Maquis i masovers, la memòria dels pobles i muntanyes

Les jornades Maquis i masovers als Ports, des del 3 al 5 de novembre al Portell de Morella, recuperen la memòria de la lluita guerrillera i l'impacte de la repressió franquista al món rural de les comarques d'interior de Castelló
El segell de l'AGLA (Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó) al tríptic de la jornada ens recorda la importància de l'activitat del grup antifranquista al territori
Laura Villaplana 02/11/2017

Encara és llarg el camí per recórrer en la recuperació i reparació de la memòria d'un passat no tan llunyà de repressió, ajusticiaments i fosses comunes. Així i tot, podem dir amb certa esperança que ja són diverses les fonts documentals, que a través del món associatiu, la premsa, la literatura o el cinema estan transformant l'imaginari col·lectiu, avançant cap a un reconeixement de les víctimes d'un passat dictatorial i del paper en la història de les resistències al món rural.

La recuperació de la memòria històrica, igual que tantes altres lluites socials, no és aliena als condicionants que marquen com de prioritària i visible és cada reivindicació. Així, a mesura que ens allunyem del centre (de les ciutats, les capitals i inclús dels pobles), així com dels grans noms i moviments que omplen pàgines dels llibres d'història, ens trobem cada vegada més mancades de referents, de visibilitat i de reconeixement.

Les comarques dels Ports i del Maestrat són territoris de l'interior nord de Castelló amb un passat marcat per les resistències guerrilleres i la repressió

Des de la seua no-centralitat, les veïnes i veïns de les comarques dels Ports i del Maestrat, territoris de l'interior nord de Castelló amb un passat marcat per les resistències guerrilleres i la repressió, són ara les protagonistes d'unes jornades que volen contribuir a capgirar la perspectiva. La trobada, que tindrà lloc a Portell de Morella els dies 3, 4 i 5 de novembre, ens invita a reflexionar sobre el paper del maquis a les muntanyes dels Ports i el dels i les masoveres en relació amb la guerrilla, les persecucions i la cruenta repressió franquista. Un dels punts forts de la proposta és aquest nou focus sobre les qui no només lluitaven per tirar endavant amb els fruits de la terra i els animals o per mantenir els masos vius, sinó que van afrontar la duresa d'un escenari combatiu sobrevingut.

El segell de l'AGLA (Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó) al tríptic de la jornada ens recorda la importància de l'activitat del grup antifranquista al territori, un dels sectors on la relació entre guerrillers i veïns va portar tant a generar complicitats i col·laboracions, com a desencadenar escalades repressives del règim, deixant fosses comunes en diversos paratges naturals i cementiris. I és el record d'aquests fets, relativament recents, el que fa encara difícil verbalitzar-los per algunes parts de la població, sobre qui encara actuen els efectes del temor sembrat per la maquinària repressiva.


Literatura, cinema i organització popular contra l'oblit

Tragèdies silenciades de Raül González, La sega de Martí Domínguez o Homes del bosc de Francisco Collado són alguns títols de publicacions que han nodrit la literatura relativa al maquis i al paper dels masos en les actuacions de les guerrilles a les comarques castellonenques. Els tres autors estaran presents a les jornades, el primer d'ells, compartint la seua recerca sobre la resistència armada antifranquista als Ports, mentre que Domínguez i Collado reflexionaran sobre les contribucions de la literatura a la recuperació de la memòria.

Fotograma del documental m¡AQUI!s, de Lican Esteve, que permetrà conéixer de més a prop el procés d'exhumació de set fosses dels anys 1947 i 1948


El documental m¡AQUI!s de Lican Esteve permetrà conéixer de més a prop el procés d'exhumació de set fosses dels anys 1947 i 1948, mostrant d'una forma didàctica la metodologia emprada per l'antropologia forense, així com les experiències de les famílies dels desapareguts que segueixen reclamant justícia i mesures contra l'oblit.


Propostes com Maquis i masovers als Ports, impulsades pel Grup Paleolab, SArq-Serveis d'Arqueologia i l'Ajuntament de Portell de Morella, són el resultat de l'organització popular des de diferents fronts (municipal, acadèmic, associatiu) per obrir espais de diàleg i de reflexió col·lectius, que alhora ens permeten sentir veus sovint silenciades i avançar cap a noves centralitats.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades