Objectius més enllà del flaix informatiu

Diversos col·lectius de comunicació i periodisme aposten per nous criteris de tractament de les imatges i els textos. Opten per un abordament informatiu ètic que s’allunyi del sensacionalisme, la superficialitat i la potencial incriminació
14/06/2016

Les crítiques cap a mitjans i fotoperiodistes per part de manifestants han estat freqüents aquests dies al barri de Gràcia. També han esdevingut tema de debat a les tertúlies televisades o a les xarxes socials, bé pels riscos d’incriminacions que intueixen les manifestants fotografiades bé pel tractament de la informació dels mitjans, sovint presentada de manera segmentada, interessada o descontextualitzada.

El col·lectiu Fotomovimiento va cobrir les mobilitzacions posteriors al desallotjament del Banc Expropiat / PEDRO MATA
El col·lectiu Fotomovimiento va cobrir les mobilitzacions posteriors al desallotjament del Banc Expropiat / PEDRO MATA

 

Aquest debat no és nou per als moviments socials. Sense anar més lluny, el 23 de gener passat, l’eclèctic espai alliberat La Clandestina, al barri del Camp de l’Arpa de Barcelona, va acollir les primeres jornades sobre fotografia i activisme organitzades pel col·lectiu Krasnyi Barcelona. L’objectiu era respondre davant una necessitat: “Que aktivistes i fotògrafes compromeses amb els moviments socials reflexionem i compartim experiències sobre el paper actual de la fotografia en els moviments socials per trobar eines que millorin la coordinació entre unes i altres”.

Al llarg de les jornades, es van debatre i exposar casos i testimonis de persones reprimides o imputades arran d’identificacions dels Mossos d’Esquadra. Aquestes es van dur a terme amb material fotogràfic propi del cos policial i amb imatges publicades per diversos mitjans que havien cobert jornades de protesta com Rodegem el Parlament.

El 23 de gener passat, l’eclèctic espai alliberat barceloní La Clandestina va acollir les primeres jornades sobre fotografia i activisme organitzades per Krasnyi Barcelona

La trobada també va ajuntar diversos col·lectius de la comunicació i la informació que, els darrers anys, s’han constituït sota criteris diferenciats de les pràctiques periodístiques hegemòniques. Un d’aquests grups és Fotomovimiento, nascut amb el moviment del 15-M, el maig de 2011. Des d’aleshores, el col·lectiu “desenvolupa una activitat d’acompanyament de diferents sectors en lluita i moviments socials fotografiant i difonent les seves protestes o reivindicacions”, comenta un dels seus membres. “Pel que fa al tractament fotogràfic o informatiu, no ens considerem periodistes, sinó fotoactivistes. Construïm conjuntament [amb les activistes] un relat propi”, afegeix.

Criteris d’enfocament

“Els decàlegs no funcionen. Publicar una o altra foto depèn de la situació, dels matisos del moment. La metodologia, els debats constants i els valors del col·lectiu són clau per fer una il·lustració ètica d’un fet informatiu”, afirma Edu Ponces, fotoperiodista a Ruidophoto. Aquesta associació fa dotze anys que produeix documentals independents de temàtiques socials, sempre abordats des d’una perspectiva de drets humans, amb especial presència a l’Amèrica Llatina.

“Som una agència de reportatges en profunditat. I entenem que, per definició, aquesta metodologia és més ètica i respectuosa que d’altres perquè evita la superficialitat. Les fotos es combinen amb una explicació contextualitzada de cada fenomen, de les seves causes i conseqüències. Per això no han cobert el cas del Banc Expropiat: pensen que s’hauria hagut de cobrir des de l’inici, durant les protestes i posteriorment. “Si publiquéssim fotografies d’un contenidor cremat partint de zero, sense un treball previ, seria mal periodisme, sense cap voluntat de rigor”, afegeix.

Krasnyi Barcelona ha cobert periodísticament actes com les marxes contra les presons / MAYU (KRASNYIBCN)

 

En aquest mateix sentit s’expressen la Mayu i el Sergi, activistes de Krasnyi Barcelona, col·lectiu de fotògrafs independents sorgit a Bèlgica l’any 2011. “Vam anar al Banc fa prop d’un any a documentar el que s’hi feia. Llavors, era un buit d’informació, no tenia gens d’interès mediàtic generalista, però, per a nosaltres, sí, ja que mostràvem la feina i les propostes de l’espai. Per a nosaltres, el que no té sentit és anar a cobrir-ho en ple desallotjament, amb fotògrafs dels grans mitjans buscant el merder i el fotón sense contextualitzar tota aquesta violència”.

Grups com Fotomovimiento no es consideren periodistes, sinó fotoactivistes pel que fa al tractament fotogràfic o informatiu: “Construïm conjuntament un relat propi”

Fotomovimiento té una visió complementària: “Nosaltres mai no hem posat ni posarem en risc cap persona que estigui duent a terme accions que poden tenir conseqüències repressives, no difonem fotografies on la gent pugui ser identificable. Tenim diferents mecanismes per evitar qüestions així: avui en dia, el tractament de la fotografia digital et dóna opcions per jugar sense trencar els principis bàsics o ètics del fotoperiodisme”.

Tot i així, el debat ètic sobre l’ús d’una o altra fotografia és una constant gremial en el si dels col·lectius de fotoperiodistes: “Som conscients de la responsabilitat de les imatges, intentem no aportar una visió negativa i afavorir una cultura de pau, de respecte a les víctimes, amb especial atenció a les imatges explícites o amb sang. No obstant això, a vegades, és necessari passar d’il·lustrar una anècdota a un fenomen social, com la violència a l’Amèrica Central. I potser cal una foto cruenta. Però s’ha de fer amb rigor, amb voluntat periodística i amb el consentiment de les contraparts”, apunta Ponces.

(No tota) la premsa apunta

“Sembla que la premsa pugui tenir la funció estructural d’apuntar. Tenen un control absolut sobre les imatges pel simple fet que les prenen a la via pública. I decideixen què es publica i què no. Per tant, és comprensible que generin rebuig entre certs moviments”, assegura el Sergi. En contraposició, la Mayu assenyala: “Nosaltres tenim clar on fiquem l’ull. No creiem en l’objectivitat. Ens posicionem amb els moviments socials. Tanmateix, treballem l’apropament i la confiança amb les contraparts que són fotografiades, intentant vèncer les reticències imperants. Si ho aconseguim, ho documentem utilitzant un llenguatge visual propi, amb eines i tècniques com l’enquadrament amb ombres o les fotografies en moviment”.

‘Els rostres dels CIE’, un dels projectes en profunditat de RuidoPhoto / PAU COLL (RUIDOPHOTO)

 

Pel fotògraf de Ruidophoto, “el periodisme ha de servir per transformar la societat, no pot ser una simple transmissió d’informació. Tanmateix, ha de fiscalitzar i qüestionar el poder i protegir el dèbil, perquè el fort ja té prou eines”. En aquest sentit, afegeix: “L’ofici s’està exercint malament, es treballa de pressa, sense context i amb falta de qualitat i rigor”. També hi ha incidit la crisi que s’ha viscut a la majoria de redaccions. “Molts dels problemes ètics periodístics actuals són, en part, conseqüència de la precarització”, explica Ponces.

Malgrat tot, existeixen solucions. Ponces creu que, “amb un finançament sanejat i diversificat, el mitjà és més difícil de manipular; sense interessos ni deutes amb entitats se’ns permet generar continguts propis sense haver de rendir comptes a ningú”. També hi coincideixen els membres de Krasnyi: “Vivim de les subscripcions. Si algun gran mitjà vol les nostres imatges, les hi venem amb peu de foto inclòs. Per això no hi tenim gaires tractes”, assenyalen somrients.

Tot i així, des de Fotomovimiento apunten: “Enmig de la tensió, sovint ens sentim agrupades amb periodistes o fotoperiodistes que són assalariats de grans mitjans, dels quals no formem ni volem formar part”. Les membres de Krasnyi afegeixen que, de vegades, es troben amb “un debat comunicatiu no resolt entre mitjans i activistes: a moltes de les accions on anem, no està clara quina és la finalitat, si la mateixa acció o la propaganda que se’n deriva”. Per aquest motiu, plantegen “la necessitat de crear eines permanents de coordinació i debat entre les parts implicades”

 

-----------------
Construir una visió diferent del Sud

No solament els col·lectius de fotoperiodistes qüestionen l’ús de les imatges. LaFede.cat és una xarxa que agrupa 116 ONG que treballen per la cooperació internacional pel desenvolupament, la defensa i la promoció dels drets humans i el foment de la pau. L’entitat ha recollit el tractament i l’ús d’imatges que vol publicar en un codi ètic, en què expressa: “La comunicació és un instrument de sensibilització i educació. Ara més que mai, per la importància que tenen el llenguatge audiovisual i el de les noves tecnologies en la nostra societat, es recomana assegurar-ne un ús responsable en els nostres processos comunicatius”.

Al decàleg de LaFede.cat, trobem criteris com “evitar els estereotips en la mesura que poden fomentar la discriminació ètnica o racial, amb especial èmfasi pel que fa als de gènere; o les imatges de relació desigual al món en què es pugui interpretar paternalisme o superioritat”. Finalment, es remarca “la necessitat d’identificar i consultar sempre les contraparts en l’ús d’imatges, les persones i el lloc que tractin de la seva realitat”, per contextualitzar les instantànies.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: