Què hi trobem, a la 'Directa' 437?

Enginyeria jurídica per a gent rica; entrevista a la científica feminista Anne Fausto-Sterling; l'escolarització a casa, a debat; policia novaiorquesa que col·labora en la deportació de migrants; un suplement especial sobre el referèndum i molt més
Els dos principals encausats pel cas Palau de la Música, Fèlix Millet i Jordi Montull, entrant a declarar a la Ciutat de la Justícia l'any 2009, assistits pels qui aleshores eren els seus lletrats.
Estel·la Marcos 05/09/2017

Al reportatge d'obertura de l'última edició de la Directa, Eloi Latorre analitza l'enginyeria jurídica a la qual recorren persones riques i influents quan són processades per frau fiscal o per delictes econòmics. Assistits per bufets de defensa elitistes i amb contactes privilegiats, que els permeten pactar amb la fiscalia una reducció de condemna que els eviti haver d'entrar a la presó a canvi de reconèixer els fets delictius. En el reportatge també s'explica com algunes presons de l'Estat, com Soto del Real o Quatre Camins, disposen de mòduls específics on s'aïlla els presos VIP per, oficialment, protegir-los del conjunt de la població reclusa.

A la secció "Miralls", Anna Celma entrevista Anne Fausto-Sterling, doctora en biologia del desenvolupament a la Universitat de Brown

A la secció "Miralls", Anna Celma entrevista Anne Fausto-Sterling, doctora en biologia del desenvolupament a la Universitat de Brown. Durant 42 anys hi va ser professora, en un camp acadèmic marcat pels prejudicis sexistes i pel masclisme dels seus predecessors. Va combatre tant el biaix de gènere que va trobar al departament de biologia, com la metodologia científica instaurada pels seus col·legues masculins. Autora de dos llibres clau en la comprensió del gènere, tant per a l’acadèmia com per als feminismes, als seus 73 anys continua donant conferències arreu del món.

A la secció d'opinió, contrastem dos punts de vista sobre l'educació a casa. Esther Pérez i Lluís Vives, membres de la Coordinadora Catalana pel Reconeixement i la Regulació del Homeschooling, enfoquen l'educació a casa com un repte vital; mentre que Blanca Jorba Riba, coordinadora del cicle mitjà de primària a l'Escola Pia d'Igualada, posa en dubte que els pares puguin exercir com a professionals de l'ensenyament. A la mateixa secció, trobem un article escrit a quatre mans sobre el biaix de gènere en el disseny i la construcció de les ciutats. Des de la perspectiva feminista, Irene Navarro Solé i Marc López Forn, tècnics del Pla estratègic metropolità de Barcelona, demanen un canvi de paradigma que prioritzi les necessitats de les persones en lloc d’afavorir els usos imposats per la lògica del mercat.

 

Portada de la Directa 437 / Lluís Ràfols

 

Davant l’emergència habitacional, la poca presència dels moviments socials i la manca de resposta de les administracions, la Federació d’Anarquistes Gran Canària (FAGC) ha aturat més de 500 desnonaments i ha expropiat prop de 400 immobles per reallotjar un miler de persones. Guille Larios escriu un reportatge a la secció Cruïlla sobre les actuacions de la FAGC, entre les que hi trobem la paralització de tres ordres de llançament que haurien deixat al carrer unes 200 famílies: La Esperanza, Brisas de Sardina i Los Barracones.

Obrint la secció "Roda el Món", Meritxell Freixas escriu des de Santiago de Xile sobre les conseqüències avui de la privatització de la gestió de l'aigua que es va fer durant la dictadura d'Augusto Pinochet a les zones rurals. Des de Nova York, Diana Gener escriu un reportatge sobre com la policia de la ciutat col·labora indirectament en la deportació de persones migrants indocumentades tot i ser una ciutat suposadament amiga de la gent “sense papers”. L’engranatge gira: la policia comparteix la seva base d’empremtes amb l’FBI, que a la vegada comparteix les seves bases de dades amb l’Agència d’Immigració. D’aquesta manera, Immigració té fitxada una persona que ha comès una ofensa menor i sap on localitzar-la. I per últim, Santiago Alba Rico fa una anàlisi sobre les incongruències entre els 700 milions de turistes que aterren des del nord i uns pocs milions de migrants del sud que intenten trobar un lloc on viure al nord.

Dins la secció de cultura, "Expressions", Joan Pol Alcaraz obre amb una radiografia de grups que no formen part de l'escena musical més directament reivindicativa per descobrir-hi temptatives i formats polítics. Més enllà dels grups obertament revolucionaris, amb els encerts i les contradiccions que els acompanyen, altres circuits musicals dels Països Catalans apleguen maneres de fer i lletres amb unes potencialitats polítiques que moltes vegades passen desapercebudes. Tot seguit hi trobem “Camille”, el relat d'Irene Alerm Pou, sobre un personatge “a qui la primavera eixoriveix, un personatge impacient, impulsiu, carregat de petits vicis que ha de satisfer immediatament per no perdre la paciència i encolerir-se”. A la secció de ressenyes trobem l'anàlisi d'Ann Alfabet del llibre Recoja sus cosas, d'Ander Zurimendi; la ressenya d'Àlex Romaguera de Roba estesa, llibre de David Vila; i Oceanes, disc de Clara Peya ressenyat per Xavier Puig.

Tancant la Directa 437, Àlex Romaguera entrevista Amelia Tiganus, activista feminista supervivent de prostitució i tracta

Tancant la Directa 437, Àlex Romaguera entrevista Amelia Tiganus, activista feminista supervivent de prostitució i tracta. L'any 2002, amb només divuit anys, Tiganus va ser introduïda en el sistema prostitucional, un infern del qual va trigar cinc anys a sortir. Avui, amb 33 anys, destina el seu temps a denunciar el flagell de la tracta, que segons la Fundació Surt es nodreix de dones vulnerables provinents de les regions més empobrides del planeta. Des de Feminicidio.net, Tiganus imparteix tallers de prevenció de la tracta a adolescents de catorze a setze anys i, alhora, promou un canvi de legislació destinat a perseguir l’explotació sexual.

En aquest número hi trobem també el suplement especial Desobedients, que hem fet sobre el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre. 24 pàgines i vint-i-una veus dels moviments socials que aporten el seu granet de sorra en aquest debat. Marc Font, Toni Trobat, David Fernández, Arturo Puente, Aritz García, Gemma Garcia, Jesús Rodríguez o Carles Masià són algunes de les persones que escriuen en aquest suplement especial. Hem editat 100.000 exemplars d’aquest suplement especial de distribució gratuïta per a poder arribar al màxim de gent possible. Gaudiu de la lectura.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades