Malalletra
Hachiko
Ella era una actriu fracassada, i jo un aspirant a escriptor, i en la mesura del seu magisteri, sabent del meu aspecte de descregut prematur,...
Maduixes, nabius i gerds
Comparteixo l’habitació amb l’Ada. És francesa i una mica més gran que jo. Hem decidit relatar aquesta setmana utilitzant una màquina d’escriure que ocupa la...
Somnis
Somiava que flotava, i sobretot, somiava que era el pianista més afortunat del món, que no volia dir que era el millor, sinó el més...
Cinc-centes cicatrius
En comparació amb la resta de massa humana, l’esguerrada sempre es quedava enrere, concentrada en fer cada passa a la seva manera, però precisament aquell...
La Tercera Gran Reparació
Gairebé soc cansament, gairebé… Mireu-me. Mireu-me, soc un vell decrèpit, tot tos i estossec i mocs i flegmes. El doctor Wallace, el prestigiós doctor Wallace...
Quan es dibuixa l’inici
Ens imagino dansant-nos la diversitat que som, abraçades sota el paraigua de confiança i esperança que engendrarem. Em fonc sabent que trobaré ulls en els...
Tot el que voldria dir-li a una dona vella
Això que té a la cara és un mapa d’arrugues. Li van des de la boca fins al crani. Són els camins plens i viscuts,...
El meu net Joan
Aquest matí, quan ja havia esmorzat i em disposava a escriure, ha aparegut per casa el meu net Joan. Estava molt alterat, tenia una bretxa...
La vergonya té nom de planta
Tenia una vergonya que, com una heura profunda, se li embolicava al melic, li estrenyia la panxa i li clavava els peus a terra. Adela,...
Sanitat bonsai, entre quatre parets
No podria jugar a escacs al centre de salut mental, ni acudir al taller zen de bonsais. Adorava els arbres minúsculs i la sinergia que...
Allà hi ha
Un conte especulatiu sobre viatges en la memòria
La recompensa
A partir d’aquell instant només podria confiar en el seu gos, en el seu amor primari i fidel, en la lleialtat instintiva de l’animal que...
Hibernació
Vaig plorar amb una pena immensa com jo, provant d’amagar els sanglots en va, perquè de seguida van aparèixer més i més esquerdes i tot...
Salta la lluna
Un text en homenatge a l’amic Joan Liébana, que ens va deixar el 17 de juny de 2021
Amorosir ferides, sensualitzar cicatrius
La mirada em portava directa, i sense mitges tintes, cap als racons de la pell que més he arribat a odiar. Resseguia, fugaç, el trajecte...
Un impossible
El protagonista, a qui direm Mike per no fer al·lusions directes, està netejant un camí i topa amb una pedra que, per molt que ell...
Oda menstrual
Amb el mateix dit que ha resseguit l’esquerda es ressegueix la seva cicatriu, s’aixeca la samarreta i m’observa mentre s’escruta detingudament la panxa. “Són iguals”...
Combat mortal
Si allunyem la mirada, si la càmera ho permet i obre pla, si us plau, veurem que rere la pantalla s’amaguen dos homes que revelen...
Carn de suro
si no s’hagués tornat de suro, no hauria tirat endavant. Si hagués estat de carn, l’haurien pessigat i li hauria fet tant mal que no...
Text letal
Que sí que ho he decidit que em carrego totes les comes. Per què hauria de decidir jo on tu respires?
L’avortament del nou llenguatge
La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint
Esvelta i suculenta
L’última vegada que vaig veure com t’allunyaves de casa meva va ser la primera vegada que una planta va trepitjar el meu balcó. Va ser...