Els malalts mentals, indefensos davant la "contenció mecànica"

Les autores, que formen part del Grup de Suport a l'Esquizofrènia d'Alacant, denuncien les vulneracions de drets que sofreixen les persones amb trastorns mentals quan són lligades a llits o cadires
"A un centre psiquiàtric o a urgències, acabar lligat és el resultat final de situacions que et provoquen ansietat, que t'alteren"

A les persones amb malalties mentals, als hospitals psiquiàtrics, a les residències, a les unitats d'hospitalització dels hospitals generals així com en l'atenció a urgències, se'ls aplica, de forma relativament habitual, una pràctica de coacció violenta a la qual se li dóna el nom de "contenció mecànica" o, de forma més maquillada, "immobilització terapèutica". Es tracta d'una pràctica poc ortodoxa des del punt de vista sanitari. Consisteix a lligar amb corretges als pacients a un llit o en una cadira. No és un tema del qual es parle. És vergonyós. S'oculta. No obstant això, aquesta "pràctica" suposa riscos greus per a la persona en la seua salut, tant física com psicològica, pot produir seqüeles, i fins i tot comporta risc de mort.

La "contenció mecànica" suposa riscos greus per a la persona en la seua salut, tant física com psicològica, pot produir seqüeles i, fins i tot, comporta risc de mort

El 5 de maig d'aquest any, una noia de 26 anys, descrita com "encantadora, racional i amb el cap al seu lloc", va morir lligada al llit per una parada cardíaca a la planta de psiquiatria de l'Hospital Universitari d'Astúries. El març de 2006, cinc persones amb malaltia mental van morir en un incendi, atrapades i immobilitzades, estant lligades al llit en una residència de Massamagrell. Quants casos queden sense sortir a la llum?

"Recorde que estava ingressat a la Unitat de Psiquiatria. Allà prenien la tensió arterial amb un aparell que funcionava de forma automàtica. En una presa, jo veia que el maneguet estrenyia i estrenyia, que no afluixava ... Els vaig dir alarmat "eh! Que alguna cosa va malament!". Ho van parar però em van dir: "em sembla que cal cridar a seguretat ... Fica't ací (a la sala de les corretges)". Van venir els de "seguretat", em van agafar del coll, em van tirar contra la paret i em van lligar durant 1 dia sencer. No podia entendre aquesta reacció, vaig flipar en colors, com podia estar passant això?"

Com en aquest exemple, a un centre psiquiàtric o a urgències, acabar lligat és el resultat final de situacions que et provoquen ansietat, que t'alteren. Per exemple, quan no et deixen fumar, i et poses histèric; quan t'ingressen de mala manera, involuntàriament, sense que t'expliquen ni t'orienten; o quan acabes nerviós després d'un mal rotllo en una visita de la família a l'hospital. Aquesta alteració fa que el metge es confonga, que crega que estem així perquè estem malalts i hem empitjorat, i no hi veja que hi ha coses que ens alteren o que alterarien a qualsevol persona. I, així, acabem lligats. Acabem lligats perquè el personal no mira què ha passat i no intenta o no sap entendre.

La pràctica de lligar-nos s'utilitza també per la manca de personal, per la seua falta de formació o perquè hi ha pacients que es consideren molestos

La pràctica de lligar-nos no es dóna només en casos d'extrema necessitat i durant un temps mínim com es podria suposar, sinó que s'utilitza també per la manca de personal, per la seua falta de formació o, fins i tot, simplement, perquè hi ha pacients que es consideren molestos, que no es mostren dòcils o a qui es jutja com "pesats". Després d'un tracte irrespectuós per part del personal, els pacients, sentint-se vexats, poden posar-se nerviosos o "agitar-se". I la resposta davant aquesta alteració pot ser lligar-te. Una nota del personal mèdic en la història clínica que diga "utilitzar contenció si precisa" fa que aquest "procediment" siga molt accessible i dóna carta blanca. L'objectiu de la "contenció" en aquests casos és fer a les persones submises, menys demandants de les seues necessitats, davant el personal sanitari o de la residència.

Lligar és una tortura. Els professionals dels hospitals i residències necessiten actuar de manera professional. Necessiten formació. Cal que sàpiguen escoltar, que parlen amb tu, que et permeten desfogar-te, que entenguen i que t'ajuden a entendre el que passa. La contenció requereix un equip especialitzat i no recórrer al personal de "seguretat". L'objectiu d'aquest equip és defensar el pacient contra la "contenció mecànica" ("no et lligarem", "parlem"). Però mentre puguen continuar lligant pacients és obligatori que es registre i que s'informe públicament d'això. Cal evitar que recórreguen a lligar, que recórreguen a la violència.

Recorde que a Suïssa usaven una habitació encoixinada. Aquesta habitació és, almenys, millor que les corretges. A Oxford ens ha dit una amiga que hi treballa que hi ha diversos nivells d'acompanyament per part del personal auxiliar i d'infermeria segons l'estat del pacient, durant el temps que calga, arribant si cal a disposar d'un professional d'infermeria per pacient.

El que et lliguen, el que et deixen lligat durant hores o dies, es pot considerar tortura i un acte inhumà. Suposa l'oblit que els pacients som també éssers humans. Indigna que pràctiques que danyen tan físicament com moralment, que violen els drets humans més bàsics, que han estat denunciades per la Convenció de l'ONU de Persones amb Discapacitat i també per l'OMS, es facen servir de manera tan habitual. Però sabem que als països on s'ha proposat la seua eliminació completa, aquesta pràctica ha estat erradicada.

*Les autores del text són membres del Grup de Suport a l'Esquizofrènia d'Alacant

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades