La xarxa Entre Barris es mobilitza pel dret a la ciutat a València

Diferents entitats veïnals han organitzat activitats, protestes i mobilitzacions reivindicatives als barris de València per denunciar les problemàtiques que els afecten
Soterrament simbòlic el 24 de novembre per denunciar l’expulsió del veïnat del centre històric
Ximo Colomina

Durant la tardor, diferents barris de València s’han mobilitzat pel dret a la ciutat. El dimarts 21 de novembre es va presentar públicament la coordinadora Entre Barris a les Torres de Serrans amb una proposta de cinc punts de mínims, per començar a revertir l’encariment de l’habitatge i fer de València una ciutat habitable. La xarxa de persones i plataformes veïnals, amb el suport de col·lectius, moviments i centres socials, va anunciar, també, l’inici de tot un ventall d’accions i activitats a Ciutat Vella, Russafa, Patraix, Benimaclet, Cabanyal i Orriols.

El denominador comú, tant de les propostes com de les jornades, era l’oposició frontal a la gentrificació i la turistificació que viuen i pateixen i la reivindicació del dret a la ciutat dels veïns i veïnes. Tot això, davant de l’Ajuntament de València que, segons van denunciar des d’Entre Barris en roda de premsa, no activa les mesures necessàries per a aturar l'expansió d'aquest procés. Amb vídeo i text, recollim algunes de les accions recents pels barris de València.


 


Ciutat Vella, veïnat en perill d’extinció

Associacions, AMPES, col·lectius i plataformes de Ciutat Vella van organitzar un soterrament simbòlic el 24 de novembre per denunciar l’expulsió del veïnat del centre històric. Més d’un centenar de manifestants es van concentrar a la plaça del Carme per iniciar, al voltant de dos quarts de set de la tarda, un recorregut pels diferents carrers del districte, passant pel Mercat Central, fins a les Torres de Serrans.

Sota el lema "Veïnat en perill d'extinció", les convocants van voler denunciar la proliferació descontrolada de pisos de lloguer turístics per la zona, que provoquen la no renovació dels contractes a moltes inquilines per destinar els pisos a plataformes com Airbnb, l'encariment exponencial dels preus de lloguer i problemes de convivència.

Al llarg de tota la cercavila, es van poder escoltar els testimonis d’algunes de les persones que en els últims mesos han hagut de deixar els seus habitatges, després de dècades vivint al barri. Des d’un punt de vista més personal, van explicar les conseqüències de l’avanç d’un model de ciutat que, segons denuncia Entre Barris, "vetlla pels interessos dels turistes i desatén les necessitats del veïnat".
 

Benimaclet, davant l’amenaça del PAI

Durant el matí, el dissabte 2 de desembre, es va celebrar la Trobada Veïnal per Benimaclet. A les deu va començar la jornada amb una acció al solar del costat del CEIP Municipal de Benimaclet, amb una neteja, un mural infantil i la rehabilitació de l’espai sota la consigna “Entre totes: recuperem els espais del barri”. Després, cap al migdia, a la plaça de Benimaclet, es van tancar les activitats del dia amb un vermut i un col·loqui sobre l’amenaça del Programa d’Actaució Integrada (PAI).

Des del CSOA l’Horta, fa uns mesos, van iniciar la campanya “Mai PAI”, per explicar qüestions bàsiques sobre l'ordenació urbana i com defineixen i modifiquen lels barris

Des del CSOA l’Horta, fa uns mesos, van iniciar la campanya “Mai PAI”, per explicar qüestions bàsiques sobre l'ordenació urbana i com afecten els barris, defineixen i modifiquen l’entorn on es desenvolupen les vides de les veïnes. Al mateix temps, pretenien fer un exercici de memòria al barri per explicar com va nàixer el PAI i com ha anat afectant tot el procés que s’ha dilatat 20 anys.

A més, denuncien que no volen cap PAI i que, sobretot, aspiren a modificar el PGOU de València, el Pla que recull aquesta possibilitat. “Actualment el PAI es troba cancel·lat, però ja els últims anys, amb el nou govern del canvi a l’Ajuntament, se n’està començant a perfilar un de nou. Nosaltres entenem que, amb una bossa d’habitatges buits enorme –uns 70.000-, no té cap sentit ampliar la ciutat, que és el que pretén el PAI”, assenyalen.

Més enllà, consideren important comparar i unir lluites en defensa dels diferents barris i zones de la ciutat de València que tenen com a problemàtica en comú la lluita contra el PGOU i, en definitiva, contra qualsevol model on prevalga ampliar la ciutat en lloc de plantejar un debat profund sobre quin model de ciutat volen les veïnes. A més, destaquen com a punt clau la defensa a ultrança de l’horta: “Amb el canvi climàtic a l’ordre del dia i una contaminació fulminant per a les nostres vides, l’horta de València ens protegeix de tot això”.
 

Què passa al Cabanyal?

L’Espai Veïnal Cabanyal va organitzar una ruta, un mural participatiu i una improvisació del Teatre Mariner, el dissabte 2 de desembre. La cercavila va fer cinc parades, que van finalitzar a l’encreuament del carrer Pescadors amb el carrer Sant Pere, per donar nova informació i poder explicar com està canviant el barri.

Amb dades a la mà, denuncien tota una sèrie de problemàtiques, moltes d’elles compartides amb altres barris de la ciutat de València. Respecte a la proliferació d'apartaments turístics destaquen que, segons el mateix portal web d’AirBnB, els Poblats Marítims han passat d’oferir al voltant de 100 habitatges turístics en 2013 a quasi 1.700 al llarg de 2017, convertint-se en el tercer districte amb més concentració d’apartaments turístics, per darrere de Ciutat Vella i l’Eixample.

Els Poblats Marítims han passat d’oferir al voltant de 100 habitatges turístics en 2013 a quasi 1.700 al llarg de 2017, convertint-se en el tercer districte amb més concentració d’apartaments turístics

A més, la situació, expliquen, repercuteix directament en una disminució de l’oferta de l’habitatge per al veïnat resident habitual i fa augmentar els preus. En referència a les estadístiques, l’informe que presenten des d’Espai Veïnal, assenyala que al Cabanyal, el procés de rehabilitació i l’augment d’atracció turística ha provocat que el preu de lloguer es situe actualment en 9.3€/m², el tercer barri amb els preus del lloguer d'habitatge més car, per darrere, novament, dels districtes de Ciutat Vella i l'Eixample.

Tot això, segons evidencia l’informe, malgrat ser el barri amb més habitatge de titularitat pública, amb un total de 676 propietats repartides entre l'empresa pública Plan Cabanyal-Canyamelar S.A, l'Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana. “La gran quantitat d'habitatge públic de què disposem al Cabanyal suposa una enorme oportunitat per poder fer front als problemes d’injustícia social que pateix el barri”, asseguren..

No obstant això, la resposta de les diferents institucions, critiquen, ha sigut la venda d’habitatges públics al mercat immobiliari privat, el desallotjament i l’inici de desenes de procediments judicials contra les veïnes: “L’única excusa trobada en les declaracions dels responsables polítics per no oferir lloguers socials o cedir els habitatges a persones que ho necessiten és la falta de diners per iniciar projectes de rehabilitació”.

Des d'Espai Veïnal creuen que ha d'existir un comerç popular apte per a tot el veïnat, un comerç local i diversificat / Entre Barris

 

Al mateix temps, visibilitzen que, observant les inversions destinades al barri, la prioritat està sent la de millorar l’aspecte urbà exterior (voreres amples, millors carreteres, façanes), mentre que habilitar opcions per donar sostre a qui ho necessita queda en un segon pla, cosa qualifiquen d’una irresponsabilitat enorme en l’actual situació d’emergència habitacional.

A més, incideixen en el fet que aquesta és una qüestió de classe social: “La rehabilitació del barri no és sols carrers més nets i voreres noves, que està molt bé. La rehabilitació està significant, sobretot, un negoci per a uns pocs i la creació d'un entorn on viure serà cada vegada més complicat per a les classes populars”

Per últim, també volen alertar dels canvis de comerços que s’estan produint. “La massificació de comerços relacionats amb l’hostaleria, amb el turisme o amb el negoci immobiliari per a població adinerada crea un barri encarat per al turista consumidor i no al veïnat habitual”, argumenten. Per això, des d'Espai Veïnal creuen que ha d'existir un comerç popular apte per a tot el veïnat, un comerç local i diversificat on els beneficis repercutisquen en qui els regenta i no en grans empresaris, on els productes que es dispensen siguen accessibles i estiguen a l'abast de tot el veïnat per caminar cap a una economia social i cooperativa.
 

Russafa, pel dret a l’habitatge

La Plataforma per Russafa, amb el suport d’Entre Barris, va tancar el cicle d’activitats amb les Trobades d'hivern sobre turistificació, dret a l’habitatge i resistències amb les quals pretenien informar i sensibilitzar a la població sobre els efectes de la gentrificació amb grans experts europeus i diferents moviments socials d’arreu dels Països Catalans i d’altres indrets.

El passat dijous 14 de desembre, Agustin Cocola, investigador en el Centre d'Estudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa, va inaugurar les jornades amb una xerrada sobre els efectes del turisme als centres de les ciutats i els processos de desplaçament de veïnat. “La gentrificació clàssica és un procés d’expulsió de les classes treballadores, que són substituïdes per sectors de major poder adquisitius”, descriu Cocola. Però, el turisme, especifica, té la peculiaritat que genera el desplaçament de les classes populars per una demanda de consumidors estrangers amb major capacitat adquisitiva i millor situació econòmica.

La Plataforma per Russafa, amb el suport d’Entre Barris, va tancar el cicle d’activitats amb les Trobades d'hivern sobre turistificació, dret a l’habitatge i resistències 

El segon dia, a la seu de la Plataforma per Russafa, es va celebrar una xerrada-debat sobre polítiques públiques pel dret a l’habitatge amb Irene Escorihuela de l’Observatori DESC, que va parlar sobre la llei d’arrendaments urbans i la fixació de límits als lloguers, i Javier Gil, sociòleg de la UNED que va aprofundir en la plataforma AirBnB i exposar propostes de regulació.

Escorihuela argumenta que hi ha davant un procés especulatiu global, on els grans capitals veuen en els habitatges de lloguer un negoci molt rendible. Davant això, assumeix que és complicat fer-hi front des del municipalisme i des de les institucions autonòmiques, però defensa que hi ha marge: “Hi ha eines que es poden utilitzar, però no s’està fent prou. Moltes vegades no hi ha voluntat de fer coses que podrien atacar els grans interessos de les entitats financeres, fons d’inversió, etc”.

Escorihuela argumenta que hi ha davant un procés especulatiu global, on els grans capitals veuen en els habitatges de lloguer un negoci molt rendible 

Per la seua banda, Gil analitza que Airbnb, a escala global, té diferents tipus de regulacions, però "la majoria són prou insuficients". San Francisco per al sociòleg és uun exemple de bona regulació, perquè es prohibeixen els habitatges d’ús turístic de caràcter professional i es posen altres tipus de limitacions als lloguers de la Plataforma per revertir els processos d’encariment desproporcionat del lloguer i de substitució d’habitatge tradicional per turístic.

L’últim dia  membres de diferents moviments socials que lluiten pel dret a la ciutat a Venècia, Lisboa, Palma, Barcelona, Madrid i València van parlar de les seues respectives experiències i van compartir preocupacions. A la vesprada, les Trobades d’Hivern van finalitzar amb una passejada pel barri per conèixer de primera la problemàtica que viuen les veïnes de Russafa.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades