Com accedeix a les nostres dades la policia?

La Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos i l’Ertzaintza requereixen una certa tutela judicial per poder disposar de les dades de geolocalització. El Centre Nacional d’Intel·ligència disposa d’una via extraordinària per poder-hi accedir
17/05/2016

Partint del supòsit que la policia disposi legalment de les dades que possibiliten la geolocalització de la usuària d’un telèfon mòbil, aquest accés es pot aconseguir amb mecanismes ordinaris o extraordinaris. La porta més habitual d’entrada a la nostra privacitat és el jutge o jutgessa d’instrucció. N’hi ha 33 a Barcelona, 21 a València i 12 a Palma. Mossos d’Esquadra, CNP o Guàrdia Civil poden demanar una ordre judicial per interceptar comunicacions o per rebre els arxius generats per un telèfon mòbil al llarg dels últims 24 mesos. La petició ha d’estar motivada, ha de fer referència a la investigació d’uns fets il·lícits concrets.

Les antenes de telefonia mòbil incorporen un disc dur on s’emmagatzemen les dades de les connexions dels aparells
Les antenes de telefonia mòbil incorporen un disc dur on s’emmagatzemen les dades de les connexions dels aparells

 

A Catalunya, aquestes dades s’emmagatzemen als ordinadors de la Comissaria General d’Investigació Criminal (il·lícits ordinaris) o als de la Unitat Central d’Anàlisi Operativa de la Comissaria General d’Informació (il·lícits vinculats a l’activitat política). Ambdues bases informàtiques estan ubicades al Complex Central Egara de Sabadell. En cada cas, el jutjat competent haurà de determinar si uns indicis policials són suficients per continuar amb una investigació o si, per contra, s’acorda l’arxiu de la causa. Si es dóna aquest últim supòsit, les persones investigades mai no en seran informades, mai no sabran que els seus telèfons van ser punxats o que la policia va rebre dades sobre els seus moviments durant els darrers dos anys.

Els cossos policials han de demanar una ordre judicial per interceptar comunicacions o per rebre els arxius generats per un telèfon mòbil, sempre en el marc d’una investigació concreta

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) és l’única institució de l’Estat espanyol amb autorització per accedir a les dades per via extraordinària. Una llei de regulació de les activitats d’aquest servei d’espionatge, aprovada l’any 2002 pel govern de José María Aznar, permet que el director del CNI –Félix Sanz Roldán al govern actual del PP– tingui un únic interlocutor amb la clau d’accés a les metadades de totes les companyies telefòniques: el magistrat Pablo Maria Lucas Murillo de la Cueva. Perquè el CNI disposi d’aquesta informació, només cal que al·legui “raons per a la seguretat de l’Estat, per prevenir i evitar qualsevol risc o amenaça que afecti la independència i la integritat d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’Estat de dret i les seves institucions”, tal com es concreta a la Llei reguladora 11/2002.

Una llei de regulació de les activitats del CNI permet que aquesta entitat tingui un únic interlocutor: un jutge amb accés a les metadades de totes les companyies telefòniques

El magistrat, a més, té l’obligació de preservar el secret de les actuacions. El director de Gestió Jurídica de Movistar, Vodafone, Orange o Yoigo entregarà les dades al CNI. Sanz Roldán és qui decidirà sobre “la immediata destrucció del material relatiu a totes aquelles informacions que, obtingudes mitjançant l’autorització prevista per la llei, no tinguin relació amb l’objecte o les finalitats de la mateixa”. Aquesta destrucció no serà supervisada per cap jutge. El CNI pot actuar en col·laboració o a instàncies de la Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia espanyola i també dels Mossos d’Esquadra o l’Ertzaintza, ja que ostenten la categoria de forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Geolocalització dels piquets del 29-M

Els escenaris d’una alarma social, fonamentada o no, són idonis per estovar la voluntat de la judicatura i aconseguir ordres d’intercepció de telèfons i abocat de dades de geolocalització. És el cas de la vaga general del 29 de març de 2012. Felip Puig, l’aleshores conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, va comparèixer davant dels mitjans i va manifestar que els aldarulls viscuts al centre de Barcelona eren els més greus en dècades: es va remuntar als anys de la transició o al període previ a la Guerra Civil.

Després de la vaga general del març de 2012, el Departament d’Interior va redactar diverses peticions d’accés a informació confidencial sobre la geolocalització dels piquets

Un cop preescalfat el termòmetre mediàtic, Puig es va reunir amb la fiscalia de Barcelona i la jutgessa degana de la ciutat. Van acordar apujar el llistó punitiu. Poc després, va entrar en funcionament el web de delació ciutadana i es van detenir sindicalistes i activistes arreu de Catalunya. La Unitat Central d’Anàlisi Operativa de la Comissaria General d’Informació va redactar diverses peticions d’accés a informació confidencial sobre la geolocalització dels piquets durant la vaga del 29-M. Els jutjats d’instrucció número 9 i 16 es van doblegar als desitjos del conseller. Els Mossos d’Esquadra van aconseguir gran quantitat d’arxius que determinaven la ubicació física dels terminals que duien a la butxaca les vaguistes des que es van llevar fins que se’n van anar a dormir. Finalment, nombroses causes van quedar arxivades.

 

-------------------------

Murillo de la Cueva, el jutge del CNI

/ REAL ACADEMIA DE CIENCIAS MORALES Y POLÍTICAS
/ REAL ACADEMIA DE CIENCIAS MORALES Y POLÍTICAS

 

El ple del Consell General del Poder Judicial és el responsable de nomenar el jutge supervisor del CNI. La selecció es fa, per un període de cinc anys, entre aquells magistrats de la sala segona (penal) i la sala tercera (contenciós administratiu) del Tribunal Suprem que acumulin un mínim de tres anys de servei en aquesta categoria. Murillo de la Cueva va ser escollit a dit l’any 2009 i renovat el 2014. El seu currículum és polèmic. Com a magistrat de la Junta Electoral Central, va considerar que la retransmissió a TV3 de la Via Lliure de l’Onze de Setembre era un acte partidista i va obligar la televisió catalana a emetre mítings del PP, Ciutadans, Catalunya Sí Que Es Pot i el PSC per compensar. Totes les peticions del CNI per violar domicilis o interceptar comunicacions passen per la seva mà.

 

---------------------------

El cens de 2021 es farà amb dades dels mòbils

D’aquí a cinc anys, els tècnics de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) preveuen abandonar el vell sistema d’enquestes amb formularis de paper i recollir les nostres dades d’ubicació mitjançant el rastre dels telèfons mòbils. El sotsdirector d’estadístiques sociodemogràfiques de l’INE, Antonio Argüeso, assegura que “la informació de la persona queda completament oculta, és anònima”. Segons Argüeso, només reclamaran a les companyies telefòniques les dades globals d’una secció censal o d’un barri. Quantes persones portadores de telèfon mòbil es mouen durant una franja horària de Barcelona a Terrassa o quantes gironines passen les vacances a València són exemples d’algunes de les informacions que l’INE té a l’abast. Segons l’INE, “es tracta d’una petició d’informació pública, davant la qual les companyies estan obligades a respondre sense contraprestació econòmica”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: