Què hi trobem, a la 'Directa' 426?

Vaga d'estibadors, especial "Roda el món" sobre Síria, desmantellament de la presó Model, entrevista a Costas Lapavitsas, l'esperanto que es resisteix a desaparèixer i molt més
La plantilla de càrrega i descàrrega de vaixells de mercaderies dels ports de l'Estat espanyol afronta una dura batalla contra el desmantellament del sector
Victor Serri
Ferran Domènech 07/03/2017

Maties Lorente ha conviscut durant uns dies amb la plantilla d'estibadors del port de Barcelona per tal d'entendre a fons les complexitats del conflicte. Fruit d'aquest treball de camp publiquem el reportatge 'L'estiba tensa la corda'. Lorente explica com la plantilla de càrrega i descàrrega de vaixells de mercaderies dels ports de l'Estat espanyol afronta una dura batalla contra el desmantellament del sector, promogut pel govern de Mariano Rajoy, que podria comportar un empitjorament greu de les condicions laborals.


Tot seguit, Sergi Franch i Sònia Calvó expliquen com, després d'anys d'anys de negociacions, el Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, més conegut com la Model, tancarà les seves portes. Això comportarà el trasllat dels presos a diferents centres penitenciaris de Catalunya; una acció que el veïnat de l'Eixample veu amb bons ulls, però que preocupa sectors de l'advocacia, que creu que posa en perill el dret a la defensa i obre les portes a més vulneracions de drets humans.

Després d'anys de negociacions, el Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona, més conegut com la Model, tancarà les seves portes

A la secció "Miralls", Pau Llonch entrevista l'economista grec Costas Lapavitsas, qui afirma que "Syriza ha traït les classes populars i ha matat l'esperança". Lapavitsas és professor a la Universitat de Londres SOAS (Escola d'Estudis Orientals i Africans) i periodista col·laborador del diari londinenc The Guardian. Les seves recerques en economia inclouen la relació entre les finances i el desenvolupament, l'estructura dels sistemes financers i l'evolució i el funcionament del sistema financer japonès. Acompanyen l'entrevista les fotos de Victor Serri.

A continuació, Joan Ballart explica com l'esperanto, creat anys enrere a partir d'una proposta amb un fort caràcter transformador, es resisteix a l'extinció i la pressió imperialista del règim lingüístic actual. A la secció "Impressions", David García Aristegui reivindica La vigència del pensament d'Anselmo Lorenzo al segle XXI, una figura històrica dins el procés de conformació del moviment obrer i l'anarquisme ibèric. Aristegui és membre del Sindicat de Músics i coautor de l'obra col·lectiva En el alba del anarquismo. Anselmo Lorenzo 1914-2014, publicada per Calumnia Edicions.

 

Portada de la Directa 426 / María Farré



En aquest número, la secció "Roda el món" acull un especial sobre el conflicte Sirià. Un reportatge d'Oriol Andrés obre aquest especial fent memòria sobre com s'ha arribat a aquest punt de no retorn: la revolta de 2011 va permetre revitalitzar un relat històric col·lectiu fins llavors en letargia a Síria, però la militarització del conflicte l'amenaça de nou. Tot seguit, Nicolas Lupo Sonnabend explica com l'Iran ajuda Síria a canvi d'hipotecar el futur del país. El suport militar clau de les Guàrdies Revolucionàries i les injeccions econòmiques de Teheran han permès decantar el transcurs de la guerra, però han deixat Síria en una situació de dependència crònica. Per últim, l'activista cultural originari de Damasc Abdulaziz Ramadan relata la seva experiència als calabossos del règim d'Al-Assad abans de l'esclat de la guerra.

La supressió d'una hora de literatura catalana a l'actual curs acadèmic ha encès les protestes del Col·lectiu Pere Quart i de diverses veus expertes en l'àmbit de les lletres

Obrint la secció "Expressions", Àlex Romaguera explica com la supressió d'una hora de literatura catalana a l'actual curs acadèmic ha encès les protestes del Col·lectiu Pere Quart i de diverses veus expertes en l'àmbit de les lletres, que emmarquen aquesta decisió en la progressiva mercantilització del model educatiu. A continuació, Albert Alexandre s'endinsa en l'esquerra divina tot analitzant les veritats i mites d'una generació de fills i filles de les oligarquies franquistes que van rebre apel·latius tan contraposats com 'pijos' d'esquerres o intel·lectuals amb ànsies d'alliberament. Tot seguit, Jordi Garcia ens presenta les indígenes de l'hora a través del llibre 'La batalla de l'Horta' que recull, a través de la veu de les protagonistes, els atacs contra l'horta valenciana i les resistències que s'hi van generar durant la dècada passada.

A continuació, a la secció de ressenyes, trobem una peça d'Ignasi Franch ressenyant Asesinos del director Choi Dong-hoon, un DVD sobre els anys de colonització japonesa. Tanca la secció una ressenya de Ferran Domènech que ens presenta l'EP de rap Pizza i Fum de Poor Tràmit i l'Autèntic Home Llúdriga.

El 3 d'agost de 2014, Estat Islàmic va cometre una de les pitjors massacres contra la comunitat yazidita que es recorden. Aquell dia, més de 5.000 habitants de la regió de Sinjar, situada al nord-oest del Kurdistan iraquià, van ser assassinades i prop de 40.000 van quedar sota el setge del grup islamista radical. Una operació terrestre de les YPG i la guerrilla kurda del PKK, amb suport aeri nord-americà, va permetre trencar el bloqueig. Àlex Romaguera entrevista la periodista yazidita Nareen Shammo, qui ha documentat l'abast d'aquest procés de neteja ètnica.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades