Arqueologia Directa (4): de l’’Altaveu’ a la ‘Directa’

22/09/2015

El 9 d’abril de 2005, a l’antic Espai Obert, al Paral·lel barceloní, vam presentar el projecte de setmanari dels moviments socials als seus protagonistes, els moviments socials. Havíem informat tothom enviant 450 cartes de convocatòria. Però les grans esperances que teníem posades en aquella trobada no es van veure acomplertes, ja que només s’hi van presentar 21 persones.

Sabem el nombre exacte perquè consta en l’acta, presa per la Lèlia. Hi havia la Mariona i el Regino, del col·lectiu Fora de Quadre, que havia editat el Diari de la Pau durant la campanya contra les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. El Regino seria el nostre primer coordinador de fotografia i la Mariona ho seria de la secció d’opinió. Hi havia el Roger i el Sergi, d’El Triangle, que serien coordinadors de Cultura i de la Indirecta respectivament. Hi havia gent d’El Vocero disidente, del portal de notícies Santsantifa.org, de La llamada del cuerno, de l’editorial Virus, del Contra-Infos, delXibarri, de La Burxa i del Masala. També hi havia un parell d’il·lustradors i algunes persones vinculades al món de la premsa oficial.

portada del dossier per a la campanya de presentació del setmanari
Portada del dossier per a la campanya de presentació del setmanari

 

El projecte, que s’havia de dir Altaveu, va agradar a totes les presents. La gent d’El Triangle i del Diari de la Pau va explicar la seva experiència nefasta amb la distribució als quioscos, molt cara i opaca. Es va parlar de la relació amb Illacrua, que era un projecte molt similar, però que no veia clara ni una fusió amb el nostre projecte ni un transvasament de subscripcions; en aquell moment era massa arriscat per a elles perquè ja tenien un projecte consolidat. Això canviaria cinc anys després. Es va parlar, també, de la filosofia i el to de la publicació, que havia de ser “anar més enllà”, que “l’estètica i el llenguatge no fossin cap barrera per a les lectores que no estiguessin directament implicades en els moviments socials”. Hem caminat molt per aquest camí.

Al final de l’assemblea, ens vam fer la gran pregunta: l’objectiu estava plantejat i les persones disposades a engegar-lo érem les que estàvem allà, tiràvem endavant l’Altaveu o no? La resposta va ser que sí i ja no hi va haver marxa enrere. Faríem el setmanari: si funcionava, perfecte; si no, plegaríem veles i cadascú tornaria als seus projectes. Ningú no ens donava més de dos mesos de vida.

L’assemblea següent ja la vam fer a Can Vies perquè l’Espai Obert tancava temporalment per canviar de local. Hi van participar catorze persones. A les assemblees següents, va anar entrant i sortint gent i, d’aquesta manera, es va acabar formant el grup inicial del setmanari. Vam parlar que caldria molta implicació personal i que, per tant, “estaria bé que tothom cobrés per la seva feina”. Érem joves i innocents.

El primer que vam fer va ser informar-nos sobre quina forma legal podríem tenir i es va decidir crear –provisionalment– una associació cultural, que era el més fàcil per començar. Aquesta associació és, encara avui, la nostra forma legal... sembla que per poc temps. El nom que vam triar va ser Associació per la Difusió Sense Límits. Les seves sigles, ADSL, ens donaven joc per fer difusió, ja que aquells anys les companyies telefòniques començaven a instal·lar l’Internet de banda ampla, amb la tècnica d’ADSL, per tot arreu. El 14 de maig, a Can Vies, vam omplir els formularis dels estatuts i l’acta fundacional de l’associació. Un servidor en seria el president.

El següent pas era registrar el nom del setmanari, Altaveu. Aleshores, vam descobrir que això no podria ser perquè aquest nom estava registrat “en tots els seus formats possibles”. Calia buscar un nom nou per al projecte. Ràpidament, ens va agradar Directa, però resulta que aquest tampoc no es podia registrar perquè hi havia infinitat de publicacions amb aquesta paraula a la seva capçalera. Per això vam pensar en la possibilitat de desenvolupar-lo dins d’una frase, que va acabar sent Setmanari de Comunicació Directa.

Finalment, vam dissenyar el logo que ens va acompanyar durant els primers anys, una d minúscula de color vermell amb una fletxa negra. Ja estàvem preparades per començar a organitzar la campanya de presentació i el número 0, la primera Directa. Continuarà.

 

*Article publicat a la Directa núm. 392

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: