Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la 'Directa' 485?

Obrim portada amb un reportatge centrat en la discriminació lingüística del català i les dificultats institucionals i socials de la normalització al País Valencià. L'entrevista en profunditat és a l'escriptora Irene Solà, autora de l'exitós llibre 'Canto jo i la muntanya balla'

Els últims anys s’ha detectat un repunt de les denúncies per discriminació lingüística, en part per un augment de la catalanofòbia i en part per una creixent consciència dels drets. Un reportatge titulat “Una llengua agredida” i redactat per Ester Fayos, Jordi Garcia, Tere Albero i Giuseppe Savino. La infografia amb dades sobre les discriminacions en l’última dècada és obra de Victòria Oliveres i el disseny i la imatge de portada de Lucas Guerra.

A la secció ‘Miralls’ d’entrevistes en profunditat parlem amb Irene Solà. L’escriptora reivindica la vida rural, les capes de memòria i les històries màgiques que condensa el territori. La seva darrera publicació, Canto jo i la muntanya balla, ha enlluernat les lectores. Preguntes a càrrec de Sònia Calvó Carrió i Guille Larios.

Irene Solà, autora de ‘Canto jo i la muntanya balla’. |Sònia Calvó

 

En la secció d’opinió, contrastem idees. L’humor ha de tenir límits? Ana Polo i Roger Pelàez debaten sobre aquesta qüestió. “Deixeu estar les bolleres, les trans i els mariques. Pareu de riure’s dels pobres, dels negres i de les gordes. Voleu ser valents? Focalitzeu el vostre enginy a atacar les elits i els privilegiats. Utilitzar les minories com a diana no pot ser un consens més universal”, diu l’humorista i guionista Anna Polo. “I si hi ha un humor que et molesta, et vexa o t’humilia, recorda sempre que molestar, vexar i humiliar entren en el lot de funcions que pot comportar qualsevol art. I enfront d’això, indignar-se o ofendre’s pot ser una opció. Com ho pot ser la de donar la volta a aquests acudits i insults i desactivar-los amb la millor eina que tenim: l’humor”, argumenta Roger Pelàez, mamarratxo i humorista (com ell mateix es presenta). Il·lustra el debat Pol Guillen. L’article de la secció ‘Pàgina Oberta’ el signa Mario Parra, expresident de la FAPAC del Vallès Oriental – Maresme, on se centra en l’escola com a motor de canvi. Amb una il·lustració de Tània Manzanal Cerdà.

“Fem una cervesa des de baix”. Aquest és el títol del reportatge de Dani Farràs. La producció artesana d’aquesta derivada del llúpol esdevé una eina de transformació social, amb propostes d’oci i consum alternatiu als oligopolis. Parlem amb projectes cervesers a Ripollet, Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Castelló. Acompanyen el text fotos de Ramon Serra.

La fàbrica de cervesa Capfoguer, a Santa Coloma de Gramenet | RAMON SERRA |Ramon Serra

 

Posem la mirada internacional a Hongria per conèixer els rostres de resistència, on perviu una trinxera contra l’autoritarisme de Viktor Orbán. Ara que encara podeu, feu de l’antifeixisme un moviment de masses a la teva terra”, alerta Csaba Szilágy, un dels testimonis que ha entrevistat Marina Garcia Morante. Des del Caire, Marc Español ens informa de les últimes protestes a l’Egipte d’Al-Sisi. El règim reacciona amb una onada massiva de detencions amb l’objectiu de curtcircuitar qualsevol intent de represa de la revolució de 2011. Finalment, des de Santiago de Xile, Meritxell Freixas analitza el rentat verd del president xilè. En flagrant contradicció amb les seves polítiques, Sebastián Piñera s’ha erigit a la Cimera del clima com un líder internacional de la protecció del medi ambient.

Obre la secció cultural el reportatge “Jo també faig sexe!”, de Laia Ninot, Joana Maestre i Laura Cercós. La sexualitat femenina es fa visible a les xarxes socials a través d’il·lustracions, vinyetes i altres continguts artístics que trenquen els tabús i els prejudicis que l’han envoltat sempre. Flavita Banana, Lola Vendetta, Noemi Casquet o Solamegusto són alguns dels noms més coneguts d’aquesta nova generació d’activistes que utilitzen plataformes com Instagram, YouTube, Twitter o Facebook per difondre el seu missatge. A continuació, el relat de Sergi Fuentes Batllevell “La vida d’una AK-47”, il·lustrat per Cristina Cortés. I, finalment, les ressenyes culturals del llargmetratge O que arde, d’Oliver Laxe; i dels llibres Oso, de Marian Engel, i Hombres hábiles hombres, de Lisa Robertson. Les signen Diana Mizrahi, Núria Curcoll i Emma Gomis, respectivament.

A la contraportada, Ttotte Etxebeste, antic militant de l’organització armada Iparretarrak que va quedar paraplègic per un tret l’any 1988 de la gendarmeria francesa. Àlex Romaguera hi parla: sobre la situació política i de com tot plegat li ha canviat la forma d’entendre la vida. Amb foto de Dani Blanco (Argia).

Suplement del festival Esperanzah!

I en aquest número us regalem un suplement sobre el Festival Esperanzah, que se celebrarà entre l’11 i el 13 d’octubre al Parc Nou del Prat de Llobregat. Setze pàgines dissenyades per Fredic Barrera i Lola Fernández, amb articles de Neus Molina, Carles Masià, Sara Borrella, Carla Benito i Clara Macau. També hi trobareu missatges de suport a la iniciativa de Rosa Sevillano, Amparo Sánchez, Leti Cabo i Anabel Montes (Open Arms), Les Dones Sàvies de Sant Cosme, Jordi Évole, Lluís Mijoler, Manu Chao, Zoo i Jordi Cuixart des de la presó de Lledoners. Aquest contingut especial inclou la programació del festival i extensos reportatges que repassen la història i la filosofia de l’Esperanzah i de tota la galàxia de projectes que giren al seu voltant.

Article publicat al número 485 publicación número 485 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!