Campanyes i icones

Comunitat Directa
29/11/2017

L’estiu de 2005, quan preparàvem la presentació de la Directa, les vaques encara eren grasses. No hi havia crisi, ni gaires desnonaments, els bancs donaven préstecs a dojo i la desobediència només la practicaven els moviments socials; cossos estranys que pertorbaven la pau del capitalisme del totxo. La necessitat de Directa s’havia forjat durant una dècada de forta combativitat social, amb l’okupació i l’antiglobalització com a puntes de llança. Els colors de la Directa serien vermell i negre, colors combatius, però volíem arribar a un públic més ampli, sortir del gueto; per això vam triar una iconografia menys dura, més popular, esports. El lema, Posem la Directa, s’il·lustrava amb imatges d’esportistes femenines arrencant a córrer, llançant la javelina, etc. A la samarreta, vam canviar la fletxa d’una tiradora amb arc per una ploma estilogràfica i hi vam incloure la proposta Podem decidir no deixar-nos convèncer. L’estrella de la campanya va ser el cartell de Muhammad Ali etzibant un directe, amb el logo de la Directa com a anell. Ali, que es va negar a anar al Vietnam perquè cap vietnamita li havia dit mai “Negre de merda”, era una icona popular i alhora combativa.

/ VICTOR SERRI


El maig de 2006 vam fer una promoció esperpèntica on Maradona convidava a posar un gramet per la Directa a canvi de “cinc quilos de contrainformació”, el que pesaven les directes d’un any. El 2007 vam fer un plotter amb una foto de l’alcalde Joan Clos estirat dels cabells per un nen mentre inaugurava una escola l’any 2004. El nen duia un pedaç de la Directa i el lema era Tenim criteri.

Pel número 100, l’any 2008, vam fer una campanya amb el lema, ja consumat, Hem decidit no deixar-nos convèncer. Gràficament recuperàvem una mica el to combatiu amb la famosa imatge del ram de flors que substitueix el còctel molotov a la mà d’un manifestant, del gran Banksy, icona de la contracultura urbana del moment. La nova samarreta eren tot de senyals que indicaven cap a la dreta i dues persones que anaven decididament cap a l’esquerra.

Quan ens vam fusionar amb Illacrua, l’any 2010, vam fer una campanya que girava altre cop entorn els esports, però aquest cop amb esports col·laboratius: alpinisme, rem, tàndem, etc. Amb la fusió, vam incorporar l’asterisc, icona d’Illacrua, a la capçalera de la Directa. L’any 2013 vam fer la samarreta amb el nou logo de la Directa i la noia que hi posa llum. I el 2017 ha nascut la samarreta “incendiària”, obra de Clara-Iris Ramos.


Més que mil paraules

/ MONTSE GIRALT


Gaby, jove, noi, trans, en un pas subterrani al Baix Llobregat. El patriarcat oprimeix els cossos i les identitats no normatives. En el cas de les persones trans s’hi afegeixen violències socials, econòmiques, sanitàries i educatives. Sovint, les trans es veuen forçades al passing –no explicitar la seva transexualitat– com a via per no patir discriminacions.


Article publicat al número 443 de la 'Directa'
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: