Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Carn de suro

Maria Llerena Bastida

si no s’hagués tornat de suro, no hauria tirat endavant. Si hagués estat de carn, l’haurien pessigat i li hauria fet tant mal que no...

Text letal

Marta Edeso Carim

Que sí que ho he decidit que em carrego totes les comes. Per què hauria de decidir jo on tu respires?

L’avortament del nou llenguatge

Miguel Ruiz

La jove i carismàtica líder del partit dels Pirineus Verds no podia ser una més i havia de seguir el seu instint

Esvelta i suculenta

Anna Vilamú

L’última vegada que vaig veure com t’allunyaves de casa meva va ser la primera vegada que una planta va trepitjar el meu balcó. Va ser...

Cançó de menta

Marta Carol Xandri

Tanco els ulls i ja començo a intuir les passes que s’arrosseguen fins a la porta, acompanyades d’aquell retocar del metall que m’és tan familiar....

Un febrer del XXI

Xavier Pijoan

Un febrer del XXI les teves passes manen que la nit s’ha fet de dia sense màgia ni signes que l’esplín –menys astúcia que lassitud,...

Violeta

Marta Grau

Il·luminades per un deix de llum que entra somorta per les escletxes de la persiana, les dues mengen en silenci. Una no música que les...

| Tania Vicedo

Una altra nit

Josep Pimentel

Des de la foscor de la nit, intento identificar els objectes que hi ha a la meva habitació: llit de ferro, matalàs de palla, coixí...

| Tania Vicedo

Les veus del foc i de les pedres

Maria Ferotge

En un lateral de la manifestació, t’he enganxat picant amb el martell de la meva caixa d’eines contra el terra de la vorera, darrere d’un...

Natura morta

Ivet Eroles

Trio la drecera i m’endinso per un congost estret de molsa esponjosa que em recorda aquell tall espumós sota el ventre. Per arribar-hi, vaig resseguir...

L’oxigen

Laura G. Ortensi

No sé com la testa del teu fill t’esberla la magrana, com t’estripa l’escletxa, com t’esguerra de per vida. Com se’t fa cicatriu en comptes...

El que no s’oblida

Elena G. Ruiz

“Vas arribar al món com una fletxa. Flash!, ja soc aquí, vas dir a plor descontingut”, em va dir la Rosa. I una enyora aquell...

Tornar a Olesa

Júlia Bacardit

L’Antònia té els cabells curts i una piga grossa damunt la cella, d’aquestes pigues amb relleu i grosses que sobresurten. Les llàgrimes li rellisquen galtes...

El xef

Paula Llopis

Qui cuinava durant més de dos dies seguits era batejat pels companys com a xef; els seus noms eren pronunciats en ocasions estranyes

Fernanda

Maria Llerena Bastida

Les mirava poc i abaixava el cap, els ulls al plat, i quan bevia aigua tot el cos li feia mal. Anava canviant el drap...

Veïna d’aigua

Olga Codina

"Quan fa una setmana que no et veig, la serp ha començat a mossegar. He sortit de casa per anar a comprar i he vist...

Un passet més enllà hi ha l’abisme

Irene Colell Matamala

És tardor acabada d’estrenar. El sol encara té color d’estiu i us ve de gust esprémer els dies de platja que queden. Fa dies que...

La pols

Núria Curcoll

La Kathy mira de reüll com el seu marit trepitja el parquet amb les soles fangoses plenes de restes de palla. Agafa embranzida i pica...

Relat d’un pintallavis a l’ombra

Maria Ferotge

Va observar que, a l’escriptori, encara hi tenia una pila de correspondència per revisar. Hi va donar un cop d’ull: la majoria eren factures i...

Pilipili, Ruanda

Júlia Bacardit

Algú que no conec em paga les cerveses. La filla del treballador d’immigració s’acosta a demanar diners al pare i el Gatete paga. Agafem el...

Píndoles literàries per llegir i escoltar

Redacció Directa

Cada setmana, us brindem una selecció de relats, ficcions i exercicis literaris locutats per Elena G. Ruiz i apareguts a la secció "Malalletra", que es...

Oda a l’hivern

Marina Basco

El solstici d’hivern dona pas a la nit més llarga de totes. Però també al primer dia en què els dies s’eixamplen, tot just quan...