Un informe relaciona l'explotació en el servei domèstic amb el tràfic de dones

L’estudi sobre explotació laboral i tràfic de dones l'ha elaborat la Fundació SURT amb el suport de diferents institucions europees. L’informe denúncia que el delicte ni tan sols està tipificat
Presentació de l'informe la setmana passada a Barcelona
Roser Gamonal
Mariana Cantero 30/06/2015

El servei domèstic és un sector important de l’economia a l'Estat espanyol. Gran part d’aquest sector opera en l’economia submergida, amb la qual cosa es fa difícil obtenir dades, però segon apunta l’Eurostat, un 17% de llars de l’estat ocupa treballadores domèstiques, molt per sobre de la mitjana europea. Aquest és un sector primordialment feminitzat: el 90% d’aquestes treballadores són dones, i la majoria d’elles estrangeres, de procedència llatinoamericana.

El 2012 es va aprovar un Real Decret amb la intenció d’integrar a les treballadores del servei domèstic dintre del Règim General (les que cotitzaven, fins al moment, ho feien en un règim diferent). Malgrat això, gran part d’aquestes treballadores encara exerceixen en l’economia submergida i les que poden cotitzar no tenen dret a totes les prestacions, com per exemple l’atur, segons es va denunciar en la presentació de l’estudi sobre explotació laboral i tràfic de dones que ha elaborat la Fundació SURT amb el suport de diferents institucions europees.

Al sector les dones treballen moltes vegades sense contracte, amb tasques poc definides, càrregues horàries molt grans i salaris molts baixos


Exclusió per part de les institucions i invisibilització social

Com passa amb el racisme que s’exerceix des de diverses institucions de l’estat, el fet que les dones que es dediquen a les feines domèstiques cotitzin d’una manera diferent que la resta de treballadores pot ser una de les arrels de les causes dels problemes d’explotació d’aquest col·lectiu.

Les condicions de treball de les dones del servei domèstic, segons es desprèn de l’estudi, són molt sovint d’explotació. “Es converteix en la norma i no en l'excepció”, ha denunciat la Laura Sales, investigadora de SURT, a la roda de premsa. En concret, al sector les dones treballen moltes vegades sense contracte vàlid, amb tasques poc definides que les porten a fer diverses feines a més de la pròpia, amb càrregues horàries molt grans, salaris molts baixos, condicions de vida precàries i fins i tot abusos racistes i sexistes. Aquesta és una feina que s’ha considerat i encara es considera, moltes vegades, una tasca “de dones”, així com la cura de persones dependents. Per això les investigadores que han fet l’estudi conclouen que l’explotació d’aquesta mena, socialment acceptada, té una dimensió de gènere.

Casos de tràfic de persones amb finalitats d’explotació laboral

Entre 2013 i 2014 la Secció d’Estrangeria de la Fiscalia General de l’Estat va iniciar les primeres tres investigacions per tràfic de persones per explotació laboral en el sector domèstic a l'Estat espanyol. Les investigacions, que es van iniciar per denúncies de les mateixes treballadores i que es recullen a l’estudi, representen un percentatge mínim en el gruix d’investigacions per la lluita contra el tràfic de dones, però són importants perquè estem parlant de la vulneració de drets humans fonamentals. “La lluita contra el tràfic de persones no és una veritable prioritat política. El de dones amb finalitats d’explotació laboral com a servei domèstic, ho és encara menys”, estableixen les investigadores.

El problema, segons apunta l’informe, no és la falta de casos, sinó la impossibilitat de detecció d’un delicte que ni tan sols existeix tipificat com a tal: quan es persegueix aquesta mena de pràctiques, s’han de buscar diverses figures penals per enquadrar-ho. “Pensem en la violència de gènere i el concepte que es tenia fa 20 anys. Era complicat denunciar-ho perquè no s’havia explicat, perquè no tenia nom”, ha reflexionat Sales.

A aquest tema es suma la invisibilitat d’una feina que queda amagada darrere les portes de les llars i la por a denunciar per part de les treballadores, així com el fet que aquest tipus de tràfic s’aprofita de situacions de vulnerabilitat, com ara la irregularitat administrativa o les dificultats amb l’idioma.

Per això les autores de l’estudi han denunciat que calen recursos i mecanismes que garanteixin que les persones que són objecte d’aquest tipus de delicte rebin una atenció adequada. “És necessari l’abordatge del tràfic amb una llei integral, amb enfocament basat en drets humans i una bona coordinació de les institucions que treballen en aquest àmbit”, han manifestat.

Per tal de visibilitzar l’explotació laboral d’aquest tipus, a més, han posat en relleu que cal un pla específic contra el tràfic amb finalitat d’explotació laboral i una millora de les inspeccions de treball, moltes vegades impracticables per la inviolabilitat dels domicilis. Per últim, és necessari entendre la dimensió de gènere del tràfic de persones per a l’explotació laboral.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades