"Ens estan perseguint per una forma de pensar"

Vist per sentència el judici contra sis antifeixistes acusades d'agredir un grup de neonazis el 12 d'octubre de 2013 a Barcelona. La Fiscalia de Delictes d'Odi manté la petició de 15 anys de presó per cinc de les joves i la rebaixa a 4 i mig pel sisè
Més enllà de les peticions finals de les parts, aquest judici ha estat l'escenari d'una dura batalla jurídica al voltant de l'aplicació de l'agreujant d'odi ideològic
Redacció Directa 30/11/2017

"Ens estan perseguint per una forma de pensar", aquesta va ser la darrera paraula que es va escoltar a la sala 221 de la Ciutat de la Justícia de L'Hospitalet de Llobregat dimecres 29 de novembre, abans que el jutge del penal 22 de Barcelona declarés el cas vist per sentència i donés per acabada la tercera i última sessió del judici contra sis antifeixistes acusats d'agredir un grup de neonazis el 12 d'octubre de 2013 al barri de Sants de Barcelona.

L'afirmació la va pronunciar un dels encausats, que va estar ingressat en presó preventiva tres setmanes després que els Mossos d'Esquadra detinguessin les activistes i escorcollessin el Centre Social Autogestionat Can Vies el 28 de gener de 2014. En el seu torn d'última paraula, els joves –que a la primera sessió del judici van negar la seva participació en els fets– van tenir paraules d'agraïment "a tota la gent que ens ha acompanyat en aquests quatre anys" i van denunciar haver estat jutjats per motius polítics: "Sóc antifeixista, criminalitzat pel meu compromís polític contra tota discriminació".

El fiscal Miguel Ángel Aguilar acusa el gruix del grup de tres delictes de lesions amb l'agreujant de traïdoria, disfressa (per anar amb el rostre cobert) i motivació ideològica

El fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va mantenir la seva petició de 15 anys de presó per cinc dels joves i la va rebaixar pel sisè, per qui sol·licita 4 anys i mig de presó per "conspiració" en considerar provat que va organitzar, planificar i dissenyar els fets però no poder acreditar la seva participació en aquests. El fiscal acusa el gruix del grup de tres delictes de lesions amb l'agreujant de traïdoria, disfressa (per anar amb el rostre cobert) i motivació ideològica. A més a més, Aguilar també demana al magistrat Josep Tomàs Salas que imposi als acusats la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, a banda d'exigir el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als feixistes apallissats, en concepte de lesions i danys morals.

Contràriament, les defenses dels sis antifeixistes van sol·licitar la lliure absolució de tots ells en considerar que no hi ha prou proves de càrrec per condemnar-los, alhora que van mantenir la impugnació de les imatges enregistrades per l'Àrea Central d'Informació dels Mossos el dia dels fets davant de Can Vies i les posteriors intervencions telefòniques que van practicar als mòbils dels aleshores investigats, utilitzades per la Fiscalia com a proves incriminatòries.

Més enllà de les peticions finals de les parts, aquest judici ha estat l'escenari d'una dura batalla jurídica al voltant de l'aplicació de l'agreujant d'odi i ideològic, ja que un article introduït al codi penal per protegir a col·lectius susceptibles de ser víctimes de discriminació racista o homòfoba, entre d'altres, ha estat utilitzat per la fiscalia de delictes d'odi per elevar ostensiblement la petició de pena contra els antifeixistes presumptament responsables d'agredir membres de l'extrema-dreta.


"Això era una manada senyoria"

Abans dels informes de conclusions de la Fiscalia i les advocades de la defensa, la sala va escoltar els testimonis de dos dels ultres que van ser agredits el dia dels fets i que encara no havien declarat durant el judici. David Baños va afirmar "nosotros no estamos acostumbrados a este tipo de acciones" i Davinia Marínez va assegurar que no podia reconèixer cap dels agressors. Posteriorment, dos agents dels Mossos van passar revista al seu informe de la pericial fisonòmica, fet a partir de la comparació de les imatges dels vídeos enregistrats des d'un domicili particular davant de Can Vies amb altres fotografies tretes d'una selecció que "ens va proporcionar el sistema intern on estan penjades", segons les seves pròpies explicacions.

Un cop acabada aquesta declaració, es van visionar els vídeos i escoltar alguns dels àudios de les intervencions telefòniques abans que Miguel Ángel Aguilar procedís a relatar el seu informe de conclusions, on en primera instància es va centrar a recopilar els testimonis policials presentats durant les tres sessions que avalarien la participació dels joves en els fets jutjats. La seva acusació se sosté principalment en la declaració de dos agents d'informació que haurien seguit el grup des de Can Vies fins a l'indret on va tenir lloc la batussa, tot i que ells mateixos van afirmar que finalment no van presenciar l'episodi: "Els dos agents que segueixen la manada, ara que està tan de moda la paraula", va afirmar el fiscal entre les cares d'incredulitat de la sala.

El fiscal de delictes d'odi va equiparar implícitament el grup d'antifeixistes amb 'la Manada', fet que li va valer la reprovació de dues de les defenses i el va forçar a demanar disculpes

Aquesta referència equiparadora amb els responsables d'una violació col·lectiva a una jove els Sanfermines de 2016, va ser repetida pel fiscal almenys en tres ocasions, motiu pel qual dos dels advocats de la defensa, Andrés Garcia Berrio i Jordi Oliveres, van reprovar Aguilar durant el seu torn de conclusions, fet que el va obligar a demanar disculpes públicament "si s'havia malinterpretat". El representant del ministeri públic va afirmar "l'antifeixisme és un moviment legítim, podem dir que tots som antifeixistes [lema de la campanya solidària amb les activistes], però quan s'utilitza la violència parlem pura i durament de delinqüents".

A partir d'aquest moment Miguel Ángel Aguilar es va centrar a justificar davant el jutge l'aplicació de l'agreujant de motivació ideològica: "actuen amb els seus adversaris com ho fan els nazis, és el mateix senyoria. Van per ells perquè són nazis i no accepten com pensen" i va voler deixar palesa la seva suposada imparcialitat fent referència a alguns dels processos que ha liderat contra membres de l'extrema-dreta i que han acabat en sentències condemnatòries.

Per acabar la seva intervenció d'una hora i mitja, el fiscal de delictes d'odi es va agafar a la jurisprudència per justificar que encara que sigui impossible individualitzar la hipotètica responsabilitat de cadascun dels joves en les lesions concretes que se'ls imputen, tots han de ser condemnats per tractar-se d'una "massa d'assetjament".


Vuit hores esperant el "vist per sentència"

Per cloure el judici, les defenses van presentar el seu informe de conclusions i la lletrada Laia Serra va ser la que més es va estendre en les seves explicacions. Durant el seu torn, va considerar que "buscant un objectiu predeterminat s'ha contaminat la investigació, sense quedar clar si s'investigaven els fets o es criminalitzava la Plataforma Antifeixista". L'advocada va criticar que no haguessin tingut accés a totes les gravacions i va dubtar sobre l'objectivitat i solvència d'alguns dels testimonis, considerant que no hi havia hagut transparència en les identificacions de les persones que formaven el grup agressor.

Laia Serra, especialista en matèria de delictes d'odi, va ser rotunda en reblar: "No podem partir del principi d'igualtat perquè els nazis no són un col·lectiu vulnerable"

Serra va afirmar que les proves pericials trontollen i va deixar en evidència que el cúmul de proves indiciàries s'havia produït perquè no existeix prova capital: "L'autoria dels fets no pot afirmar-se en cap cas com a concloent i de les tres lesions l'única que es pot sostenir en caràcter delictiu és la d'Isidro Cano", un dels neonazis perjudicats, que va ser condemnat l'any 2002 per haver atacat la casa d'una família magribina a Sant Vicenç de Castellet al crit de "moros de mierda" o "vamos a matar a los moros", extrem que no va ser suficient perquè se li apliqués l'agreujant d'odi –en aquest cas per racisme– que ara es demana pels antifeixistes per haver actuat amb motivació ideològica.

La lletrada especialista en matèria de delictes d'odi va ser rotunda en reblar que aquest agreujant mai pot ser aplicable en un cas com aquest. "No podem partir del principi d'igualtat perquè els nazis no són un col·lectiu vulnerable. Aquí no es pretén que no es contempli el dany físic, però per fer-ho no es poden desnaturalitzar els instruments jurídics existents", va etzibar abans de cloure la seva intervenció.

El judici va cloure amb els al·legats dels dos advocats citats anteriorment i de la lletrada Montserrat Salvador, que van deixar pas a les darreres paraules dels acusats i al vist per sentència del jutge. Es preveu que la sentència s'emeti durant el mes de gener, malgrat que tot fa preveure que sigui quin sigui el veredicte aquesta serà recorreguda, o bé pel fiscal per considerar-la baixa, o bé per les defenses si comporta penes de presó.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades