La República i el 155, minut a minut

Després de la declaració d'independència al Parlament de Catalunya, l'aprovació de l'article 155 al Senat i l'empresonament del Govern, s'han succeït les mobilitzacions de les entitats sobiranistes i els Comitès en Defensa de la República
Imatge de la concentració al davant del Parlament de Catalunya la tarda del dijous 2 de novembre en protesta per l'empresonament de nou membres del Govern
Victor Serri
Redacció Directa 27/10/2017

El passat 10 d'octubre, Carles Puigdemont no va declarar la independència, sinó que la va deixar en suspens per fer una crida al diàleg i la mediació. Des d'aleshores, han transcorregut disset dies i el Govern espanyol ha donat l'esquena a qualsevol negociació i únicament ha donat ultimàtums perquè el President de la Generalitat esclarís si havia o no declarat la independència, per tal d'iniciar el tràmit de l'article 155.

En un gir d'última hora, Puigdemont va contemplar la convocatòria d'eleccions, però finalment en una compareixença va denunciar que no hi havia "cap garantia" per convocar eleccions, és a dir, que tot i així, el Govern espanyol no estava disposat a retirar la tramitació del 155.

Aquest article de la Constitució espanyola té un redactat breu i senzill i, precisament per aquesta raó, hi havia certa incertesa sobre com es podia fer efectiu. El text especifica que, amb l'aprovació per majoria absoluta al Senat, el Govern espanyol "podrà adoptar les mesures necessàries per obligar" la Comunitat Autònoma "al compliment forçós de les esmentades obligacions o per a la protecció de l'esmentat interès general".

L'aplicació de l'article ha comportat la destitució del Govern català, el control dels Mossos d'Esquadra i la convocatòria d'eleccions pel 21 de desembre. El PSOE va presentar una esmena per evitar la intervenció dels mitjans públics catalans. Finalment, després d'una llarga negociació amb el PP, la formació de Mariano Rajoy va acceptar d'excloure el control sobre els mitjans de l'aplicació del 155. 

Davant d'aquests esdeveniments, tant Òmnium com l'Assemblea Nacional Catalana, així com el Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), van cridar a la mobilització a les portes del Parlament el dia de l'aprovació de la declaració d'independència. Alhora, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) també van convocar les alcaldies a la Cambra. 

Després de la declaració es van fer celebracions a nombroses ciutats catalanes, però el dilluns següent el Govern català no va poder fer efectiva la constitució de la República i l'executiu de Mariano Rajoy prenia control de la direcció dels Mossos d'Esquadra, nomenant Ferran López com a substitut de Josep Lluis Trapero. L'endemà el Govern de Puigdemont es traslladava a Brussel·les per denunciar la manca de garanties del sistema judicial espanyol i reclamaven la intervenció d'Europa. Tot i així, nou consellers i el vicepresident Oriol Junqueras van comparèixer a l'Audiència Nacional espanyola, i la jutgessa Carmen Lamela n'ordenava l'empresonament preventiu. 

La Directa, en aquest fil informatiu, fa seguiment al minut de totes les reaccions a la declaració d'independència, l'aplicació del 155 i l'empresonament de bona part del Govern català:

Dissabte, 11 de novembre

17.00 h. Centenars de milers de persones omplen el carrer Marina fins més amunt de la Sagrada Família a l'hora d'inici de la manifestació "Llibertat presos polítics. Som República" convocada a Barcelona per Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. La capçalera està a punt d'iniciar la marxa des de la cruïlla de Marina amb el carrer Pujades, amb els familiars dels membres del govern empresonats i exiliats portant una de les dues pancartes. Milers de persones també omplen els laterals d'aquesta artèria barcelonina en el seu tram fins a l'Avinguda Icària, on s'ha ubicat un escenari de grans dimensions des d'on els i les representants dels col·lectius convocants llegiran el manifest. La multitud coreja lemes com "llibertat" i "premsa espanyola manipuladora", i entona cançons com l'Estaca, Què volen aquesta gent? i el Cant dels Segadors. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en 750.000 les manifestants, que en el moment àlgid han arribat fins el carrer Sant Antoni Maria Claret, amb un traçat de 3,3 quilòmetres. Segons càlculs de la Directa la mobilització ocupava una superfície de 197.500 metres quadrats i la densitat era d'entre 3 i 4 persones per metre quadrat.

 

Dimarts, 6 de novembre

20.36h. La sala social del TSJC ha desestimat suspendre la vaga general convocada demà. El tribunal que s'ha fet càrrec del cas ha desestimat la mesura cautelar que demanava la patronal Foment del Treball

20.10 h. El Paranimf de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, ple a vessar durant l'acte de solidaritat amb les preses polítiques. Ha estat organitzat per l'ANC, Òmnium i la Crida. Durant l'acte, s'han escoltat crits de "Llibertat".

/Freddy Davies


13.15 h. 200 alcaldes i alcaldesses sobiranistes aterren a Brussel·les, per denunciar l'aplicació del 155 i els empresonaments dels Jordis i d'una part del del Govern català. Carles Puigdemont no ha confirmat la seva presència.

/ Josep Lara


Dilluns, 5 de novembre

20.00 h. Unes 300 persones es manifesten davant de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per defensar la unitat d'Espanya. Un grup ha tirat ous, tomàquets i han arrancat una pancarta que deia "Llibertat presos polítics", davant de la inacció de la policia local i els Mossos d'Esquadra, que no han intentat aturar l'acció. Entre les manifestants s'han pogut veure membres de Democracia Nacional, Último Bastión i PxC. Els manifestants també han increpat periodistes que cobrien la concentració i gravaven com arrencaven la pancarta de la façana de l'Ajuntament, tapant les càmeres amb banderes espanyoles. Han acusat TV3 i TOT Sant Cugat de "manipuladors". El cap de l'operatiu de la policia local ha respost que "hem fet tot el que hem pogut" en preguntar-li per què no havien impedit que es tragués la pancarta. Durant la concentració s'ha pogut sentir com un guàrdia local ha comentat a un dels manifestants que "yo estaría aquí con vosotros pero estoy trabajando". Les organitzacions ultradretanes Somatemps, Vox i Españoles de a Pie havien donat suport a la convocatòria. Els crits a favor a la Guàrdia Civil i en defensa de l'aplicació de l'article 155 han sigut constants. En acabar alguns manifestants han increpat vianants.


07.30 h. Els Comitès de Defensa de la República tallen diverses vies arreu del territori per exigir la llibertat del presos polítics i en defensa de la república: la C-17 aturada en els dos senrits de la marxa, la carretera N340 tallada, la C-58 direcció Barcelona i la Via Laietana, la Gran Via, la Meridiana, el carrer d'Aragó i el Tram Besós, a la capital catalana. A última hora de la tarda, seguint la convocatòria del CDR de Gràcia, també s'ha tallat la Ronda del Mig a l'alçada del carrer Torrent de l'Olla.

Tall a la C-58 direcció Barcelona / CDR Sabadell


Diumenge, 4 de novembre

19.00 h. Manifestació a Madrid contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics catalans. La marxa arrenca a la plaça del Sol i es dirigeix cap a la plaça Cibeles, i s'escolten crits de "Madrid está con el pueblo catalán".

/ Coordinadora 25S


18.00 h. Concentració a la plaça de Cuba de Mataró en rebuig a l'agressió que va patir un jove ahir després de la manifestació per la unitat d'Espanya. Ahir dissabte, cap a les 18.30h al carrer Fray Luis de Leon, un grup d'una quinzena d'ultres van agredir a cops de puny un jove que sortia de casa amb la seva companya. L'agredit va haver de ser atès a l'Hospital de Mataró per les contusions patides. La concentració que s'ha convertit en una manifestació ha tallat la N-II davant l'estació de tren, on s'ha donat per finalitzada.

/ Xavier Puig

 

17.00 h. Manifestació unitària a Lleida, convocada per 35 Comitès de Defensa de la República i més de 60 poblacions. La marxa, en defensa la República i el Govern legítim, arrenca des de la plaça Ricard Vinyes i acabarà a la plaça Catalunya, davant la delegació de la Generalitat a Lleida. Kenneth i Meritxell, els dos veïns de Lleida que van ser detinguts recentement per haver criticat la violència policial durant el referèndum a través de Facebook, encapçalen la manifestació.

/ Joana Soto


11.00 h. Encartellada massiva arreu de Catalunya, convocada per Òmnium i l'Assemblea Nacional Catalana, per exigir la llibertat dels presos polítics. A la plaça Universitat de Barcelona, el portaveu d'Òmnium Marcel Mauri ha subratllat que el repte és "combatre el 155", la "llibertat de tots els presos" i "construir una República on la gent no sigui perseguida per les seves idees". Així mateix, Anonymous també ha convocat a la plaça Univsersitat i aquesta tarda a la Puerta del Sol de Madrid per Barcelona. Durant el matí, hi ha hagut altres accions arreu del territori, com una llaç groc gegant que han penjat a la Seu Vella els Comitès de Defensa de la República de Ponent o una marxa convocada pel CDR Cardedeu que ha bloquejat l'entrada a la Roca Village.

Plaça Universitat de Barcelona / Gemma Garcia

 

Membres d'Anonymous avui a la plaça Universitat de Barcelona / Marc Freixenet

 

Llaç groc a la Seu Vella per la llibertat dels presos polítics / Sergi Bertran

 

Dissabte, 4 de novembre

17.00 h. Gran mobilització a Bilbao de suport a Catalunya. Sota la pluja i amb l'absència del PNV, la manifestació avança darrere el lema en euskera i castellà "‘Contra el 155, Democràcia i Dret a Decidir’’ fins l'Ajuntament.

/ Ahötsa


Divendres, 3 de novembre

19.00 h. Noves concentracions en places majors i ajuntaments de moltes ciutats de Catalunya per reclamar la sortida de presó de les membres del Govern de la Generalitat, els Jordis i contra la suspensió de l'autonomia. A Barcelona s'ha omplert la plaça de Sant Jaume, però també s'ha aplegat gent a les seus dels respectius districtes, i hi ha desenes d'actes de protesta arreu simultàniament. També s'ha omplert la plaça de Cort de Palma. 

Concentració aquest divendres al vespre a Palma, una de les que s'han produït en desenes de ciutats dels Països Catalans


18.30 h. Durant el migdia i la tarda han continuat els talls viaris i ferroviaris, en comarques com el Solsonès o a la N-II (amb dos talls a Premià de Mar i el Masnou), a Osona (l'Eix Transversal i l'Eix Vic-Ripoll) o a la Vall d'Aran. La C-16 ha estat obstruïda mitjançant una marxa lenta que recorregut el tram entre Sant Fruitós de Bages i Berga. A l'estació de Girona, un grup de persones també ha tallat momentàniament la via i també a Picamoixons (Alt Camp) i a. A Montblanc s'ha obstruït el transit a la N-240 als voltants de les 7 de la tarda.

Tall de carretera a la Vall d'Aran aquest migdia

 

Tall de la N-II al Masnou aquesta tarda


12.00 h. Universitat per la República convoca aturades a les universitat públiques catalanes. En un comunicat, la Plataforma assegura que es mantindran mobilitzats per exigir la llibertat sense càrrecs dels presos polítics i afegeixen que "davant la repressió de l'Estat cridem ben alt i fort que cal aixecar la suspensió i aplicar els resultats del referèndum".

Campus Mar de la Univseritat Pompeu Fabra de Barcelona  / Univsersitat per la República


08.20 h. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) realitzen talls a diversos punts del territori en rebuig a l'empresonament dels membres del Govern: l'AP-2 a l'alçada de la sortida d'Alfés en les dues direccions, la C-12, a l’encreuament Maials-Flix- Seròs, l'accés al punt fronterer cap a Catalunya Nord, la carretera d’Andorra, la N-230 a la frontera de Pònt de Rei, a l'Aran, els FGC a l'alçada de Sant Cugat, i a Barcelona es talla la Gran Via a l'alçada de Poblenou. 


Dijous, 2 de novembre

19.32 h. Centenars de persones es concentren a les principals ciutats catalanes per protestar contra l'ordre d'empresonament dels membres del Govern dictada per la jutge Carmen Lamela. Al davant del Parlament de Catalunya, la gent arriba fins a la meitat del parc de la Ciutadella. S'escolten crits com "és Puigdemont el nostre president" i "vaga general!". També s'han fet moltes crides a la mobilització permanent fins al 21 de desembre. Als parlaments, que han estat presentats per Joel Joan i Carme Sansa, han participat representants de partits polítics i entitats. 

/Victor Serri


16.54 h. Més de 500 persones s'han concentrat al vestíbul de l'estació de Sants per rebre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i les membres de la mesa de la càmera Anna Simó i Joan Josep Nuet, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, que aquest matí estaven citats a declarar al Tribunal Suprem de Madrid com a conseqüència de la querella presentada per la Fiscalia General de l'Estat per rebelió, sedició i malversació de fons. A última hora del matí, el tribunal ha suspès fins el 9 de novembre, la declaració de les encausades a petició dels equips de defensa, que han al·legat indefensió per manca de temps per preparar els interrogatoris, tenint en compte que la querella va ser presentada dilluns passat. La gent concentrada ha rebut els cinc representants institucionals, que han arribat amb l'AVE des de Madrid, amb crits de "no esteu sols", "llibertat, llibertat" i el cant d'"Els Segadors". Durant l'espera també s'ha cridat "el meu president és Puigdemont". La gent, congreda per una crida de les entitats Òmnium Cultural i ANC, s'ha autoorganitzat per fer un passadís i facilitar la sortida de la delegació parlamentària. Just coincidint amb el moment de l'arribada s'ha conegut la notícia que la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela imposa mesures de presó provisional per set dels consellers de la Generalitat que han declarat aquest matí: el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras juntament amb Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raúl Romeva i Santi Vila (en el cas del darrer, es pot lliurar de la presó amb una fiança de 50.000 euros). Tot i que en un primer moment s'ha dit que les membres del Govern serian traslladades a centres penitenciaris dispersos, finalment els set homes han estat enviats a la presó d'Estremera i les dues dones a Alcala Meco. ANC i Òmnium han convocat concentracions aquesta tarda davant dels ajuntaments de les capitals de comarca catalanes i, a Barcelona, davant del Parlament, a partir de les 7.
 

/ Gemma Garcia


12.00 h. Crida per la Democràcia convoca una aturada davant dels centres de treball i a la plaça Sant Jaume de Barcelona per "demostrar de manera pacífica i serena que no ens faran callar", ni amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ni amb la "persecució judicial dels nostres representants legítims".


Dimecres, 1 de novembre

16.30 h. Unes 200 persones es concentren a l'estació de Sants de Barcelona per donar suport a les membres de la Mesa del Parlament i les conselleres citades a declarar al Tribunal Suprem que viatja cap a Madrid per declarar demà davant el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional. La Fiscalia els acusa de presumptes delictes de rebelió, sedició i malversació. Així mateix, declararan a l'Audiència Nacional espanyola, els consellers de la Generalitat cessats.


Dimarts, 30 de novembre

19.30 h. Més d'un centenar de persones han iniciat una manifestació de caràcter antifeixista a la cantonada entre l'avinguda del General Mitre i el carrer de Mandri, a Barcelona, en resposta a les agressions i amenaces d'elements ultres que es van viure a les concentracions en defensa de la unitat d'Espanya de divendres a la nit i d'ahir diumenge.


La manifestació no ha estat convocada per cap organització en concret, però la CUP de Barcelona ha fet una crida a participar-hi aquesta tarda, mitjançant la regidora Eulàlia Reguant. Al lloc de la cita també si han presentat una cinquantena d'ultres i neonazis, que han estat protegides pel disposititu de mossos d'esquadra, mentre la marxa antifeixista emprenia el camí en direcció al carrer de Ganduxer. Alguns dels integrants del grup ultra són membres del grup neonazi Último Bastión. Al llarg de la manifestació s'han viscut diversos episodis tensos per la proximitat del grup ultradretà, que han separat els mossos de la comitiva antifeixista.

Inici de la marxa antifeixista a Barcelona, aquesta tarda


8.30 h. En peu de pau convoca davant de Catalunya Ràdio per mostrar solidaritat davant les agressions i atacs ultradretans de divendres. El col·lectiu ho descriu com "una crida explícita a defensar amb la nostra presència els béns públics que són de tots i totes".

En peu de pau davant Catalunya Ràdio / Albert Miralles


6.45 h. Papers per Tothom fa públic un comunicat de rebuig a l'article 155, denunciant que "vulnera els drets democràtics de tots els catalans i catalanes perquè no solament invalida la república sinó que destitueix tot el Parlament". L'escrit afegeix que les "persones immigrades" són discriminades per les lleis de l'Estat espanyol, "lleis que el govern català obeïa" i lamenta que se'ls negués el dret al vot en el referèndum. Per a Papers per Tothom, cal construir una república per posar en marxa el procés constituent i defensar "la igualtat de drets, el treball digne sense reforma laboral ni acomiadament lliure, el dret real a l'habitatge, a la sanitat i a l’educació publica per a tothom, i l'abolició de qualsevol discriminació per raó de color, creença, religió, gènere o origen".

Dilluns 30 d'octubre


20.26 h. Mariano Rajoy compareix en una roda de premsa posterior al consell de ministres i anuncia el cessament de tot el Govern català, la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions el 21 de desembre. També s'han cessat altres cossos funcionarials, com és el servei diplomàtic de la Generalitat.

20.18 h. Durant la tarda, s'han convocat concentracions unionistes a les ciutats catalanes, com les de Barcelona o l'Hospitalet de Llobregat, per protestar contra la proclamació de la República. Durant la marxa convocada a Barcelona, un grup de manifestants han envoltat la seu de Catalunya Ràdio i hi han trencat els vidres de la porta, segons informava al Twitter el director del mitjà, Saül Gordillo. 

17.35 h. La Plaça Sant Jaume de Barcelona es va omplint de gent que s'ajunta per celebrar la proclamació de la República Catalana. 

17.24 h. Els Estats Units fan un primer comunicat en el qual declaren que no reconeixen la independència de Catalunya. Segons el Departament d'Estat dels EUA, "Catalunya és una part integral d'Espanya, i els Estats Units donen suport a les mesures constitucionals del Govern espanyol per mantenir una Espanya forta i unida". 

16.10 h. El Senat espanyol aprova l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, amb 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció. Alguns senadors socialistes han abandonat la votació com a protesta, com José Montilla o Francesc Antich. En la intervenció sobre Catalunya, el PP ha acceptat excloure el control del Govern espanyol sobre els mitjans de comunicació, tal i com havia demanat el PSOE en una esmena. Tanmateix, l'acord no evita del tot la intervenció dels mitjans: l'adopció del 155 comportaria canviar els principals càrrecs de les institucions i de les empreses depenents de l'administració, un àmbit en el qual també s'inclou els mitjans de comunicació públics. 

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha declarat a Twitter que "per a la Unió Europea, res canvia. Espanya continua sent el nostre únic interlocutor. Espero que el Govern espanyol actuï amb la força dels arguments i no amb l'argument de la força".


15.26 h. El Parlament de Catalunya aprova la declaració d'independència amb 70 vots a favor, 10 en contra i dos en blanc. Els diputats es posen dempeus i canten Els Segadors. Les persones que es troben congregades als afores del Parlament ho han celebrat amb abraçades i fins i tot cava.



13.10 h. Els Comitès de Defensa de la República d'arreu del territori també es troben als voltants del Parlament, així com Universitats per la República, que ha fet una crida a concentar-se durant el ple de manera cívica i pacífica al carrer Wellington amb Circumval·lació. 


12.45 h. La votació de la proposta de declaració d'independència al Parlament de Catalunya s'endarrereix. El text afirma que "Constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social", "Disposem l'entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República" i "Iniciem el procés constituent, democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant".


11.30 h. La gent rep amb aplaudiments els alcaldes i alcaldesses que arriben al passeig Picasso. Han estat convocats per l'AMI i l'AMC, i dins l'hemicicle ja s'hi concentren més de 200 representants municipals.

/ Victor Serri


11.00 h. De moment, vuit tractors han arribat a Barcelona des del Maresme i es troben al passeig Lluís Companys.

El pagès i activista Pep Riera al volant d'un dels vuit tractors que són al Parlament / Sònia Calvó

 

10.30 h. Es va concentrant gent davant del Parc de la Ciutadella, convocades per Òmnium, l'ANC i els Comitès de Defensa de la República (CDR), a l'espera de què es declari la independència. El Parc on s'ubica la Cambra catalana, està acordonat.

La gent concentrada al voltant del Parc de la Ciutadella, al passeig Picasso de Barcelona / Sònia Calvó

 

 

Notícies relacionades