Arqueologia Directa (5): Presentació en societat

23/02/2016

L’estiu de l’any 2005, el setmanari dels moviments socials ja estava preparat per començar a caminar. Teníem un nom, una forma legal, un grup humà decidit, alguns calerons i un projecte molt ambiciós i ben definit.

 

Vam decidir fer una campanya de presentació, que començaria el mes d’octubre amb la publicació d’un número de prova, un número 0, que mostrés com seria la Directa setmanal. El gener següent, trauríem un segon número de prova i la campanya acabaria l’abril de 2006, amb l’inici de la publicació setmanal. Vam fer comptes i vam establir que, durant aquells sis mesos de campanya, havíem d’aconseguir 1.500 subscripcions per poder fer viable el projecte. Vam decidir –innocents– que no començaríem la publicació setmanal si no les aconseguíem.

Entremig, el 24 d’agost, vam fer la primera de moltes assemblees al nou Espai Obert del barri de Sants, un indret entranyable per la Directa: va ser la nostra primera redacció, ens ha acollit durant molt de temps i encara ho continua fent quan cal. I sí, senyors i senyores, fèiem assemblees en ple mes d’agost. Fins a aquell punt arribava la nostra motivació.

El 10 de setembre vam fer la primera reunió de llançament per preparar el número 0. Buf, des d’aleshores, n’hem fet 403 més. El tema principal del número 0 era un repàs de l’actualitat i la història recent dels moviments socials catalans. Per a la secció d’opinió, comptàvem amb noms com Gabriela Serra, Miren Etxezarreta, Francesc Arnau, Arcadi Oliveres o Oleguer Preses. Per a la secció d’actualitat, teníem les primeres corresponsalies que ja s’estaven organitzant arreu del territori: Terrassa, Sabadell, Granollers, Esplugues i Cornellà de Llobregat, Valls, Girona, Menorca, Catalunya Nord, Lleida, Manresa i Berga –les tres darreres encara en procés de creació. El temes més potents van ser l’aplicació de les ordenances del civisme i el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona.

 

Amb el número 0 a les mans, vam poder fer la flamant presentació del nou setmanari dels moviments socials. Vam organitzar una taula rodona sobre mitjans, el 18 d’octubre al CCCB, i un superacte de presentació el 22 d’octubre a les Cotxeres de Sants. A la taula rodona, hi van participar Vicenç Partal, membres de l’Assemblea per la Comunicació Social (d’on sortiria latele.cat), de la revista Diagonal i de les capçaleres actualment desaparegudes Illacrua i L’Avanç.

El mític cartell de l’acte de Cotxeres, amb el logo de la Directa col·locat damunt el puny de Muhammad Ali, el va fer el Miqui, de Can Vies. L’acte va consistir en una trobada de distribuïdores i mitjans alternatius al carrer, una assemblea per la comunicació popular al matí, un dinar cuinat pel col·lectiu La Txirivita, l’actuació de sobretaula de Gadjo i Zirkus Frak i una trobada de colles de diables. Per a la nit, reservàvem els plats forts: l’actuació de La Fura dels Baus –que va destrossar un cotxe al bell mig de la plaça Màlaga, rememorant una de les seves primeres i polèmiques actuacions– i el concert final amb La Kinky Beat i Dijous Paella.

El número 0 va tenir molt bona acollida. La presentació va ser un èxit en tots els sentits menys en l’econòmic: el concert final no va ser gaire reeixit i vam perdre prop de 2.500 euros. Aquesta sensació agredolça ens ha acompanyat sempre. Per més bé que hagi anat el projecte, mai no hem sortit de la corda fluixa de la precarietat. Per aquest motiu, vam començar a parlar del miracle que la Directa sortís cada dimecres sense saber com pagaríem el número següent. Però, com que no creiem en els miracles, sabem que això ha estat possible gràcies a l’esforç militant de moltes, moltíssimes persones. Continuarà.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: