La incineració a les cimenteres: doble negoci

Les fàbriques redueixen costos en combustible i venen bons d’emissió de CO2 a altres empreses mitjançant una pràctica d’alt risc per a la salut i el medi ambient
06/10/2015

L’any 2009, el tripartit va aprovar el projecte de nova llei ambiental, norma que simplificava els tràmits i les autoritzacions que regien diferents tipus d’activitats que podien tenir efectes sobre el medi ambient. Per defensar la nova norma, menys restrictiva i garantista que l’anterior, el llavors conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), afirmava que la llei vigent impulsada per CiU el 1998 “entorpia” els tràmits d’autoritzacions i establia uns “règims d’intervenció molt severs a causa dels quals la tramitació es feia duradora i cara”. D’aquesta manera, el tripartit es dotava del paraigües legal per exercir una activitat que el sector del ciment, que es començava a ofegar per la caiguda de la construcció d’immobles, reclamava feia anys: la incineració de residus.

 

Fotografia de la fàbrica de l’empresa Lafarge ubicada a Montcada i Reixac, on s’han cremat residus sens fer estudis d’impacte ambiental
Fotografia de la fàbrica de l’empresa Lafarge ubicada a Montcada i Reixac, on s’han cremat residus sense fer estudis d’impacte ambiental

 

La incineració a les cimenteres s’ha volgut vendre com una activitat que permet un ús sostenible dels recursos a través del reaprofitament dels residus en substitució del petroli o el carbó (combustibles fòssils no renovables) que es fan servir normalment en aquestes instal·lacions. “La valorització de biomassa a les instal·lacions de producció de ciment va evitar l’emissió de 802.392 tones de CO2 fòssil a l’atmosfera el 2013. Si tenim en compte el conjunt d’anys del període 2004-2013, les plantes cimenteres han obtingut uns nivells d’estalvi de 4,4 milions de tones de CO2, xifra que equival a les emissions anuals d’1.467.686 cotxes”. Són dades de l’última actualització de l’estudi Reciclatge i Valorització de residus a la indústria cimentera a Espanya, de la Fundación Laboral del Cemento y el Medio Ambiente (Fundación CEMA), entitat formada per la patronal del ciment OFICEMEN i els dos sindicats majoritaris a la construcció i els serveis, CCOO i UGT. Els patrons de la fundació són els gegants del sector del ciment espanyol, entre els quals trobem Ciments Molins, Cemex, Lafarge i Portland.

S’ha volgut vendre aquesta activitat com un ús sostenible dels recursos a través del reaprofitament dels residus en substitució de combustibles fòssils com el petroli o el carbó

L’excusa de reduir els gasos d’efecte hivernaclmax roache: bona part dels residus que cremen es consideren neutres en la comptabilitat d’emissions que fan els estats signants del protocol de Kyoto. D’aquesta manera, les cimenteres redueixen costos en la compra de combustibles fòssils que necessitarien per funcionar, a la vegada que cobren per la venda dels drets d’emissió i per la gestió dels residus. Aquestes activitats són rendibles, però han rebut una forta resistència del sector ecologista, que denuncia que aquestes instal·lacions no estan preparades per cremar residus, una procés que no és innocu pel medi ambient ni per la salut de les persones.

Els riscos ecològics i sanitaris

El factor determinant per la incineració del residu que s’ha fixat a Catalunya és el poder calorífic del material. Aquest barem, tal com denuncien els grups ecologistes, s’hauria de complementar amb l’obligatorietat d’avaluar l’impacte potencial sobre la qualitat de l’aire i la salut i descartar la incineració si no es disposa d’instal·lacions adequades que estiguin ubicades a punts del territori on la meteorologia local eviti impactes importants sobre la qualitat de l’aire. “Els compostos més tòxics que generen aquestes plantes no es mesuren ni avaluen. Cal plantejar una revisió de la normativa”, diu Mercè Girona, del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC).

Els productes resultants de la incineració contenen partícules en suspensió, moltes d’elles molt petites (ultrafines), que poden passar fàcilment als pulmons i, allà, ser absorbides per la sang. Entre aquestes partícules, destaquen els metalls pesants, els compostos orgànics volàtils, les dioxines i els furans, els diòxids de sofre, el monòxid i el diòxid de carboni i altres compostos. “Molts d’aquests productes són tòxics i tenen efectes cancerígens i teratògens, fins i tot en concentracions baixes, a causa de la bioacumulació”, diu un informe de la Plataforma Antiincineradora del Congost, presentat l’any 2009 i avalat amb la signatura d’una vintena de professionals de la salut. El document especifica que les noves incineradores incorporen millores tecnològiques en els sistemes de retenció de partícules i contaminants, però que, independentment de la tecnologia adoptada, inevitablement es produeixen diversos milers de substàncies contaminants. Només es coneixen els impactes sobre la salut del 10-20% d’aquestes substàncies.

Protesta contra l’empresa Uniland, que incinera pneumàtics a unes instal·lacions de Santa Margarida i els Monjos
Protesta contra l’empresa Uniland, que incinera pneumàtics a unes instal·lacions de Santa Margarida i els Monjos

 

A Catalunya, la Directiva de la Qualitat de l’Aire no contempla els mateixos paràmetres que altres països de la UE amb una normativa més restrictiva, com ara Alemanya, Itàlia, Suïssa, Holanda, Dinamarca o França, i no hi ha un control curós per part de les administracions. “El ministeri valida que els informes que els passen compleixen els requeriments formals; això vol dir que inclouen els paràmetres que han de mesurar per llei i que expliquen que els mètodes de mostreig i mesura estan acceptats normativament”, diu Girona. “Però, al cap i a la fi, les dades les mesura la mateixa empresa. Per tant, mai no mostraran incompliments legals, per més que hi siguin. Els nivells sempre seran molt baixos perquè estaran mesurats de la manera més beneficiosa possible per l’empresa”, afegeix.

Les cimenteres a Catalunya

Durant l’any 2013, 27 de les 33 fàbriques cimenteres espanyoles van processar energèticament 714.820 tones de residus, que equivalen a un 26% de substitució en energia respecte al consum total dels combustibles utilitzats en aquestes fàbriques. El percentatge augmenta cada any i s’espera que arribi al 34,5%, la mitjana assolida a Europa l’any 2011. A Catalunya, el consum de combustibles alternatius va ser de 149.680 tones, segons dades de la patronal del ciment, OFICEMEN.

Mercè Girona, del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, alerta que les dades d’emissions tòxiques “les mesura la mateixa empresa i, per tant, mai no mostraran incompliments legals”

Les plantes d’aquest tipus que cremen combustibles derivats de residus (CDR) han estat àmpliament qüestionades pel moviment ecologista i les plataformes veïnals, que han denunciat repetidament la manca de responsabilitat i l’opacitat amb què han actuat les administracions en relació amb aquest tema.

A Catalunya, actualment, hi ha diverses plantes que cremen residus, entre les quals trobem la planta cimentera de Santa Margarida i els Monjos (abans propietat d’Uniland, ara de FCC, empresa d’Esther Koplowitz). Des del 3 de juny de 2010, aquesta instal·lació disposa d’autorització per cremar residus de la fracció resta de residus sòlids urbans (90.000 tones per any) i fangs secs de depuradora (50.000 tones per any), a més d’altres residus. A Sant Vicenç dels Horts, hi ha la fàbrica de Ciments Molins (de la família del polític convergent Miquel Molins), que crema esporga, fangs, CDR d’origen industrial i altres materials. Actualment, s’hi estan fent proves per cremar pneumàtics.

A Montcada, tenim la cimentera Lafarge, denunciada reiteradament per la crema de CDR pel veïnat i pel mateix Ajuntament. L’any 2012, el consistori de la localitat va interposar un recurs contra l’acord de la Generalitat que autoritzava la cimentera a substituir part del combustible que feia servir per a la seva producció. S’entenia que aquest canvi interferia en les competències municipals per la regulació sobre pudors, vessaments en el sistema públic de sanejament i gestió de residus municipals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l’Ajuntament el juliol d’enguany i va anul·lar l’acord de la cimentera amb el govern català. Així doncs, actualment, Lafarge està funcionant sense cap mena de control ambiental. “No entenem com la Generalitat, que s’omple la boca dient que s’ha de complir la llei, no clausura immediatament una activitat potencialment perillosa, ubicada en un entorn poblat i que està contaminant sense cap mena de control”, afirma Albert Calduch, advocat especialitzat en medi ambient.

Per últim, l’empresa Cemex té tres cimenteres al territori: una a Sant Feliu de Llobregat, que gairebé no registra activitat; una altra a Alcanar (el Montsià), i una tercera a Sitges (el Garraf), on es van fer proves per cremar fangs de depuradora. Actualment, la cimentera de Sitges obre dues vegades l’any per no perdre la quota que li pertoca al mercat d’emissions.

Entrega de 3.000 firmes per acabar amb la incineració de residus a la fàbrica Lafarge ubicada a Montcada i Reixac
Entrega de 3.000 firmes per acabar amb la incineració de residus a la fàbrica Lafarge ubicada a Montcada i Reixac

 

Aquesta és l’altra pota del negoci de la incineració de residus: la venda de bons per a les emissions de CO2 a grans empreses i multinacionals. Aquesta pràctica es genera per la lògica mercantilista amb què s’ha concebut el mercat dels drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle: allò que compta de manera determinant és el nombre de títols d’emissió registrats (o atorgats) d’entrada a cada instal·lació emissora.

En principi, el repartiment de títols d’emissió (o, més ben dit, la quota de gasos contaminants que té dret a emetre cada entitat) es va fer per estats, per sectors i per instal·lacions, de manera gratuïta i basant-se en l’historial d’emissions. Així, es deia, si es milloraven els processos tècnics –o baixava la producció– i es reduïen les emissions de gasos d’efecte hivernacle, es podien vendre els títols a preu de mercat. El fet és que, amb la crisi econòmica, hi va haver una baixada de la producció generalitzada i moltes empreses van començar a vendre els títols a la resta d’Europa o a l’Estat. El preu dels títols depèn de la subhasta de drets d’emissió en el mercat europeu i de la compravenda entre agents privats.

Veïnat i grups ecologistes demanen una moratòria

Les entitats ecologistes i les plataformes veïnals demanen que es generi un registre rigorós i veraç de les dades de contaminació de les cimenteres i que s’implanti una metodologia d’enregistrament i avaluació de les emissions i immissions de les plantes. Aquests enregistraments haurien d’abraçar els compostos regulats per la Directiva de la Qualitat de l’Aire i també els que, tot i no estar regulats per la normativa comunitària, sí que s’enregistren a d’altres països. Aquests compostos, assenyalen, són els més perillosos i augmenten amb la crema de residus. A més, les entitats assenyalen que caldria regular els límits de contaminació amb una nova normativa de qualitat de l’aire, particularment a les zones d’especial protecció de l’ambient atmosfèric, que és el cas d’una quarantena de municipis de l’àrea de Barcelona.

Mentre això no passi, el veïnat i els grups ecologistes creuen que cal demanar una moratòria de la crema de residus a les cimenteres i preparar i aprovar un pla d’abandonament de la incineració de residus a Catalunya, amb un horitzó fixat a l’any 2020. Aquest objectiu enllaça amb el d’impulsar un canvi de model de gestió dels residus al territori que avanci cap a l’Estratègia Catalana Residu Zero. Aquest model vol prioritzar la producció neta, la responsabilitat de les productores, la prevenció, la reutilització i la recuperació dels residus per reduir la fracció de rebuig a la mínima expressió.

 

Què es crema a les cimenteres?

Residus municipals:

Del total dels combustibles derivats de residus (CDR), el 49% són residus municipals que van a parar a les cimenteres, segons l’Aliança Global per les Alternatives a la Incineració (GAIA). El nivell baix de recollida selectiva fa que gran part dels residus vagin a parar al contenidor de rebuig. Els residus barrejats encara contenen gran quantitat de paper, plàstic o tèxtils, que, després de passar pels ecoparcs, surten triturats i homogeneïtzats en forma de CDR. La recollida selectiva d’envasos lleugers també és una font de combustible: la mala qualitat dels materials recollits al contenidor groc i la inexistència d’un mercat del reciclatge de determinats envasos de plàstic fa que molts d’ells acabin sent combustible. Finalment, part dels mobles recollits són triturats i venuts com a CDR per aprofitar el valor calòric de la fusta, tot i que, en el cas dels aglomerats, també contenen coles o plàstics.

Residus industrials:

Pel que fa als residus industrials, hi ha una gran varietat de productes amb un alt contingut calòric com dissolvents, pneumàtics, olis o pintures. També s’hi cremen restes de la indústria del moble, principalment, fusta.

Llots de depuradora:

Després d’un procés d’assecatge forçat, generalment amb gas natural, els llots que es formen durant el procés de depuració de les aigües residuals també són una font energètica que utilitzen les incineradores. Tanmateix, si comptabilitzem l’energia gastada per assecar els fangs i l’energia que se n’obté, el balanç és pràcticament nul.

Continguts relacionatsMostra'l en portada

Noticies relacionades: