Territori

Col·lectius de Gràcia planten cara al model de mercat que Barcelona ven al món

El projecte de remodelació de l'Abaceria, que contempla un 'súper' i un aparcament, enfronta l'Ajuntament amb una part del veïnat del barri. Temen un increment dels preus, un canvi en el perfil de compradors i, a la llarga, la transformació de l'entorn
La plataforma Gràcia cap a on vas? posa en marxa una campanya que pretén, segons les seves impulsores, estendre el debat sobre el futur mercat a la majoria de les veïnes, ja que consideren que n'han quedat al marge
Victor Serri
21/11/2016

"Sents el batec de la Vila?". Des de fa uns dies, adhesius verds reclamen d'aquesta manera l'atenció de les transeünts que passen pel centre del barri de Gràcia de Barcelona. El sentit de l'enigmàtica pregunta no ha quedat resolt fins el dissabte passat, en el debat veïnal organitzat per diversos col·lectius sota el títol De la Gràcia que tenim a la Gràcia que volem. Es tracta de la primera fase d'una campanya de mobilització contra la reforma projectada per l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) per al Mercat de l'Abaceria, al cor de la vila, segons explica la plataforma impulsora Gràcia, cap a on vas? (GCOV).

El descontentament d'una part de veïnat amb els plans de l'Institut –sota tutela de l'Ajuntament en l'aprovació de grans obres–, respecte a l'únic dels sis grans mercats de la ciutat que resta pendent de remodelar, fa mesos que s'evidencia. Ha estat, però, el coneixement per part d'alguns col·lectius graciencs del projecte que la direcció de l'IMMB ha remès al seu Consell Rector -òrgan que compta amb tots els grups polítics amb representació al consistori barceloní-, el que ha revifat les protestes. El document, al qual ha tingut també accés la Directa, comença a concretar tant la distribució d'espais, com el tipus d'activitats i el mix comercial que contindrà l'equipament. Davant d'això, la nova campanya pretén, segons els impulsors, estendre el debat sobre el futur mercat a la majoria de les veïnes, ja que consideren que n'han quedat al marge.

Ha estat el coneixement per part d'alguns col·lectius graciencs del projecte que la direcció de l'IMMB ha remès al seu Consell Rector el que ha revifat les protestes

"Estem en contra, sobretot, de com s'ha fet el projecte: no s'ha parlat amb ningú, ni amb el veïnat ni amb els comerços de l'entorn, que es veuran molt afectats per unes obres que duraran anys", assegura Mònica Ribas, membre del Moviment Popular de Gràcia (MPG), un dels col·lectius que dóna suport a la campanya que es difon a xarxes amb l'etiqueta #agafaelcabàs. En relació a les acusacions de manca de diàleg, el regidor del districte, Eloi Badia, argumenta que la proposta s'ha treballat amb entitats de la vila i amb els paradistes i que, a més, s'han encarregat estudis a experts d'àmbits com l'alimentació o la mobilitat. Malgrat això, admet les limitacions que, segons ell, han imposat el calendari i les negociacions amb les propietàries de les parades de l'anterior govern municipal: "Ens agradaria haver fet aquest projecte amb més temps i participació, però hi hem entrat en una fase molt avançada i hem rebut pressions de tots els grups polítics per concretar el pla d'inversions".


Model d'èxit qüestionat

Beth Maluquer, des de la plataforma Gràcia cap a on vas? –que ha mantingut diverses reunions amb representants del districte i de la direcció de l'IMMB– opina que, "si bé en un principi semblava que hi havia una voluntat d'innovar, quan el govern ha vist els interessos que hi ha al darrere d'aquest model de mercat, se n'ha fet enrere". "Això s'hauria de poder neutralitzar. Ara s'ho han trobat a Gràcia, però els passarà a més llocs", afegeix l'activista. Respecte a l'IMMB, assegura que s'han mostrat inflexibles a un canvi de model i que "venen el seu com d'èxit, però és que només ells tenen les dades i, per tant, poden explicar el que vulguin".

D'acord amb el projecte presentat al Consell Rector de l'Institut de Municipal de Mercats, l'Abaceria reformada inclourà un autoservei de 750 metres quadrats i 50 places d'aparcament per les clientes / Victor Serri


El concepte de mercat promogut per l'Institut i criticat per aquests moviments veïnals, contempla com a "claus d'èxit" la inclusió d'un supermercat i un aparcament, independentment de les característiques de l'entorn on s'ubiqui l'equipament. D'acord amb el projecte presentat al Consell Rector de l'organisme, a l'Abaceria això es materialitzarà en un autoservei de 750 metres quadrats i en 50 places perquè les clientes puguin deixar-hi el seu vehicle. Per a l'MPG i per a GCOV, cap dels dos elements té cabuda al futur mercat. "Barcelona és la cinquena ciutat més contaminada d'Europa i els índexs de contaminació segueixen pujant", alerta Marta Martínez, membre del moviment de l'esquerra independentista gracienca, que no entén com es continua promovent l'ús del vehicle privat amb la creació de nous aparcaments quan, a sobre, ja n'hi ha diversos a la zona del mercat. 

Maluquer, per la seva banda, subratlla que, a la plataforma veïnal, el supermercat no agrada, no només pel producte que ven, sinó també per les condicions precàries que imposa a treballadores i proveïdores. El regidor Badia explica que la inclusió de l'aparcament no és una qüestió tancada i que cal veure més estudis de mobilitat tenint en compte l'entorn, mentre que la del supermercat la veu imprescindible tant per aconseguir "un projecte funcional", com per la inversió inicial.


Una construcció complexa

La qüestió econòmica és precisament una de les que està generant més controvèrsia. Els 25 milions d'euros que ha pressupostat l'IMMB per a la remodelació, que incorpora la construcció de tres plantes soterrades, topa amb una visió més austera de l'urbanisme per part d'alguns sectors veïnals. Arquitectes vinculats a la plataforma GCOV estimen que el cost d'una reforma alternativa que inclogués els aspectes essencials, entre els quals hi ha la retirada de la coberta d'uralita, la dotació de cambres frigorífiques adequades i la millora de les condicions de salubritat, podria ser d'uns cinc milions d'euros. Ribas, de l'MPG, assegura que "el govern de Convergència i Unió va deixar morir un mercat per poder construir un monstre" i lamenta que Barcelona en Comú, tot i que deia que apostava per un model diferent faci pràcticament el mateix.

El regidor de Gràcia defensa caràcter innovador de la reforma, especialment per la inclusió d'un espai dedicat a la venda de producte de proximitat

Badia, en canvi, defensa el caràcter innovador de la proposta de reforma de l'Abaceria, especialment per la inclusió d'un espai de 350 metres quadrats dedicat a la venda de producte de proximitat en règim de cooperativa i per la possibilitat d'integrar en l'edifici un Centre de Distribució Urbana que faciliti la càrrega i descàrrega de mercaderies dels comerços del voltant. Dos elements –recorda el regidor– que "van sol·licitar les entitats veïnals, encara que ara hagin canviat de postura". Des de la plataforma GCOV, Maluquer replica que no s'han desdit de les propostes, sinó que aquestes han estat desvirtuades. Explica que sempre van defensar un canvi de model que prioritzés el producte de proximitat i ecològic a preus populars i no pas que es creés un establiment especialitzat per complementar l'oferta i que la inclusió d'una plataforma logística responia fonamentalment a l'objectiu de trobar un gran operador que pogués substituir el supermercat a l'hora de fer front a les despeses de manteniment, de manera que els paradistes no haguessin de pagar més en absència d'aquest.


Impacte en l'entorn

El concepte més de moda en els darrers temps entre els moviments veïnals graciencs, la gentrificació, tampoc no s'ha absentat de la discussió sobre el futur de l'Abaceria. Tant la tipologia de mercat com l'envergadura i el cost de l'obra fan témer a l'MPG i a la plataforma GCOV un increment dels preus dels productes que s'hi vendran, un canvi en el perfil de compradors i, a la llarga, una transformació de tot l'entorn. En aquest sentit, el regidor de Gràcia afirma que un dels reptes del govern és que "qualsevol intervenció que es faci tingui en compte la gentrificació i se'n mitiguin els possibles impactes".

A més, Eloi Badia assegura que la remodelació del mercat plantejada per l'IMMB no hi contribuirà i que, en canvi, la proposta que va fer la plataforma GCOV, "limitada a productes de proximitat i ecològics" sí que podria tenir un efecte gentrificador. Davant d'aquesta afirmació, Maluquer respon que la plataforma sempre ha defensat un mercat popular amb preus assequibles i que han fet propostes a partir d'uns valors, però que qui les ha de fer possibles són els experts: "Tenim la sensació que l'Ajuntament ens traspassa una responsabilitat que els correspon a ells, que tenen una capacitat tècnica de què nosaltres no disposem". I afegeix: "no és just que se'ns facin aquests retrets, però en qualsevol cas, amb la nova campanya, treballarem perquè el nostre posicionament quedi ben explicat".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: