Acciona es beneficia d'un increment de l'11,8% en el preu de l'aigua fixat per al 2018

L'Agència Catalana de l'Aigua aprova l'apujada a un mes de conèixer la resolució del Tribunal Suprem, que podria revertir la privatització del servei
Les entitats han mostrat el seu rebuig a la pujada davant la seu de l'Agència Catalana de l'Aigua
Gemma Garcia
Gemma Garcia 28/12/2017

A Catalunya, 4,5 milions de persones depenen d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per accedir a l'aigua. L'empresa proveeix més de 120 municipis i nou comarques i avui l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat, en consell d'administració, ha aprovat un increment de l'11,8% de la tarifa per a 2018. Per mostrar el rebuig a l'apujada, Aigua és vida, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la CONFAVC s'han concentrat davant la seu de l'ACA mentre se celebrava la reunió. Segons l'Agència, la repercussió final serà d'un euro de mitjana cada mes per llar. 

La decisió es pren quan falta aproximadament un mes per la resolució del Tribunal Suprem, que podria anul·lar definitivament la concessió d'ATLL a Acciona, que es va fer efectiva el febrer de 2012 per un valor de 1.000 milions d’euros. L'operació va representar la major privatització de la Generalitat de Catalunya.

Tot i tractar-se d'un servei bàsic, des del 2010 l'apujada acumulada del preu arriba fins al 138%. Entre 2008 i 2016, s'han executat més de 75.000 talls d'aigua i fins el 2016, les famílies han acumulat deutes de més de 16.000 factures

Tot i tractar-se d'un servei bàsic, des del 2010 l'apujada acumulada del preu arriba fins al 138%, segons dades d'Aigua és vida. L'activista Míriam Planas ha explicat que en el seu moment ja van alertar que durant els 50 anys de concessió privada, l'aigua podria arribar a disparar-se un 267%. Aterrant els percentatges, entre 2008 i 2016, s'han executat més de 75.000 talls d'aigua i fins el 2016, les famílies han acumulat deutes de més de 16.000 factures ajornades. Si s'obre la mirada al conjunt dels subministraments, més de mig milió de persones a Catalunya pateixen pobresa energètica. A Barcelona, només durant el 2017, els Serveis Socials de l’Ajuntament han atès vora 10.000 llars.

A més de la repercussió en la factura, Planas ha titllat de “dèficit democràtic” haver cedit una institució pública a interessos privats, ha denunciat les amenaces que representa per als cabals del Ter, el Segre i l'Ebre: “les alertes que fèiem les estem constatant”. Maria Campuzano de l'APE ha subratllat que tot i que gràcies a la llei 24/2015, aprovada pel Parlament per afrontar l’emergència habitacional i la pobresa energètica, s'han evitat molts talls, actualment el principal problema són els deutes. Si bé és cert que el text va ser suspès pel Tribunal Constitucional, la part específica sobre pobresa energètica va quedar intacta.

Maria Campuzano de l'APE ha subratllat que tot i que gràcies a la llei 24/2015 s'han evitat molts talls, actualment el principal problema són els deutes / Gemma Garcia

 

L'increment de l'aigua que s'aprova avui afecta l'anomenada tarifa en alta, és a dir, del punt de captació fins al dipòsit - la que paguen els subministradors d'aigua de la població a les entitats subministradores- i, per tant, després són els municipis -en el cas de Barcelona a través d'Agbar-, els que repercutiran l'increment en les factures de la ciutadania. En funció del percentatge d'aigua d'ATLL que rep cada municipi l'apujada pot ser de l'11,8% o inferior. El consell d'administració hauria d'estar format pel conseller de Territori i Sostenibiltiat, Josep Rull, desitutït amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, Jordí Agustí, com a vicepresident, representants de diferents departaments de la Generalitat, del Consell General de Cambrers de Catalunya, de Foment del Treball Nacional, de l'Associació Catalana de Municipis, de la Federació de Municipis, d'Unió de Pagesos i de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya.

Miríam Planas ha subratllat que, tot i el moment polític excepcional, exigeixen als 22 membres que votin en contra de l'increment. Fa una any, el mateix Rull va rebutjar l'apujada de la tarifa de l'aigua en alta d'un 4,6% que proposava Aigües Ter-Llobregat per el 2017 i a canvi va ajornar un any el pagament per part de l'empresa de set milions d'euros del cànon per la concessió. Ara però, si s'aprova l’increment, repercutirà de cop gairebé un 11%t. Les entitats, denuncien que durant l'any la Generalitat no ha fet cap pas per assegurar la mesura de congelació: “Al nostre entendre la no execució de la mesura que s'havia d'haver realitzat ara fa un any de cap manera es pot justificar amb l'article 155”, subratllen.
 

Una privatització en conflicte

El març del 2016, després de quatre anys de la privatització, el Parlament de Catalunya va aprovar la proposició de llei per revertir-la, malgrat l'esmena presentada per l'aleshores Junts pel Sí. Les raons per tirar-la enrere s'havien acumulat. El mateix any de la privatització, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la concessió a Acciona, que la va recórrer. L'octubre de 2014, el Tribunal va desestimar el recurs. Entremig, els plens de 35 municipis van aprovar una moció instant a aturar la privatització, i el 2013, la Generalitat va expulsar la CONFAVC, integrada dins la Plataforma Aigua és vida, del consell d'administració de l'ACA. I el febrer de 2016, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va denunciar irregularitats de facturació entre 2013 i 2015 per valor de 13 milions d'euros.

Precisament, dos mesos després que la Cambra catalana aprovés revertir la privatització, la Generalitat va fer una proposta de sanció de quatre milions d'euros a Acciona per les irregularitats denunciades per Antifrau.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades