Una font vinculada al terrorisme d'Estat ubica el cadàver del militant basc 'Naparra'

El lloc se situa al nord de Mont de Marsan, a l'Estat francès, a una hora d'on va desaparèixer. L'advocat Iñigo Iruin ha sol·licitat la reobertua del cas a l'Audiència Nacional espanyola
Roda de premsa amb el forense Paco Etxeberria, l'advocat Iñigo Iruin i el germà del 'Naparra', Eneko Etxeberria
Ramón Sola 03/10/2016

La Fundació Euskal Memoria va convocar una roda de premsa el passat 30 de setembre, per anunciar el lloc on es trobarien les restes de militant dels Comandos Autònoms Anticapitalistes José Miguel Etxeberria, Naparra, després de 36 anys desaparegut. La convocatòria va comptar amb el forense Paco Etxeberria, l'advocat Iñigo Iruin i el germà del Naparra, Eneko Etxeberria.

La ubicació ha estat facilitada pel periodista Iñaki Errazkin, gràcies a "una font confidencial" de nacionalitat espanyola, resident en un país sud-americà i que "va tenir relació amb les activitats del terrorisme d’Estat, o almenys amb persones que el practicaven". L'advocat Iruin ha reconegut que la font en sí no genera una credibilitat constatable, però les dades que ha aportat són molt versemblants. I és que la zona de roures on estaria el cadàver, que han trobat "sense majors dificultats", coincideix amb les dades que la font ha donat "amb precisió". A més, encaixa amb les reivindicacions fetes en el seu moment -fins a cinc- pel Batallón Vasco-Español. Aquell grup, per cert, va atemptar també en aquelles dates a la plaça de toros de Mont-de-Marsan.

Per aquesta raó, el divendres passat, Iruin va presentar una petició de reobertura del cas tant a Fiscalia com al Jutjat d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional espanyola. L'advocat ha explicat que el fiscal en cap comparteix que hi ha elements suficients per reobrir la investigació, tancada el 2004 a l’Estat espanyol i el 1982 a l'Estat francès, on ha prescrit el cas. Paco Etxeberria ha aportat un informe relatiu a l’escenari, que ha sigut inspeccionat.

L'advocat Iñigo Iruin veu raonable que, en poc més d’un mes, es pugui conèixer si les restes de 'Naparra' es troben allà o no

En primer lloc, sol·liciten prendre declaració al periodista Errazkin perquè expliqui totes les dades de què disposa, i també la d’Etxeberria en qualitat de pèrit. En segon lloc, el que és més important, emetre una comissió rogatòria urgent als tribunals francesos perquè, a través del jutjat de Mont-de-Marsan, es duguin a terme les tasques pertinents de recerca a la zona detallada. Iruin veu raonable que, en poc més d’un mes, es pugui conèixer si les restes de Naparra es troben allà o no.

En nom de la família, Eneko, germà de José Miguel, ha donat les gràcies a tots els que han acompanyat el trànsit de 36 anys i ha subratllat que "no hi ha tortura pitjor" que una desaparició d’aquest tipus. Es mostren expectants però prudents: "No estem més que al principi del que pot ser saber la veritat". La mare, Celes Álvarez, també ha estat a l’acte, però el pare, Patxiku, va morir ara fa deu anys.


36 anys desaparegut

L’11 de juny de 1980, Bakunin, així és com es coneixia Naparra, va assistir a una cita que tenia a Ziburu. Estava refugiat a Iparralde, quan només tenia 22 anys, i suposadament, el Batallón Vasco Español -organització d’extrema dreta lligada als aparells de l’Estat espanyol- va reivindicar el seu segrest i la seva mort mitjançant cinc trucades a diferents mitjans de comunicació. En un dels comunicats localitzaven la desaparició a prop de Xantako, Donibane Lohizune, i apuntaven que el cadàver havia estat transportat a la zona de Dax, per dos gendarmes, dels quals oferien fins i tot la descripció física. La recerca del seu cos va ser intensa, i fins i tot, amics bussos de la família van explorar un llac proper a Xantako.

Diario 16 va fer les seves pròpies investigacions el 1985 i va concloure que Naparra havia estat assassinat per mercenaris del clan Perret. Aquestes varen ser totes les pistes a les que va poder accedir la família, tot i comptar amb l’obstinació de tots els seus membres, que es varen reunir amb membres del Comitè de Refugiats Polítics Bascos i possibles testimonis per saber-ne més i com a mínim trobar el cos per poder descansar. Però poc més se’n va saber, i els que podien oferir més dades, com per exemple, Julio Cabezas Centeno, Escaleras, infiltrat en els Comandos Autònoms Anticapitalistes, va morir sense revelar res. Anys després, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno tampoc va voler prendre declaració a comandaments policials, com l’exgeneral José Antonio Sáenz de Santamaría o el famós torturador Billy el Niño.


La justícia espanyola i francesa varen garantir la impunitat

Com en tantes altres ocasions de la guerra bruta contra les organitzacions insurgents basques, les actuacions judicials, que haurien d’haver tingut l'objectiu de dilucidar i aclarir què és el que havia succeït i identificar els responsables, varen mirar cap a un altra banda. En un primer moment, la família va recórrer a la justícia francesa, que va arxivar el cas el 1982 sense avenços. El 1999 es va presentar una denúncia a l’Audiència Nacional espanyola per investigar la desaparició, que va ser admesa a tràmit. Tot i l’esperança inicial, la família va constatar la falta d’interès per resoldre el cas en no acceptar els testimonis proposats. Finalment, el 2004 es va arxivar la causa i el jutge, a les seves conclusions, va arribar a negar el fet delictiu en la seva desaparició.

El 2004 es va arxivar la causa i el jutge va arribar a negar el fet delictiu en la seva desaparició

La recerca de la veritat i de la justícia va haver de superar les fronteres dels estats espanyol i francès. Així, el setembre de 2013, dos membres del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçoses o Involuntàries de l'ONU varen visitar l’Estat per veure quines iniciatives s'estaven portant a terme en aquesta matèria. Ariel Dulitzky, membre del grup, es va reunir amb vàries associacions a Gasteiz, i la família de Naparra va aprofitar per entregar-li un informe sobre el cas. Dulitzky, en conèixer els detalls del cas, va animar la família a presentar una demanda individual. Amb l’ajuda de la Fundació Egiari Zor, varen fer oficial la reclamació, que el grup de l'ONU va acceptar i començar a estudiar.

El setembre de 2014 el germà de Naparra Eneko Etxeberria va acudir a Ginebra a exposar els detalls del cas als cinc membres del grup de treball. Durant els quaranta minuts que va durar la reunió, Etxeberria va posar de manifest l’oblit per part de les institucions que ha patit el cas i l’absència de mesures reparadores cap a la família. La comissió va tenir clar que José Miguel és víctima de desaparició forçosa i que és un delicte de lesa humanitat. Les conclusions es varen traslladar a ambdós estats i se’ls va sol·licitar que es duguessin a terme les investigacions necessàries per esclarir les circumstàncies de la desaparició i perquè siguin protegits els drets de José Miguel. Per ara, no se sap res sobre les gestions, en cas que n'hi hagi, realitzades pels governs.

"L'ONU assumeix que el meu germà està desaparegut i que va ser una situació forçosa. Accepta que el cas segueix obert mentre no aparegui. I, en conseqüència, diu que és un delicte de lesa humanitat i no prescriu. O sigui, el contrari que l’auto d’Ismael Moreno", declarava fa dos anys al diari Gara Eneko Etxeberria.

Els familiars de Naparra varen ser rebuts el 2015 per parlamentaris navarresos en una comissió especial en el marc de la tramitació de la proposició de llei de reconeixement i reparació de les víctimes per actes de motivació política. Eneko va destacar llavors “l’abandonament total” que han sentit des de que el seu germà va desaparèixer.


Article publicat a Ahötsa

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades