la mostra, ens rep a l’estudi El Drac Màgic del barri de la Ribera per fer-nos cinc cèntims del que enguany es pot esperar d’aquesta iniciativa. De primer, la protagonista: Donna Haraway (Denver, EUA, 1944), doctora en biologia per Yale però, sobretot, coneguda pels estudis que relacionen la tecnologia amb el feminisme. O, més aviat, per un manifest -A Cyborg Manifesto, 1984- que converteix el robot en un estendard contra l’essencialisme de gènere.

Donna Haraway  va néixer a Denver, EUA, el 1944 i és doctora en biologia per Yale però, sobretot, es coneguda pels estudis que relacionen la tecnologia amb el feminisme

Així, ahir va obrir el festival d’enguany la projecció del film Donna Haraway reads the National Geographic on primates, una peça de la irreverent Tiger TV rodada a finals dels anys vuitanta que qüestiona la construcció del relat científic. La pensadora, fidel al seu delit futurista, va ser amb els espectadors via Skype, en una conversa en acabar la projecció amb l’artista visual barcelonina María Ruido. Avui, la Mostra allarga la seva presentació amb la projecció de Donna Haraway: Story Telling for Earthly Survival, del director -sí, l’únic director masculí amb presència a la mostra- Fabrizio Terranova.


Per què Donna Haraway? “La pensadora ens proposa”, exposa Nieto, “desfer-nos de les narratives que ens ha imposat la societat, basades en la dicotomia: som homes o dones, blancs o negres...podem ser cíborgs i ho podem ser tot!”. Aquesta va ser, de fet, la primera llavor del que posteriorment, amb la filòsofa britànica Sadie Plant, va passar a conèixer-se com a ciberfeminisme. I no, no es tracta d’un corrent que reivindica l’accés de les dones a la tecnologia, sinó d’un corpus intel·lectual que defensa la idea que la màquina, des de la seva creació, té sexe femení. Tota una revolució.

“La tecnologia”, afirma la programadora de la Mostra, “és un camp de dominació masculina. Però el ciberfeminisme sempre ha defensat que el ciberespai és un lloc de llibertat, rebel·lia i, fins i tot, contradicció. Per això, moviments com els de les Venus Matrix es defineixen a la contra; és més fàcil dir què no ets... que el que ets”. Nieto destaca que Haraway va ser la primera combatent contra tota lectura hegemònica, tant en termes de gènere com d’ètnia o raça.

Marta Nieto pensa que la Mostra ha canviat al llarg d’aquests 25 anys d’acord amb les noves formes d’activisme que la societat ha anat adoptant -en gran mesura potenciades per les noves tecnologies de la comunicació. Però “l’esperit de la mostra”, diu, “és el mateix: volem ser una pantalla en lluita que doni espai a les dones cineastes”. La Mostra es fonamenta en quatre o, potser, cinc eixos que la defineixen: voluntat d’activisme cultural, esforç de recerca historiogràfica, compromís feminista i aposta per l’experimentació.

La Mostra es fonamenta en quatre o, potser, cinc eixos que la defineixen: voluntat d’activisme cultural, esforç de recerca historiogràfica, compromís feminista i aposta per l’experimentació

La programadora de l’esdeveniment ho explica amb les seves paraules: “és una conjugació de factors. Primer, les organitzadores som hereves d’una tradició d’activisme i protesta. Segon, esdevenim ‘buscadores’ de films perquè recuperar algunes peces antigues és una tasca gairebé detectivesca. Tercer, la nostra pretensió sempre ha estat contribuir a revertir el baix percentatge de dones al món audiovisual. Finalment, quant a l’aposta per l’experimentació, estem convençudes que, tot sovint, el llenguatge cinematogràfic convencional, nascut en el si del sistema, pot tenir el seu límit a l’hora d’explicar certes coses i cal readaptar-lo o cercar codis alternatius”.

La 25a Mostra Internacional de Films de Dones s’allargarà enguany fins al novembre i ocuparà un bon nombre d’espais: el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, els cinemes Girona, la Filmoteca de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Al festival hi tindrà cabuda gairebé tot: dos cicles de reivindicació geogràfica (l’un dedicat a les pioneres del documental llatinoamericà i l’altre compromès amb la filmografia femenina basca), monogràfics que volen rescatar els noms històrics de Lois Weber -probablement, la primera dona directora de la història- i Mercè Conesa -membre del col·lectiu antifranquista SPA-. A més, la programació recull un taller per a creadores i una projecció en itinerància que recorrerà el territori català. Al juny, Barcelona rebrà la teòrica cinematogràfica feminista Laura Mulvey (Oxford, 1941), que impartirà una classe magistral a la Filmoteca amb el focus col·locat en la crítica de gènere. I al novembre, la Mostra s’acomiadarà amb Teresa de Lauretis (Bolonya, 1938), veu destacada en el camp dels estudis queer.

Però, la Mostra celebrarà el seu 25è aniversari o no? “Encara no ho volem anunciar”, diu Nieto amb un somriure, “però la idea és celebrar críticament la feina feta i convidar les creadores a participar en una convocatòria d’art i reflexió participativa que exposa com les dones cineastes han anat influenciant-se les unes a les altres”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: