Turquia amenaça la UE amb deixar de fer de ‘gendarme’ de les refugiades

Les tensions entre la Unió Europea i el reforçat govern presidencialista d’Erdogan, sumades a la rivalitat històrica amb Grècia fan trontollar l’acord signat el març de 2016 per impedir l’entrada de persones refugiades a Europa

El 18 de març de 2016, en el punt àlgid de l’arribada de persones refugiades a territori europeu, la Unió Europea (UE) i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, van firmar un acord que va volatilitzar les premisses més bàsiques en l’àmbit dels drets humans. Qualsevol persona que entrés il·legalment a Grècia seria deportada a Turquia. El pacte, que va desencadenar una allau de crítiques, vulnera la Carta Europea dels Drets Humans i la Convenció de Ginebra de 1951 sobre refugiades. Avui dia, però, l’acord entre Brussel·les i Ankara podria tenir els dies comptats.

Un capità de la Guàrdia Costera grega atura un vaixell en el moment d’entrar en aigües territorials / Nikos Pilos 


Amb l’acord, dissenyat per alliberar la UE de la responsabilitat d’acollir centenars de milers de sol·licitants d’asil, Turquia va esdevenir el tap de Brussel·les i va assumir la càrrega d’una crisi migratòria que la va dur a retenir al voltant de dos milions i mig de refugiades sirianes dins les seves fronteres. Erdogan, però, no va signar el tractat a cegues. A canvi de la seva tasca de contenció, va obtenir la possibilitat d’accelerar el seu procés d’integració a l’ens comú europeu com a recompensa. A més, les institucions de Brussel·les es van comprometre a entregar un total de 3.000 milions d’euros al govern turc per la seva feina de gendarme. A hores d’ara, la UE ja ha aportat prop d’una tercera part de la quantitat acordada.


Un acord amb fuites

Les illes de l’Egeu, principalment Lesbos i Quios, es troben en una situació de sobresaturació. Allà, el nombre de gent refugiada que viu als camps i els centres de detenció existents duplica la seva capacitat màxima d’acollida. Les xifres demostren que el tractat UE-Turquia ha disminuït el nombre de barques que es dirigeixen a les illes gregues, on actualment arriben una mitjana de 100 persones cada dia. Les autoritats europees esperaven que l’acord reduiria al màxim el volum de gent que accedeix a l’arxipèlag de l’Egeu, però les arribades persisteixen. D’altra banda, des del mes de març, un total de 748 persones han estat deportades i retornades a Turquia, malgrat que el nombre d’expulsions ha estat baix en relació amb el pla previst.

El 9 de desembre, les alarmes del govern grec es van tornar a encendre després de l’arribada sobtada de 200 refugiades a Lesbos. Davant d’aquesta situació, el ministre grec Yannis Mouzalas, en un intent desesperat de buidar els centres de detenció de les illes, va reclamar a les autoritats europees que les migrades amb nacionalitats menys susceptibles d’aconseguir asil poguessin ser desplaçades a centres d’internament de la Grècia continental per descongestionar les illes. El govern grec també es queixa del nombre insuficient de personal que la Unió Europea ha destinat per gestionar les sol·licituds d’asil de les més d’11.514 persones atrapades a les illes que han demanat protecció internacional a l’Estat grec.


Més tensió després del cop

Amb el cop d’Estat fracassat a Turquia de mitjan juliol i la posterior deriva autoritària del president Erdogan, les bases de l’acord entre la UE i l’Estat turc fan aigües per tot arreu. El 24 de novembre passat, després de la difusió d’un informe que alertava de la vulneració constant dels drets humans per part del govern turc, el Parlament Europeu va fer una resolució no legislativa que reclamava la suspensió temporal de les negociacions amb Turquia per avançar la seva adhesió a la UE. Arran de la declaració, Erdogan va amenaçar amb l’obertura de fronteres i la consegüent arribada massiva de refugiades a territori europeu.

Des de fa anys, Atenes i les institucions turques mantenen picabaralles pel seu espai aeri, per la sobirania d’algunes illes del mar Egeu i pel control del territori continental

D’altra banda, l’escenari central on s’ha desenvolupat el pacte entre la UE i Ankara són les zones de frontera que delimiten Grècia i Turquia. La relació entre els dos països, que arrosseguen una llarga trajectòria de rivalitat històrica i conflictes, podria agreujar la tensió que Brussel·les manté amb el govern d’Erdogan. Des de fa anys, Atenes i les institucions turques mantenen picabaralles pel seu espai aeri, per la sobirania d’algunes illes del mar Egeu i pel control del territori continental que els separa. El Tractat de Lausana de 1923, firmat un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial, és l’acord que marca els límits territorials entre Grècia i Turquia fins avui. Recentment, però, Erdogan ha remogut les bases del tractat històric, ha denunciat públicament l’acord de Lausana i ha lamentat la pèrdua de l’arxipèlag d’illes de l’Egeu que, durant els anys vint, va passar d’estar en mans de l’Imperi Otomà a pertànyer a Grècia.

Els últims mesos, a més, el malestar entre les institucions gregues i turques ha augmentat després que uns avions de combat turcs sobrevolessin el cel de Grècia en diverses ocasions. Tot i que les violacions de l’espai aeri hel·lè per part de Turquia no són una novetat, les incursions recents han agreujat les tensions que mantenen els dos països. A tot això, cal afegir-hi que, després de l’intent de cop d’Estat fracassat per part d’una facció de l’exèrcit turc del juliol passat, vuit oficials de les forces armades turques van fugir a Grècia per demanar asil polític al govern Tsipras. Des d’aleshores, Ankara ha reclamat l’extradició dels militars colpistes a l’Estat grec, però, fins ara, la justícia grega ha reiterat que només extradirà tres dels oficials. El fet que els soldats no fossin retornats a Turquia de manera immediata ha encès les ires del govern d’Erdogan i ha incrementat les tensions diplomàtiques ja existents entre els dos estats.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: