L'ampliació de la carretera V-30 amenaça l'Horta Sud de València

Les obres per ampliar la via al sud de la ciutat deixaria grans extensions d'horta sota l'asfalt dels brancs d'accés al llarg dels dèsset quilòmetres de la via. Veïns i veïnes veuen perillar les seues cases i terres
En cas que es duga a terme l'ampliació de la via, resultarien afectats els ajuntaments de Paterna, Quart de Poblet, Mislata, Xirivella, València, i pedanies com la de Castellar-L'Oliveral
Lluïso Llorens
Antoni Silva 07/11/2016

Actualment la V-30 distribueix vehicles privats i trànsit pesat de camions a diferents nuclis urbans i industrials, i el seu tram final conflueix amb l'accés al port de la ciutat. En cas que es duga a terme l'ampliació de la via, resultarien afectats els ajuntaments de Paterna, Quart de Poblet, Mislata, Xirivella, València, i pedanies com la de Castellar-L'Oliveral. Per a la seva execució es preveu una despesa de més de 145 milions d'euros. El Ministeri de Foment espanyol va anunciar l'avantprojecte al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 22 de setembre i actualment està sotmès a exposició pública en la Demarcació de Carreteres de l'Estat al País Valencià.

L'alcalde de València, Joan Ribó, subratllava que "qualsevol política d'infraestructures viàries ha d'anar acompanyada d'un projecte de mobilitat sostenible"

Les crítiques a l'avantprojecte des del Govern i l'Ajuntament de València no s'han fet esperar. Estan ressenyades en un informe, elaborat per l'economista i professor associat d'urbanisme de la Universitat Politècnica de Valeǹcia (UPV), Vicent Torres Castejón. Així, per exemple, el Director General d'Obres Públiques, Transport i Mobilitat de la Generalitat, Carlos Domingo, fent referència a l'absència d'un Pla de Mobilitat Sostenible, declarava que no anaven a "acceptar que Foment ens impose un disseny sense atendre al transport públic”.

 

En aquest sentit, l'alcalde de València, Joan Ribó, subratllava que "qualsevol política d'infraestructures viàries ha d'anar acompanyada d'un projecte de mobilitat sostenible", i proposava declinar el trànsit pesat sobre aquesta via per "avançar en les infraestructures ferroviàries, que possibiliten al port desenvolupar totes les seues possibilitats". El professor de la UPV incideix en la proposta ferroviària: "es tracta de substituir una gran part del transport de contenidors, que actualment es fa en camió, transferint les càrregues al ferrocarril, la qual cosa milloraria el funcionament d'aquesta via i eliminaria la majoria de problemes de saturació amb què es pretén justificar l'ampliació de la V-30".

Empar Puchades, presidenta de l'associació veïnal Castellar-L'Oliveral que, denuncia la manera com s'han fet públiques les intencions de Foment

Obert el termini d'al·legacions, persones directament afectades, que veuen perillar camps i habitatges -algunes són alqueries amb més d'un segle d'antiguitat-, han començat a alçar la veu. És el cas d'Empar Puchades, presidenta de l'associació veïnal Castellar-L'Oliveral que, en primer terme, denuncia la manera com s'han fet públiques les intencions de Foment: "sense panells informatius, i amb una funcionària que ens mostrava en un ordinador els més de dos mil fulls de la memòria del projecte". Alhora, apunta el desfasament de les dades de volum de trànsit, que es basen en una línia ascendent fins el 2009, però no tenen en compte la situació de crisi econòmica, des d'aleshores fins ara, que ha fet descendir l'afluència, en part accentuada per la disminució de llocs de treball i trànsit de càrrega i descàrrega als polígons industrials.

L'urbanista Torres Castejón també ho matisa en el seu informe: "amb la crisi econòmica, els trànsits, tant de vehicles lleugers com pesats, que estaven creixent regularment, es van estancar". I afegeix que els trànsits “es van començar a reduir de manera significativa, a partir de l'any 2008, sense que s'hagen recuperat, fins al moment, els nivells dels anys anteriors, segons mostra l'últim estudi publicat pel Ministeri de Foment”.


L'amenaça constant a L'Horta

Empar Puchades lamenta que aquest tipus d'agressions no és nou. Recorda com la seva família va haver de deixar la alqueria i terres del Bandoler, que ja habitaven i treballaven els seus avis, perquè van ser expropiats per les obres del Plan Sur, una gran infraestructura per desviar el riu Túria, duta a terme pel govern franquista entre 1965 i 1969. “Des de llavors, hem hagut de parar tres PAI -Pla d'Actuació Integrada-, i l'últim intent de dur a terme el PGOU de Rita barberá sobre el nostre territori”, assenyala. Ara la seva casa podria estar afectada per la “zona de reserva” de l'avantprojecte exposat.

Puchades i Vilanova coincideixen a afirmar que estan defensant un model de vida i se senten "responsables de la custòdia d'un territori / Lluïso Llorens

 

El seu cas no és l'únic. Eloi Vilanova membre de la mateixa associació veïnal, ens relata com els seus pares i avis van ser expropiats també pel pla franquista, i apunta que “hi ha una família ací que ha viscut aquesta situació tres vegades: les expropiacions de Mercavalencia, les del Centre Comercial El Saler i ara estan afectats de nou per l'avantprojecte de Foment”. "Ens sentim contínuament amenaçats, estem en constant alerta, i és per això que hem donat de nou la veu d'alarma. Psicològicament és molt dur", explica Puchades.

Tots dos representants veïnals coincideixen a afirmar que estan defensant un model de vida i se senten "responsables de la custòdia d'un territori, que volem que gaudisquen els nostres descendents". Puchades destaca que hi ha joves que han recuperat la casa dels seus avis, ara afectades per l'avantprojecte, les reformen i les tornen a habitar. A més, afegeix, són terres que "suposen una sortida laboral per a persones que comencen a sobreviure dels productes ecològics que cullen en l'horta de Castellar". La zona també compleix funcions ecològiques, ja que, segons Puchades, "esmorteeix l'impacte de la ciutat sobre el parc natural de l'Albufera, si tot això desapareix incidirà directament sobre la reserva".


El Port depredador

L'activista veïnal assenyala el Port com a "lobby de pressió", que suma a les seues pretensions actuals el polèmic Accés Nord amb un túnel baix els barris dels Poblats Marítims. "La visió del Port de València és la de créixer i créixer, d'una manera depredadora. No n'ha tingut prou amb destruir la pedania de la Punta amb la ZAL (Zona d'activitats logístiques)". El projecte d'ampliació del port en el 2003 va afectar 700.000 metres quadrats d'horta i més de cent famílies van ser desallotjades de les seves cases i terres.

El projecte d'ampliació del port en el 2003 va afectar 700.000 metres quadrats d'horta i més de cent famílies van ser desallotjades

Des d'aleshores, l'horta de La Punta ha quedat sota una capa de formigó, que no ha tingut cap ús, excepte el de pàrquing per als autobusos de pelegrins en la visita del Papa Benet a València en el 2006. En aquest sentit, a les pàgines set i vuit de la Memòria del Projecte, Foment esgrimeix que, "la V-30 distribueix transits de diversa naturalesa, confluint els accessos al Port de València, a la ZAL". En contraposició, Vicent Torres assenyala al seu informe que "la ZAL que s'esmenta en la Memòria no existeix, sense poder-se assegurar en aquests moments si s'arribarà a construir en l'entorn portuari".

Els plànols de situació del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València(PATH), fet públic l'abril passat per la Conselleria de Territori de la Generalitat Valenciana, mostren com la zona de l'horta de Castellar-L'Oliveral quedaria qualificada com a "horta de protecció especial grau 2". Empar Puchades conclou que aquest fet comportaria “preservar el seu caràcter agrícola-paisatgístic” i que s'haurien de fomentar "accions encaminades a la recuperació del patrimoni cultural existent i incentivar la transformació del cultiu arbori a hortícola". Disconforme amb la qualificació, Puchades pensa que tota l'horta hauria de quedar protegida amb el màxim grau i planteja la contradicció de dur a terme un projecte del Ministeri de Foment espanyol que arrasaria una zona d'horta protegida per l'actual Govern valencià.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades