Malcolm X: homenatge a Barcelona

El moviment panafricanista organitza aquest dissabte, dia 20, una àmplia jornada de debat entorn de la figura de l’activista antiracista
Àlex Romaguera 18/12/2014

D’aquí a dos mesos, el 21 de febrer de 2015, es compliran 50 anys de l’assassinat de Malcolm Little, també conegut per Malcolm X, líder del moviment pels drets civils de la comunitat negra als EUA. Al voltant del seu llegat polític i ideològic, el col·lectiu panafricanista de l’Estat espanyol ha convocat per aquest dissabte vinent, dia 20 de desembre, un congrés internacional a l’Espai Fontana de Barcelona, en el qual es preveuen taules rodones i actes culturals de tota mena.

En la seva setena edició, el Congrés té el propòsit de glossar qui va ser el portaveu de la Nació de l’Islam (NOI) i fundador de l’Organització de la Unitat Afroamericana als anys 60. Un període marcat pels processos de descolonització a l’Àfrica subsahariana durant el qual Malcolm X va encarnar la reivindicació contra la segregació racial i a favor del moviment dels drets civils als EUA. Sobre la base que l’alliberament només pot ser obra del mateix poble oprimit, el seguidor de Marcus Garvey, referent de la nació negra, va dedicar la seva vida a dotar d’identitat i consciència històrica el seu poble, víctima de l’esclavitud i de l’explotació que aleshores practicava l’oligarquia blanca a les urbs nord-americanes.



Entre les conferències que tindran lloc en la jornada, destaquen les que analitzen la trajectòria de Malcolm X, de la mà de l’africanista Chris Baz, i el seu paper com a mite revolucionari entre els sectors oprimits del planeta. En un moment on el capitalisme incrementa els mecanismes de discriminació de la comunitat negra, tal com s’ha comprovat amb els episodis a Ferguson o l’arrest de subsaharians que intenten saltar la tanca de Melilla, la figura de l’activista afroamericà adquireix una especial notorietat a fi de “denunciar les relacions econòmiques desiguals que destrueixen la cultura del colonitzat”, explica Agustí Barrera, historiador i ponent d’aquesta segona xerrada. Segons Barrera, per qui Malcolm X va posar dempeus l’exigència de la “llibertat immediata” (Freedom Now) en els guetos de Los Angeles, Nova York, Atlanta o Cleveland, el líder del que més tard va ser el Poder Negre “va ser un exemple de radicalitat democràtica en saber analitzar la situació d’opressió i la necessitat de defensar el poble negre davant la injustícia i la marginació a què es veia sotmès”.

En un moment on el capitalisme incrementa els mecanismes de discriminació de la comunitat negra, la figura de l’activista afroamericà adquireix una especial notorietat



A ritme d'hip-hop

Igualment, el Congrés Internacional abordarà la influència de Malcolm X en la història afro-xilena i les lluites a Amèrica del Sud, així com la seva ascendència entre els moviments llibertaris, comunistes i panafricanistes contemporanis. En aquesta darrera sessió, intervindrà el periodista de la Directa, Manel Ros, acompanyat pel panafricanista Kemit Karebah i l’estudiós Iago Moreno.

Per completar la sessió, hi ha previst una posada en comú de diferents artistes que analitzaran l’empremta de Malcolm X en l’escena rap i hip-hop a l’Estat espanyol. Entre els convidats, han confirmat la seva presència el raper Pablo Hassel, Mr 0, així com els punxa-discos DJ Moula Sasebwera, Baldw Lumumba i Rufi Hermana.

L’acte clourà amb una conferència d’Abuy Nfubea, president de la Federació Panafricana de Comunitats negres, que en la seva exposició revisarà la vigència del discurs de Malcolm X en la perspectiva d’afrontar les noves formes d’esclavitud, sobretot en un període tan regressiu pel que fa a les polítiques racistes. Un context que, segons Nfubea, condemnen les joves afrocatalanes a una major taxa de pobresa, marginació, violència institucional i desocupació, motiu pel qual considera fonamental “enfortir la lluita antiracista i denunciar el model social i econòmic que sustenta aquestes mesures excloents”.

A més de la Directa, el Congrés Internacional Malcolm X, que se celebra des de l’any 1994, comptarà enguany amb el suport i la participació dels col·lectius Oveja Roja TV, Uhuru Afrika TV i l’Organització Juvenil del Moviment Panafricanista (FOJA).

Mostra'l en portada

Notícies relacionades