Les consumidores lluiten perquè es declari la retroactivitat total de les clàusules sòl

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'haurà de pronunciar sobre el dret a devolució a les consumidores de les clàusules sòl des de 2008, després que un jutjat espanyol sentenciés a favor que els bancs tornin els diners cobrats des del maig de 2013
El Tribunal Suprem va decretar la nul·litat de les clàusules, considerades abusives, en un procés col·lectiu contra BBVA, Cajas Rurales Unidas i NCG
Mariana Cantero 25/04/2016

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'haurà de pronunciar sobre la retroactivitat total en el cas de les clàusules sòl, després que un jutjat espanyol hagi dictat una sentència a favor que els bancs tornin els diners cobrats des del maig de 2013 a les afectades per aquest índex bancari, considerat nul per falta de transparència. Ara, la discussió no és la nul·litat de la clàusula, ja indiscutible, sinó els seus efectes, perquè aquesta pràctica es remunta a l'any 2008 aproximadament. Les afectades reclamen el rescabalament de tots els diners cobrats.

La signatura d'una hipoteca amb aquesta clàusula, considerada nul·la per falta de transparència segons la sentència del 9 de maig de 2013 (per la qual el Tribunal Suprem va decretar la nul·litat de les clàusules, considerades abusives, en un procés col·lectiu contra les entitats BBVA, Cajas Rurales Unidas i NCG) i que es va aplicar a dos milions de préstecs hipotecaris segons fonts de l'associació d'usuàries de banca ADICAE, implicava la limitació de la variabilitat del tipus d'interès a la baixa. "Els bancs sabien que els tipus d'interès anirien baixant perquè tenen informació de caràcter econòmic privilegiada. Des de 2008, van començar a aplicar la clàusula sabent que, encara que baixés l'Euribor, ells seguirien cobrant", apunten des de l'entitat.

El 7 d'abril passat, el jutjat mercantil número 11 de Madrid va emetre una sentència que establia que els bancs han de retornar els diners cobrats a les persones titulars de préstecs hipotecaris sota el concepte de clàusula sòl. Encara que aquesta sentència és beneficiosa per a les butxaques de moltes consumidores, es preveu que les afectades la recorrin, ja que només obliga els bancs a tornar els diners cobrats des del maig de 2013, tot i que la clàusula es va aplicar des de l'any 2008. Quan la sentència sigui ferma, les afectades hauran de sol·licitar l'eliminació de la clàusula dels seus contractes i la devolució dels seus estalvis, ja que la banca no ho farà d'ofici.

La signatura d'una hipoteca amb aquesta clàusula va ser considerada nul·la per falta de transparència segons una sentència del Tribunal Suprem l'any 2013

Avui, 26 d'abril, s'espera que la petició de rescabalament del total dels diners cobrats rebi el suport del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que s'ha de pronunciar respecte a la retroactivitat total. La discussió rau en l'efecte de nul·litat. "És curiós que el Tribunal Suprem digui que la limitació temporal (des del maig de 2013) és d'interès públic econòmic", apunten des de l'associació de defensa de les consumidores, ja que el que seria d'interès públic és rescabalar aquests diners a les consumidores.

Uns diners que, segons apunten diverses fonts, servirien per paralitzar prop de 200.000 execucions hipotecàries que es podrien produir en el futur, tot i que el pagament de la clàusula sòl, d'entre 200 i 300 euros mensuals, ja ha causat problemes per pagar els préstecs a moltes famílies. "El dany que s'ha causat per la mala legislació espanyola és irreparable. Són moltes les famílies que han patit", valora Elisa Miralles, advocada de la PAH.


Entitats que busquen la renúncia al dret de reclamació

Algunes entitats bancàries, preveient el resultat de les disputes judicials, ja han eliminat aquestes clàusules i es preparen per retornar els diners cobrats a molta de la seva clientela. Però, hi ha entitats que no només no ho han fet, sinó que han optat per cobrar-los canviant el concepte als contractes. Segons ha detectat ADICAE, el Banc Sabadell ha optat per oferir la signatura d'un préstec a tipus fix que, finalment, comporta el pagament d'uns interessos més alts que el tipus variable que pertocaria pagar a la persona consumidora.

"És una pràctica que pot ser legal, però també perversa, ja que comporta la renúncia d'uns drets dels quals no s'ha informat prèviament", conclou l'advocada de la PAH

La PAH també ha detectat aquesta mena de pràctiques i no només per part del Banc Sabadell, tot i que és l'entitat en què es registren més casos. A més, afegeixen des de la plataforma, hi ha entitats que estan exigint la signatura d'un document mitjançant el qual la persona afectada es compromet a la renúncia dels seus drets de reclamació del rescabalament de les quantitats que li han cobrat fins ara en concepte de clàusula sòl.

Aquesta renúncia també consta a molts dels documents que signa una afectada quan arriba a un acord de dació amb el banc. En el cas de les clàusules sòl, "és una pràctica que pot ser legal, tot i que és qüestionable per perversa, ja que comporta la renúncia d'uns drets dels quals no s'ha informat prèviament", conclou Elisa Miralles.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades