A les Balears volen més inversió per superar l’etapa Bauzá

L’Assemblea de Docents i les famílies reconeixen millores, però exigeixen un increment pressupostari destinat a les infraestructures, els llibres de text i la contractació de mestres
07/09/2016

El mandat de Jose Ramon Bauzá (PP) al capdavant de les institucions balears va comportar la vaga indefinida més contundent que es recorda en el sector de l’ensenyament i unes manifestacions històriques a Palma i Maó, amb més de 80.000 i 10.000 assistents, respectivament. La gota que va fer vessar el got va ser la imposició del “decret de trilingüisme” que, segons Jero Bonnin, membre de la coordinadora de l’Assemblea de Docents, va ser “nefast”. “Amb s’excusa d’implantar l’anglès, el que es buscava era acabar amb l’educació en català als centres de Balears”, afirma. Han passat tres anys i, ara, el Govern de les Illes Balears està capitanejat per la socialista Francina Armengol, en aliança amb la coalició d’esquerres Més per Mallorca.

La comunitat educativa de les Illes es va mobilitzar massivament el setembre de 2013 / Contrainfos
La comunitat educativa de les Illes es va mobilitzar massivament el setembre de 2013 / Contrainfos

 

Malgrat l’alerta lingüística renovada pels acords entre PP i Ciutadans al Congrés espanyol, la comunitat educativa balear centra les seves preocupacions i exigències en la millora del pressupost en ensenyament. “Els partits que estan governant a les Illes van prometre que arribaríem al 5% del PIB durant la campanya electoral. Queden tres anys de legislatura, però no estan complint fins ara”, recorda Bonnin, que és docent de l’institut Joan Maria Thomàs de Palma. “En l’exercici de 2016, el Govern es va comprometre a incrementar el pressupost un 30%, proporcionalment a l’increment del sostre de dèficit que autoritzés el ministre Montoro. Estem esperant les xifres definitives”, conclou. Cristina Conti, portaveu de mares i pares –en representació de FAPA Mallorca i COAPA Balears–, coincideix en el diagnòstic: “La mancança de pressupost comporta un greu problema d’infraestructures, hem de construir i reformar molts centres educatius”.

Conti destaca la política en beques menjador com a positiva: “Les famílies no sabien si cobrarien fins molt entrat el curs. Enguany, per primera vegada, ho sabran abans d’iniciar les classes, tant a les escoles públiques com a les concertades, i això dóna tranquil·litat econòmica”. Per contra, considera insuficient el programa de reutilització de llibres escolars i les bonificacions. “Les famílies que s’afegeixen al programa reben 50 euros, però n’han de pagar prop de 300 el primer any. Tenir llibres reutilitzats amb tan poca bonificació fa que moltes famílies prefereixin comprar-los”, sentencia. La renovació tecnològica dels centres i un increment del personal d’educació inclusiva completen la llista de demandes expressades per Conti.

Des de l’Assemblea de Docents, a més, han engegat una campanya per detectar “ràtios il·legals”. “Hem localitzat 54 centres de primària i infantil que incompleixen les ràtios de 25 alumnes per aula. Sa Conselleria s’escuda en el fet que les ràtios globals, de mitjana, són correctes i que la LOMCE permet un 10% de biaix, però això només és en cas de necessitats d’escolarització sobrevingudes no de manera sistemàtica”, denuncia Bonnin. Durant l’etapa Bauzá, es van eliminar un miler de docents i Bonnin considera insuficient que, per enguany, es prometin només 60 places noves. En un capítol més satisfactori, es congratula que els terminis i la planificació de les substitucions hagin millorat, però recorda que encara no s’ha aconseguit el 100% de remuneració en les baixes. Per últim, fa pinya amb les famílies en la demanda de més equips de suport i orientació per a l’escola inclusiva i l’educació en la diversitat.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: