“Estem convençudes que tancarem el CIE de Barcelona”

Tancarem el CIE presenta al Col·legi de Periodistes la mobilització del 20 de juny al CIE de la Zona Franca
Un moment de la roda de premsa per presentar la mobilització del 20 de juny al CIE de la Zona Franca
Victor Serri
David Bou 10/06/2015

Amb un agraïment als mitjans de comunicació, així ha començat l'advocat i membre de Tanquem els CIE, Andrés Garcia Berrio, la roda de premsa celebrada al Col·legi de Periodistes per presentar la mobilització que tindrà lloc al CIE de la Zona Franca de Barcelona el dissabte vinent, 20 de juny. “Gràcies per preocupar-vos per una qüestió que actualment està tenint una gran importància a moviments socials, entitats i, ara també, en l'àmbit parlamentari”. A la taula, hi seien representants de sis de les més de 180 entitats que, l'octubre de l'any passat, van donar suport a la campanya conjunta Tancarem el CIE, impulsada per Tanquem els CIE, SOS Racisme i la Fundació Migrastudium.
 

Les convocants de la mobilització del 20 de juny han anunciat que, tot i la complicació per desplaçar-se fins al CIE, s'ha cregut convenient tornar a la Zona Franca
 

Les convocants de la mobilització del 20 de juny han anunciat que, tot i la complicació per desplaçar-se fins al CIE, s'ha cregut convenient tornar a la Zona Franca per “visibilitzar un espai amagat i transmetre a les persones internes que no estan soles”. Tanmateix, l'accés al centre serà més fàcil gràcies als busos llançadora que cobriran el trajecte entre la parada de metro de Bellvitge i el CIE de la Zona Franca. A més, hi haurà un reforç de les línies d'autobusos 109 i 21 des de la plaça d'Espanya i l'avinguda del Paral·lel respectivament. Tot i que encara no s'ha revelat el contingut complet de l'acció, se sap que estarà dinamitzada pel periodista Carles Solà i que comptarà amb parlaments de les entitats promotores i actuacions musicals i poètiques.

 

Garcia Berrio ha volgut deixar clar que la convocatòria del 20 de juny no és una mobilització qualsevol, sinó que es vol mostrar el posicionament massiu de la ciutadania davant d'una decisió que s'ha de prendre el dia 2 de juliol al Parlament de Catalunya. Aquest dia, la cambra catalana debatrà les conclusions que ha elaborat el grup de treball sobre models de CIE que ha tingut lloc durant els darrers mesos en el marc de la Comissió de Justícia i Drets Humans. Cada grup parlamentari plantejarà les conclusions, que es votaran i abocaran un resultat que a hores d'ara encara és incert, tot i que ja compta amb el compromís pel tancament del CIE d'ERC, ICV-EUiA i la CUP-AE. En aquest sentit, les organitzacions que formen Tancarem el CIE han lliurat una proposta completa de conclusions a tots els grups, que Garcia Berrio ha esbossat davant els mitjans. Tanmateix, l'advocat i també membre de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona ha manifestat que són conscients que el parlament no té competències directes per tancar el CIE, sinó que això s'hauria de fer mitjançant una llei a Madrid. Tot i això, ha anunciat que plantegen als grups parlamentaris una disposició per demanar, des de l'hemicicle català, que es tanquin aquests centres i que el de la Zona Franca es deixi d'utilitzar en un termini màxim de sis mesos.
 

Veus pel tancament

Tot seguit, ha intervingut Margarita García O'Meany, de la fundació Migrastudium, el col·lectiu que visita amb més freqüència el CIE de la Zona Franca els darrers mesos. García O'Meany ha reconegut que s'han produït millores al centre de la Zona Franca, però també ha afirmat que s'hi continuen vulnerant els drets de les persones internes. A tall d'exemple, ha esmentat la vulneració del dret a la comunicació de les internes amb les seves representants legals i familiars; el dret a la salut, ja que s'hi continuen internant persones que pateixen malalties cròniques i problemes mentals, i el dret a la informació, que no es respecta per la manca d'intèrprets i informació en la llengua de les internes, que moltes vegades fins i tot desconeixen els seus drets i deures.

 

La següent persona que ha pres la paraula ha estat Alba Cuevas, directora de SOS Racisme. Cuevas ha centrat la seva intervenció a fer un repàs de les mobilitzacions que ha protagonitzat la societat civil durant els darrers cinc anys. La millora de les condicions ha passat per la mobilització ciutadana i entenem que el tancament del CIE també passarà per l'empenta del carrer”, ha reblat. La representant de l'entitat antiracista ha afirmat que el canvi també ha estat possible gràcies al “mal fer de les institucions estatals amb unes polítiques migratòries assassines que han ajudat a sensibilitzar la societat”. Cuevas ha destacat el pas endavant que va suposar la mobilització del mes d'octubre passat i el fet de mostrar el rebuig des d'un conjunt d'entitats provinents d'àmbits que no eren pròpiament la defensa dels drets humans. Per acabar el seu torn de paraula, s'ha mostrat esperançada que els canvis al consistori barceloní facilitin un posicionament clar pel tancament del CIE de la Zona Franca.
 

A continuació, ha intervingut la directora de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, Aïda Guillén, que ha lamentat que, amb la nova llei de seguretat ciutadana del PP, s'hagi “perdut l'oportunitat per prohibir les identificacions per perfil ètnic”. Guillén ha recordat dues dates importants que succeiran els mesos vinents. En primer lloc, ha explicat que, el 25 de juliol, el Consell de Drets Humans de Ginebra revisarà l'informe amb les 173 recomanacions fetes a l'Estat espanyol, establertes fruit de l'examen periòdic al qual l'organisme sotmet els estats membre. D'aquestes, una quarantena tenen a veure amb l'àmbit de les migracions i l'Estat haurà de decidir quines d'elles considera i quines refusa. En darrer terme, Guillén ha anunciat que, entre els dies 6 i 7 de juliol, el Comitè de Drets Humans, òrgan de vigilància del pacte internacional pels drets civils i polítics, examinarà l'Estat espanyol per determinar el grau de compliment d'aquest tractat.
 

“La violència es materialitza al CIE i amb les deportacions, però té un recorregut molt llarg i també s'exerceix des d'espais on les forces polítiques properes podrien exercir un canvi”

 

La intervenció més curta i, alhora, més contundent ha anat a càrrec de Daniela Ortiz, de l'Espai de l'Immigrant del Raval de Barcelona. Ortiz ha mostrat el seu suport i reconeixement a la feina que s'ha desenvolupat els darrers anys, però ho ha emmarcat en “un dels passos necessaris que s'ha de fer en el camí de l'abolició de la llei d'estrangeria”. Al seu torn, ha convidat a deixar de parlar només dels drets humans per a les persones migrants: “Hem d'assumir que les persones migrants tinguem els mateixos drets civils que la resta de la ciutadania”. Ortiz ha denunciat els processos de normalització de la violència sobre la població migrant aplicats mitjançant la burocràcia i ha reivindicat la lluita de les migrants mitjançant la resistència. “La violència es materialitza al CIE i amb les deportacions, però té un recorregut molt llarg i també s'exerceix des d'espais on les forces polítiques properes podrien exercir un canvi”.

En darrer terme, ha pres la paraula un portaveu de la campanya ciutadana Stop Mare Mortum, constituïda fa uns mesos arran de les morts a la frontera sud europea. Toni ha recordat que, el 20 de juny, és el dia internacional de la persona refugiada i ha expressat la seva preocupació pel tractament que fa la Unió Europea de les migracions. “Entenem que, si es continua tractant el fenomen migratori com un problema de fronteres en lloc de com una crisi humanitària, es continuaran produint morts al Mediterrani”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades