Expressions

Cap a la reapropiació de les Falles

Durant els dinou primers dies de març, i des de 2012, la Intifalla es dóna cita baix el balcó de l'Ajuntament de València per dotar d'un espai durant les mascletaes a les diferents lluites socials
La 'intifalla' pretén disputar l'hegemonia política i recuperar les Falles populars
furallefalle
17/03/2015

La instrumentalització de les falles per part del poder és més que palpable. Una de les festes més populars de València, amb milers d'expressions culturals i tota una xarxa associativa que aglutina a gran part dels veïns i veïnes del Cap i Casal va ser recuperada per als interessos del nacional-catolicisme; la imposició de la Junta Central Fallera i de la religiositat a una festa pagana (com per exemple l'Ofrena a la Verge). Recuperació que encara patim i que intenta fer creure a l'imaginari col·lectiu que ser valencià i faller és una mescla de caspa espanyolista, devoció a la verge, anticatalanisme i folklorització de la cultura (paella, barraca i falles).

En aquest context, apareixen espais i col·lectius que tracten de donar-li la volta a això, com són les experiències de les Falles Populars i Combatives, les Falles Autogestionades del Cabanyal, la Junta Solar Fallera (que coordina les diferents falles autogestionades de València), la Falla Arrancapins de València o La Delicà de Gandia. I, com no, la recuperació de la plaça durant les mascletaes per traslladar la protesta allà on els dol; en la celebració del seu poder.


 

La Intifalla, entre la protesta i la recuperació de les places

Des de l'explosió del 15M i l'ocupació de les places, apareix aquesta nova forma de protesta. La recuperació de les mascletaes es va generalitzar mitjançant el moviment 'Intifalla'. Agafant com a nom l'homenatge a les Intifades palestines, la protesta es dóna tots els dies a les 2, i des de 2012 baix el balcó de l'Ajuntament de València durant vora 20 dies que duren els espectacles pirotècnics.

La Intifalla no és un col·lectiu com a tal, és una expressió més dels moviments socials de València. Per açò, no fan declaracions públiques: cada col·lectiu que protesta fa seua la mascletà. La Intifalla, per tant, s'ha encarregat de dotar d'un espai concret a les nombroses lluites i reivindicacions del Cap i Casal i dur-la a les falles, des dels desnonaments als ex-treballadors de RTVV, passant per la cultura, la corrupció, etc. Segons el darrer comunicat que van traure des del seu perfil de facebook (la Intifalla ha sabut emprar les xarxes socials al seu favor) “nosaltres creiem que la festa i la lluita no s'han de separar, ans al contrari, i que no hi ha millor espai a València per a unir aquestes dues manifestacions que les mascletaes”.

La Intifalla no és un col·lectiu com a tal, és una expressió més dels moviments socials de València

En paraules de Xavi, de la publicació llibertària 'Ara o Mai' i participant a diferents Intifalles, “les protestes tenen un gran potencial, no sols per dur la protesta a la porta del règim del PP, sinó perquè disputa l'hegemonia del sistema actual. Intenta fer seu un espai que han copat el blaverisme i el mercat des l'auto-organització i des del carrer, lloc natural de les Falles i la lluita”. D'aquesta manera, les places busquen atacar la foto oficial, que cerca fer creure que no existeix oposició.

La Intifalla ha dotat d'un espai concret lluites i reivindicacions / furallefalle

 

Si hi ha hagut algú que s'ha sentit especialment amenaçat per la generalització de les Intifalles ha estat Rita Barberà, alcaldessa de la ciutat de València des de 1991 que ha governat amb mà de ferro, fent d'aquesta el seu fortí. Com afirmen al comunicat d'Intifalla “ningú com ella ha fet de les Falles un espai controlat a través del qual transmetre els valors que encarna el seu partit polític: el conservadorisme social, l'antivalencianisme militant, el confessionalisme catòlic...”. Molts són els que auguren el final de Barberà al capdavant de l'Ajuntament, però independentment de qui governe el 2016 el que ha aconseguit la Intifalla és –junt a altres propostes com la Junta Solar Fallera– assentar les bases per recuperar el “caràcter insurrecte de la festa”.


 

La dreta a la contra ofensiva: criminalització, repressió i persecució

La resposta de la dreta no s'ha fet esperar. La presència policial es sempre més que notable, amb constants identificacions, escorcolls, amenaces i seguiments a qui participa a les mobilitzacions. Titulava, a més a més, Las Provincias (periòdic quasi oficial del Govern al País Valencià) el passat 5 de març la seua notícia sobre la Intifalla d'aquesta manera: “Grupos de radicales intentan politizar la mascletà con protestas diarias”. Una resposta clara contra la, més que evident, perduda d'hegemonia que suposa per al PP que algú proteste en el seu “bany de masses” particular.

No ha estat sols criminalització la resposta del Govern: la constant provocació de mitjans de comunicació com Las Provincias acusant de “radicals” i “catalanistes” als manifestants ha fet aparèixer com a resposta la presència de grups com el GAV i España 2000. Aquesta situació, de fet, va tindre seu màxim exponent el curs passat amb la convocatòria d'aquests dos grups d'una contra-manifestació en busca de possibles símbols “catalanistes”, independentistes o antifeixistes a la Intifalla. De nou, l'extrema-dreta intentava aplegar allà on legalment no pot aplegar la policia.

Les protestes de l'Intifalla disputen l'hegemonia conservadora / furallefalle


 

El futur més pròxim de la Intifalla

A pesar de la repressió i de possibles triomfs electorals de l'esquerra institucional valenciana, la Intifalla sembla que seguirà en l'escletxa. La recuperació de les Falles com a festes insurrectes, satíriques i populars és llarga i caldrà seguir treballant en aquesta línia. De moment, el futur més pròxim passa per seguir cada any cohesionant les diferents lluites socials.

Els dies més intensos de la mascletà d'enguany (aquells que coincideixen amb les Falles: 15, 16, 17, 18 i 19) acullen protestes contra l'Europa del Capital i la Troika, per la Renda Bàsica, per uns barris vius i combatius com el Cabanyal, per l'habitatge digne i el propi acomiadament de Rita Barberà, que serà el darrer dia. Dia rere dia, la Intifalla seguirà recordant-nos que festa i lluita van de la mà i que qualsevol festivitat popular té que tindre darrere una connotació combativa i auto-organitzativa.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: