"No m'explico que hi hagi persones amb lesions al cap o als llavis, però hi havia molta pintura vermella"

Jordi Arasa, sotsinspector dels Mossos, confirma que va utilitzar la porra contra desenes de manifestants asseguts a terra, però no es reconeix a les imatges
"Estic segura que és Arasa qui colpeja, però ell diu que no", afirma una de les advocades. El noi aixeca les mans tacades de sang, i segons el mosso "això era pintura vermella"
Arxiu
Jesús Rodríguez 03/03/2016

Jordi Arasa, sotsinspector de l'ARRO Barcelona, ha declarat avui per cinquena ocasió en qualitat d'imputat o investigat. Quatre vegades ha passat pels jutjats pels fets de l'acampada del 15-M a plaça Catalunya i en una altra ocasió ho ha fet per l'agressió a dos joves dins d'un portal de la plaça de Sants en el marc del desallotjament fallit de Can Vies. Arasa ha arribat a la Ciutat de la Justícia vestit amb l'uniforme d'antiavalot i acompanyat pel seu superior, l'inspector Lluís Miquel Venteo (responsable dels dispositius de seguretat al Camp Nou). Ha tornat a seure a la banqueta dels acusats per la insistència del col·lectiu Som27M que, malgrat nombrosos arxius judicials, cinc anys més tard ha reclamat la reobertura del cas atenent que Arasa fou condemnat per l'Audiència de Barcelona pels cops a l'exdiputat David Fernàndez durant les mateixes càrregues. Fernàndez va destinar els 210 euros de la indemnització a la reconstrucció de Can Vies, i avui ha estat present a la concentració que s'ha fet a les portes de la Ciutat de la Justícia.

Arasa ha afirmat "era pintura vermella" en al·lusió a la imatge on apareix un noi amb les mans ensangonades pels cops dels agents

Una de les advocades que representa als querellants, Anaïs Franquesa, en finalitzar la declaració ha explicat davant la premsa que han pogut veure "una gravació on apareix un noi vestit de blanc, està a terra, el colpegen de manera molt bèstia, estic segura que és Arasa qui colpeja, però ell diu que no, el noi s'aixeca, es posa les mans al cap, s'agenolla, li tornen a donar un cop de porra, aixeca les mans tacades de sang, i segons Arasa això era pintura vermella".

Anaïs Franquesa és una de les advocades que representa als querellants / Bibian Moriano

 


Franquesa li ha demanat al sotsinspector com explicava que a una dona gran l'aixequessin de terra sense agredir-la i a la resta no i Arasa ha respost: "No, la resta són gent jove que no farien cas i s'utilitza la defensa directament". El còmput final d'aquelles càrregues policials –que van fer la volta al món– fou de 120 manifestants amb lesions: braços trencats, traus al cap, cames trencades, esquinços a dits i peus, perforació d'un timpà, i un llarg etcètera. Segons Interior també es van produir lesions a una trentena d'antiavalots, però l'informe del Servei d'Emergències Mèdiques filtrat pocs dies després dels fets destapava que les afectacions als policies eren majoritàriament tendinitis als canells, com a conseqüència de l'ús contundent de les porres. "La instrucció 4/2008 dels Mossos d'Esquadra prohibeix expressament colpejar el cap dels manifestants, mai es poden fer trajectòries verticals amb la porra –de dalt a baix–, sempre han de ser dos cops secs de cintura cap avall, no està previst l'ús de la defensa contra una persona que està asseguda a terra aixecant les mans", ha recordat l'advocada.

"Vaig utilitzar la defensa innumerables vegades, no sabria comptar-les, però de cintura cap avall. Només pegàvem a les tíbies", ha declarat Arasa davant la jutgessa

"Vaig utilitzar la defensa innumerables vegades, no sabria comptar-les, però de cintura cap avall. Només pegàvem a les tíbies", ha afirmat Arasa davant la jutgessa, i aquesta li ha replicat: "com s'explica que hi hagi persones amb lesions al cap o als llavis?", i el policia ha respost: "no m'ho explico, però hi havia molta pintura vermella". Les paraules del comandament ara investigat no s'han enregistrat, sinó que la secretària del jutjat en prenia nota mitjançant una llibreta i un bolígraf, un procediment molt poc habitual. "Es reconeix o no es reconeix, cada vegada que es reconegui apunti el minut exacte –deia la jutgessa–. Només es reconeixia en els moments que estava de peu, no en els moments de colpejar", ha explicat Franquesa, deixant clara quina era l'estratègia de defensa de l'acusat. Malgrat tot, la pericial fisonòmica encarregada pel jutjat és prou concloent: "analitzen cinc persones, d'una diuen clarament que és Jordi Arasa, en un altre cas diuen que la víctima és el denunciant i l'agressor és Jordi Arasa, i en altres tres casos afirmen que hi ha similituds però no suficients per dir que ho sigui, però no hi ha trets que l'excloguin". El sotsinspector investigat ha abandonat els jutjats per l'escala interior que arriba fins al pàrquing, sense passar per davant de les càmeres de televisió que l'esperaven. Tot i una condemna en ferm, i dues investigacions en curs, Arasa manté la plaça de màxim responsable operatiu de l'ARRO Barcelona.

Concentració a les portes de la Ciutat de la Justícia / Bibian Moriano


 

Crítiques al sistema judicial i al departament d'Interior

"És important saber que per poder condemnar un mosso cal que a la foto es vegi la cara de l'agressor, la cara de la víctima, el moment exacte de l'agressió i que sàpigues el nom del mosso que et va agredir. És així de complicat. Nosaltres portem cinc anys amb jutges que volen arxivar la querella una vegada i una altra". Amb aquestes paraules ha denunciat Antón Uró, un dels querellants del col·lectiu Som27M, el periple per "intentar fer justícia". "Ha afirmat que els vídeos estan gravats per nosaltres i filtrem el que volem, això és un insult a nosaltres i a la ciutadania, tothom va veure com ens van pegar mentre érem a terra i amb les mans alçades", ha reblat Uró en referència a Arasa. Aquest activista, a més, també ha donat detalls del seu cas. "Van començar a passar furgonetes, ens vam apartar a un cantó, estava fent una foto de lluny, noto un cop i baixo la càmera, em trobo davant un mosso d'esquadra que em pega, em segueix pegant, em trenca el braç, em lesiona les dues cames i em deixa quatre mesos de baixa. Va actuar amb la visera baixada, amb passamuntanyes, només vaig poder veure que portava un mosquetó i un punt vermell al cap, si hagués anat identificat, jo ara podria dir qui era, però com no anava identificat es queda en res?". La jutgessa d'instrucció 4 de Barcelona decidirà els pròxims dies si amplia les declaracions a altres agents o si efectua rodes de reconeixement.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades