Laboristes i euroescèptics, els grans perdedors de les eleccions municipals al Regne Unit

Els socialdemòcrates perden regidors a quasi totes les circumscripcions, a excepció de Manchester, Liverpool i Cardiff. El Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), d'ideologia d'extrema dreta, ha passat de tenir 154 regidors a solament un
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Leanne Wood del Plaid Cymru, Jeremy Corbyn del Partit Laborista, Nigel Farage de l'UKIP i Nicola Sturgeon del SNP
Mairéad Hache 10/05/2017

El passat 4 de maig se celebraven a Regne Unit unes eleccions municipals immerses en un clima general d'insatisfacció entre la majoria de la població. Si bé les eleccions no es van dur a terme en totes les circumscripcions britàniques, si és cert que s'han viscut amb gran expectació per la proximitat de les eleccions generals convocades per la Primera Ministra britànica, Theresa May, per al pròxim 8 de Juny.

Un cop coneguts els resultats oficials, el panorama polític resultant reflecteix un mapa en què l'enduriment del discurs per part del Partit Conservador, al qual pertany la Primera Ministra, ha calat entre gran part de la població, emportant-se el vot de sectors afins a la ultradreta. Aquest enduriment s'emmarca principalment en l'agenda política associada a l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea, coneguda com a Brexit i que té com a mesura principal el control absolut del lliure moviment de ciutadans.

L'anàlisi detallada a partir dels resultats en els diferents territoris situa altres qüestions, com ara la independència d'Escòcia, en primera línia d'atenció

Per altra banda, l'anàlisi detallada a partir dels resultats en els diferents territoris situa altres qüestions, com ara la independència d'Escòcia, en primera línia d'atenció. Així, en l'àmbit escocés, el Partit Nacionalista Escocés (SNP) ha aconseguit fer-se amb 431 regidors enfront dels 425 que va obtenir en les eleccions del 2012, sumant 6 escons de diferència, amb un guany de places fortes com Glasgow o Edimburg, dades que vénen a reflectir un clima general en el qual l'independentisme escocés està més fort que mai. La victòria a Glasgow, històric bastió del laborisme escocés i amb una majoria de representació d'aquest partit en l'Ajuntament des de 1980, suposa un triomf simbòlic absolut per al SNP que ha guanyat en 16 dels 32 Consells escocesos, i que es tradueix en prop de 75.000 vots més que en les últimes eleccions municipals. D'altra banda, el Partit Conservador a Escòcia s'ha fet amb un total de 276 edils, 161 més que en les passades eleccions locals, representant un fort suport popular en comparació amb els resultats anteriors. Tal com afirmava la mateixa líder del SNP, Nicola Sturgeon, els Tories –Conservadors– han pujat a Escòcia clarament "a costa del Partit Laborista", que en terres escoceses ha perdut 132 representants.

En País de Gal·les, el Partit Laborista ha aconseguit mantenir-se al capdavant amb un total de 472 representants, conservant ciutats importants com Swansea o Cardiff, encara que a costa de perdre un total de 107 regidors. A més, Plaid Cymru –Partit de Gal·les– partit independentista gal·lés i oposat al Brexit, ha sumat 33 regidors més respecte a les passades eleccions, arribant a aconseguir un total de 202 representants. L'actual líder d'aquest partit, Leanne Wood, valora els resultats com a "positius", a l'igual que el seu company Rhun ap Iorweth, membre i representant de Plaid Cymru en l'Assemblea Nacional Gal·lesa, qui en declaracions a la BBC ha assegurat que els seus resultats en les eleccions locals poden qualificar-se com a "sòlids". Finalment, els canvis més representatius respecte als passats comicis i que segueixen la tònica general de tot el Regne Unit, vénen per part del Partit Conservador, que ha pujat en nombre de vots, sumant 80 representants i aconseguint un total de 184 regidors en una sola circumscripció.

Globalment, sens dubte el gran afectat pels resultats de les eleccions ha sigut el Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP), partit d'ideologia d'extrema dreta, que ha passat de tenir 154 regidors a solament un. El mateix Nigel Farage, líder de l'UKIP fins al juliol passat i actualment eurodiputat per part d'aquest partit, declarava recentment en un programa de televisió que la Primera Ministra, Theresa May, està utilitzant "exactament les mateixes paraules i frases que jo he estat utilitzant durant 20 anys", clar indici de l'enduriment del discurs per part dels conservadors i el seu guany de vots a costa de sectors de la ultradreta.

La desfeta electoral dels laboristes ha estat utilitzada per gran part de la premsa i sectors de l'oposició per a qüestionar amb més duresa el lideratge de Jeremy Corbyn

Continuant amb l'anàlisi de la situació global en el conjunt del Regne Unit, un altre dels majors afectats pels resultats d'aquestes eleccions ha estat el Partit Laborista, qui ha patit una clara baixada en pràcticament tots els territoris en els quals se celebraven eleccions. Exceptuant places fortes com Manchester, Liverpool o Cardiff, la tònica general ha estat de descens en detriment dels Tories. Aquesta desfeta electoral ha estat utilitzat per gran part de la premsa i sectors de l'oposició per a qüestionar amb més duresa el lideratge de Jeremy Corbyn, situat al centre de l'atenció mediàtica des de fa temps. Corbyn, representant d'una esquerra que vol renovar-se i apostar per les polítiques socials, s'ha trobat amb una dura oposició, no solament política sinó també mediàtica, principalment per part dels lobbies informatius controlats per les grans corporacions afins al neoliberalisme econòmic. En aquest sentit i encara tenint com a lema la consigna "Reconstruir i transformar el nostre país per a la majoria, no per a uns pocs" i com a objectiu advocar per la protecció dels drets i interessos dels treballadors, sembla que els laboristes no han aconseguit aglutinar el vot entre la classe obrera. D'aquesta forma i amb l'actual context social, sembla que l'enduriment del discurs per part de la dreta, que té com a diana la immigració i promou com a avantatge el Hard-Brexit o Brexit dur, es converteix en un dels objectius a combatre pel Laborisme.

Aquest malestar de la majoria de la població, que té similituds amb la situació general en la resta d'Europa, es reflecteix també en els moviments socials, totalment conscients de l'enduriment de les polítiques conservadores i el que això suposa de cara a la banalització de posicions extremes que se situen darrere de l'auge del feixisme. Calum Baird, cantautor d'origen escocés i implicat en la lluita dels moviments socials, assegura rotund que "el paper de l'UKIP ha estat sempre atacar i deslegitimar l'agenda d'igualtat en les comunitats obreres i substituir-la pel proto-feixisme i el nacionalisme britànic". Un discurs ara heretat pel Partit Conservador amb l'excusa del Brexit. En aquest sentit, Baird afegeix que l'esquerra "necessita un moviment obrer renovat que defense l'agenda de la igualtat i es posicione al costat dels treballadors migrants per a derrocar aquest proto-feixisme. Nosaltres, en l'esquerra, estem tractant de construir una política progressista en un ambient profundament hostil, veient també tot el treball que hem de fer per a canviar tot això".

La implicació dels moviments socials es concentra a combatre les dures retallades aplicades en el NHS o Servei Nacional de Salut, un servei públic que atén a més de 60 milions de persones en tot el Regne Unit

Actualment la implicació dels moviments socials es concentra a combatre les dures retallades aplicades en el NHS o Servei Nacional de Salut, un servei públic que atén a més de 60 milions de persones en tot el Regne Unit, principalment a Anglaterra. El NHS té contractats a més d'un milió de persones, principals afectades per les retallades de fins a 22 bilions de lliures esterlines que impliquen els anomenats "Sustainability and Transformation Plans" (STPs) imposats pel govern de Theresa May. Al voltant de dinou Hospitals i més de vint Unitats d'Emergències s'enfronten al seu tancament, suposant una autèntica amenaça real per a multitud de llocs de treball. Les mobilitzacions i aturades en defensa dels afectats i afectades, s'han donat al llarg de tot el territori britànic, amb fortes protestes per part dels moviments socials i amb gran participació per part de sindicats afins al Partit Laborista. Així, davant d'aquest clima polític-social, membres de les trade unions o sindicats obrers i dels moviments socials indiquen com a principal causa de l'augment del vot conservador la campanya mediàtica contra Corbyn i la por associada als arguments que endureixen el Brexit, relacionats fonamentalment amb la immigració.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

Brèxit o Lèxit

23/06/2016

El Regne Unit vota avui sobre el seu futur dins o fora la Unió Europea (UE) en un referèndum proposat, dissenyat i defensat des de l'ala dreta