Llibertats

Barça, Mossad i seguretat privada israeliana: Directrius severes i retallada de llibertats

El partit de bàsquet entre el Barça i Maccabi de Tel Aviv ha tornat a posar sobre la taula les relacions entre la policia catalana, els serveis secrets israelians i l'administració
Membres del grup d’animació Dracs 1991 durant el partit d'ahir al Palau Blaugrana. Finalment arran de les protestes es van poder mostrar símbols de solidaritat amb Palestina
M.L.
13/03/2015

“Quan el Maccabi juga al Palau Blaugrana es duplica la seguretat, els escorcolls són molt més exhaustius i se’ns fan arribar directrius de seguretat molt més severes, comença un estat d’excepció”. Ho explica Toni Valle, responsable del grup d’animació Dracs 1991 Supporters, mentre mostra les fotografies que guarneixen les parets del local on es reuneixen. Valle fa molts anys que és membre dels Dracs 1991, pràcticament coneix als responsables de seguretat del Palau i també reconeix als Mossos que estan als partits, ja que “normalment són els mateixos”.

Normalment sí, però no sempre. L’aficionat explica que quan juga l’equip hebreu “els mossos que vénen a cobrir l’acte no són els de sempre, sinó que són uns de diferents” afirma, “potser són els mateixos que han anat a formar-se a Israel, ja que se saluden molt efusivament quan es veuen” dedueix. Tot seguit, l’espectacle es converteix, segons Valle, “en una exhibició de testosterona per la graderia del Palau”.


Almenys cinc homes armats, alts i fornits, vestits de paisà i amb orellera, conformaven la delegació dels serveis secrets israelians


Ahir durant el partit Barça-Maccabi celebrat al Palau, ho vam poder comprovar de primera mà. A la graderia on estaven asseguts els seguidors del Maccabi s’havia doblat la seguretat. Mossos d’Esquadra i personal d’EULEN (empresa de seguretat privada del Palau, en part propietat de l'exministre del PP Jaime Mayor Oreja) escoltaven atents les indicacions, en forma de xiuxiuejos continus, que els hi transmetien els agents israelians del Mossad. Almenys cinc homes armats, alts i fornits, vestits de paisà i amb orellera –auricular de petites dimensions– conformaven la delegació dels serveis secrets israelians, els quals no van parar d’assenyalar i llançar mirades desafiants cap a la graderia dels Dracs 1991, des d’on van onejar durant tot el partit banderes i mocadors palestins, així com càntics i pancartes donant suport al poble palestí i cridant al boicot a Israel. S’acaba el partit, el Barça guanya, i s’engega el dispositiu especial per a l’evacuació de l'afició israeliana, la qual va esperar fins deu minuts després d'acabar el partit per sortir custodiats per agents dels Mossos i del Mossad.

El segell del Maccabi

Durant la darrera setmana diversos grups d’animació blaugranes i entitats de solidaritat amb Palestina han denunciat les severes instruccions que van emetre els Mossos d’Esquadra per al partit celebrat ahir.

Els desplaçaments de l’equip hebreu no estan exempts de polèmica. Les estrictes directrius de seguretat que el Maccabi Tel Aviv intenta imposar en els seus desplaçaments, es tradueixen a peu de grada en una retallada de llibertats i incitació a l'islamofòbia. En un partit celebrat l’any 2009 contra l’Unicaja de Màlaga la directiva de l’equip espanyol va donar directrius a la seva seguretat privada que requisés qualsevol mocador palestí així com roba de “tendència musulmana”. Finalment, la policia va desautoritzar aquella prohibició i el partit es va celebrar amb fortes mesures de seguretat supervisades pels serveis d’intel·ligència israelians (Mossad). Segons El Confidencial, el club malagueny havia posat a disposició del Maccabi un hotel Barceló (amb el qual l’Unicaja té un conveni per a trobades d'Eurolliga), però el club israelià es va allotjar en un NH, on una setmana abans del partit, el Mossad ja controlava la llista de clients.

Legalitat en qüestió

Davant d’aquestes mesures excepcionals, es plantegen les intervencions en l'àmbit legal. Segons David Bondia, director de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), “hi ha probabilitats que la presència d’agents del Mossad sigui deguda a la prèvia firma d’un acord de subordinació i/o coordinació entre la policia autonòmica catalana i l’agència d’intel·ligència israeliana”. Segons afirma Bondia, “probablement és un pacte secret i no públic mitjançant el qual es permeten aquest tipus d’actuacions”.


“Hi ha probabilitats que la presència d’agents del Mossad sigui deguda a la prèvia firma d’un acord de subordinació i/o coordinació”, afrima David Bondia, director de l'IDHC


Si això no fos així, apunta Bondia, estaríem davant una clara vulneració de la sobirania territorial catalana i espanyola. Segons el director de l’IDHC, el fet que no es demanin responsabilitats, fa pensar que hi ha una prèvia autorització per part de les autoritats competents. I prossegueix, “això en cas de ser així és especialment greu, ja que voldria dir que les autoritats catalanes aparten temporalment l’aplicació de la nostra legislació per deixar que la legislació israeliana en la matèria tingui una aplicació extraterritorial durant els dies previs i posteriors al partit”.

Per tant, conclou David Bondia, seria com dir que per una banda les nostres autoritats “han renunciat a l’exercici de competències sobiranes sense consultar a les interessades” – la societat catalana– i per l’altre “han permès que es rebaixi el nivell de garantia de drets” – els nostres– “als nivells que hi ha a Israel.”

 

Aficionades del Barça amb banderes palestines durant el partit Barça-Maccabi / M.L.



Des dels actors socials catalans, mitjançant el manifest unitari impulsat pel grup BDS Catalunya, una de les demandes és la transparència a la Conselleria d’Interior per tal que faci públics aquests acords, ja que toquen aspectes tan fonamentals com la cessió de competències que afecten la seguretat i que poden afectar a l’exercici de drets i llibertats fonamentals a casa nostra.

Tèrboles relacions de l’administració catalana i espanyola amb Israel

Les relacions entre l’administració catalana i Israel es remunten dècades enrere. L’empresa israeliana ISDS (International Security and Defense Systems) va operar de forma il·legal a l’Estat Espanyol des de 1986 fins a 1989, quan el Ministeri de l’Interior va autoritzar les seves activitats. Així ho demostra l’informe "Defensa, seguretat i ocupació com a negoci", on el seu autor, Alejandro Pozo, explica com durant el període que ISDS va operar de forma il·legal va rebre contractes públics i privats i va exercir a través d’altres empreses de manera il·legal. Així la companyia israeliana operava a l’Estat mitjançant una empresa intermediària espanyola anomenada Serveis Tècnics Bilan. Aquesta empresa va tenir pròsperes relacions amb l’administració catalana. Tant és així que l’empresa va elaborar l’any 1992 un estudi de seguretat per l’Oficina Olímpica de Barcelona. Els contractes d’aquesta empresa van estar envoltats d’irregularitats.

El Barça, client de la seguretat privada israeliana

Però contràriament al que pugui semblar, ISDS no para d’ampliar la seva cartera de negocis. Tant és així que aquesta empresa va ser la companyia de seguretat privada contractada pel Barça durant la seva visita a Israel i als Territoris Ocupats de Palestina l’agost del 2013 durant el polèmic Peace Tour del Barça, que va causar la indignació del moviment de solidaritat amb Palestina, el qual va titllar aquesta iniciativa de “normalitzadora” amb l’Estat d’Israel.


ISDS va ser la companyia de seguretat privada contractada pel Barça durant la seva visita a Israel i als Territoris Ocupats de Palestina l’agost del 2013


Però la col·laboració del Barça amb empreses israelianes relacionades en l’àmbit de la seguretat i defensa va més enllà que la directiva de Sandro Rossell.

Segons l’informe, durant la presidència de Joan Laporta, el club blaugrana va encarregar a una empresa de seguretat israeliana anomenada Blue Sky International (BSI) un suculent encàrrec per tal de fer una auditoria de seguretat i d’encarregar-se de la pròpia seguretat tant del club com del president.

Blue Sky International és especialment polèmica, ja que les persones que formen l’estructura de la corporació estan directament connectades l’Agència de Seguretat d’Israel i el seu exèrcit. El cap d’operacions de BSI és Aviv Fishbain, exagent de la Divisió d’Operacions de l’Agència de Seguretat d’Israel.

L’argument de pes que Laporta va aportar a la junta directiva va ser que ell era “objectiu del terrorisme internacional” pel càrrec que presidia. Després de pressions, Laporta va confessar que havia estat la pròpia BSI qui li havia alertat d’aquesta possibilitat. Així, l’administració de Laporta va pagar 360.000 euros anuals (1.000 euros al dia) per garantir la seva pròpia seguretat i la del club.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: