Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La presa Carmen Badía compleix un mes de vaga de fam en estat molt crític

El passat dissabte, membres de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) i la seua advocada van visitar a la interna a la presó de Zuera (Saragossa) per conéixer el seu estat de salut. Han decidit denunciar la seua situació davant la Secretaria General d’Institucions Penitenciaries de l’Estat espanyol i els organismes internacionals per la prevenció de la tortura

 

Vicent Almela | @La_Directa

Carmen Badía Lachos, diagnosticada de càncer de mama i sotmesa a diferents intervencions quirúrgiques en els darrers anys, va decidir engegar una vaga de fam el passat 11 de març al centre penitenciari de Zuera (Saragossa) per denunciar la desatenció sanitària que pateix i demanar el seu trasllat immediat a tercer grau penitenciari. Tot i que l’article 91 del Codi Penal (CP) i el 196 del Reglament Penitenciari (RP) obliguen a “atorgar la llibertat condicional” a les persones en aquesta situació sanitària, o passar-les al tercer grau de règim penitenciari –com marca l’article 104.4 del RP– “per raons humanitàries i dignitat personal”, cap d’aquests supòsits s’està donant amb el cas de Carmen Badía. Després de trenta dies sense consumir cap mena d’aliment sòlid i només ingerint petites quantitats d’aigua, el seu estat de salut comença a ser “molt crític”, segons Iñaki Rivera.

Tot i la diagnosi especificada en els seus expedients mèdics, que reflecteixen de forma clara els greus problemes de salut que pateix, Badía manifesta que fa més de tres mesos que no és visitada per cap metge del centre

El director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona va tindre l’oportunitat de comprovar de primera mà l’estat de salut de Carmen en una visita ordinària el passat dissabte al locutori de comunicacions del centre penitenciari aragonés. Segons explica Rivera, des que va començar l’acció de protesta, Badía ha perdut al voltant de 15 quilos i “mostra molta debilitat física i corporal, cada cop té majors dificultats per mantenir-se, canviar-se de roba i endreçar-se. També pateix marejos que ja li han provocat alguna caiguda”, tenint en compte que Badía es mou amb cadira de rodes. Tot i la diagnosi especificada en els seus expedients mèdics, que reflecteixen de forma clara els greus problemes de salut que pateix, Badía manifesta que fa més de tres mesos que no és visitada per cap metge del centre. Actualment, es troba ingressada en la cel·la 28 del mòdul d’infermeria, on és l’única dona en tot el departament i per tant està aïllada les 24 hores del dia sense sortir de la seua cel·la, excepte quan la treuen per pesar-la i prendre-li les constants vitals. “Segons un punt de vista fàctic, Badía es troba en un règim total d’aïllament tot i estar classificada en segon grau de tractament”, explica Rivera i afegeix “segons manifesta, es troba en aquesta situació d’abandonament sanitari des de fa quatre mesos, aproximadament”.

El passat 1 d’octubre, un auto del Jutjat de Vigilància Número 1 d’Aragó desestimava la petició de llibertat condicional de la interna al·ludint que “no existeix un informe dels serveis mèdics que avalen la proposta de progressió a tercer grau”, motiu pel qual consideraven que “no procedeix en aquest moment la concessió de tal benefici». Segons explica Rivera “no entenem que més poden esperar els Serveis Mèdics per donar inici als tràmits que la conduirien a una progressió a tercer grau. La seva situació hauria de ser tractada segons criteris mèdics i no basant-se en consideracions regimentals. Estan convertint aquesta situació en un possible tracte inhumà i degradant prohibit per les normes constitucionals, penals i penitenciaries espanyoles i per l’article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. La situació requereix una atenció immediata que impedeixi un desenllaç fatal o molt greu a curt termini”, conclou.

Un dia després de la visita i d’interposar la queixa contra el centre, tres funcionaris van entrar en la cel·la del mòdul d’infermeria on viu aïllada Badía i van tirar per terra totes les seues pertinences, segons va explicar la mateixa interna a la seua advocada

Un cop acabada l’entrevista, Rivera i l’advocada de Badía, Altamira Guelbenzu, van sol·licitar entrevistar-se amb algun responsable dels Serveis Mèdics i la Direcció del Centre Penitenciari, però aquesta petició va ser denegada per part dels funcionaris del centre. Davant aquesta situació, Rivera va formular una queixa en el llibre de registres. El director de l’Observatori també ha redactat una sol·licitud per reclamar a les institucions penitenciàries una atenció sanitària immediata per a Carmen Badía i que s’inicien els tràmits orientats a la seua progressió a tercer grau amb motiu de les malalties greus amb patiments incurables que pateix “abans que sigui massa tard”. Aquesta sol·licitud serà avui adreçada a la Secretaria General d’Institucions Penitenciaries del Ministeri de l’Interior espanyol, el Jutjat de Vigilància Penitenciaria d’Aragó, el Defensor del Poble i el Comité per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.

Un dia després de la visita i d’interposar la queixa contra el centre, tres funcionaris van entrar en la cel·la del mòdul d’infermeria on viu aïllada Badía i van efectuar un registre complet, tirant per terra totes les seues pertinences, segons va explicar la mateixa interna a la seua advocada. “Imaginat per una persona amb la situació de salut que es troba Carmen el que això suposa, que anant en cadira de rodes i sentint-se molt dèbil va haver de recollir totes les seves coses”, explica Guelbenzu. “L’únic objectiu que pot tindre això és denigrar-la i humiliar-la, i quina casualitat que passi just un dia després de rebre la visita de l’Observatori”.


S’estén la solidaritat, tant dins com fora

Carmen Badía forma part de la trentena de presos i preses que es declaren en lluita activa per reivindicar que es respecten els drets fonamentals dins dels centres penitenciaris i estan organitzant una vaga de fam col·lectiva pel pròxim 1 de maig. L’inici de la vaga de Carmen, el passat 11 de març, va provocar que altres presos que participen en la proposta de lluita mostraren la seua solidaritat. Un d’ells, Manuel Francisco Llopis, ha iniciat una vaga de fam en suport a Badía des de la presó d’Alacant.

A ciutats com Lleida, Reus, València, Barcelona, Múrcia, Bilbao i Barcelona- també s’han dut a terme diverses accions de solidaritat i suport a la Carmen. Des del Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas de Aragón (CAMPA) han impulsat una campanya per recollir firmes i demanar la seua excarceració, que ja ha sigut signada per una cinquantena d’organitzacions i més de 400 persones. Aquest cap de setmana es realitzarà la divuitena edició de la marxa contra la macro-presó de Zuera, i diverses activitats estan programades al pàrquing del centre penitenciari. També s’emetrà un programa de ràdio des de l’emissora Radio Hawai perquè les persones preses puguen saber el que està passant fora dels murs. Segons la seua advocada, “la situació de salut de Carmen és molt delicada, però les mostres de solidaritat que està rebent fan que estiga determinada a continuar amb la seua lluita fins al final”.

Una dona malalta de càncer, en vaga de fam a la presó de Zuera per reclamar la seva excarceració

Responsabilitat amb totes les persones preses