Impressions

Confesso que he emprès

05/07/2017

Fa més de deu anys que emprenc o entrepreneteixo o com sigui que s'hagi de dir per dir-ho amb el terme bo, que hauria de ser en anglès perquè faria més businessy. Ecs.

El primer cop que vaig emprendre va ser allà per l'any dos mil i poc. La cosa va ser bastant personal i em va venir una mica imposada: vaig haver de triar entre una feina amb contracte fixe que no m'agradava i una altra que em tirava molt més, per la qual, això sí, havia de pagar. Cent i pico euros al mes en concret em costava la broma de la meva felicitat laboral. I encara gràcies que, com que era el primer cop que ho feia, tenia tarifa d'autònoma reduïda.

Recordo les cares d'horror de la gent del meu entorn que no havia emprès mai. Recordo fins i tot amics que em van agafar del braç, em van portar a un racó i em van dir molt seriosos: no ho entenc però et dono suport, i si no et va bé, m'ho dius que ja veurem com ho arreglem.

Em va anar bé en general: el primer que un aprèn quan emprèn és a mirar-se les coses en general. Com que el balanç era positiu, vaig tornar a emprendre. Més a lo gran, aquest cop eren més de 200 euros al mes per lo meu (ja no era novata) més el lloguer del local, més el meu sou, més els pagaments als proveïdors, més no sé quantes coses més. I em segueix anant bé en general.

Ara, emprendre té les seves misèries. Quan t'hi poses, de sobte et trobes preocupant-te per coses que mai no t'havien preocupat abans, fent uns números que abans mai no havies fet, treballant hores que abans no havies de treballar i pagant coses que abans algú pagava per tu.

Si quan et llences a emprendre no tens cap altre objectiu que no sigui tenir una mica més de diners al banc, emprendre és un mal negoci. Si la teva pròpia empresa no té cap intenció més enllà de fer que siguis una mica menys pobre d'euros, millor que no emprenguis, perquè el mes que allò no vagi bé, quan t'aturis a fer el pla  general i vegis que els diners no t'arriben i que a sobre els fas a força d'explotar l'inquilí del pis on abans vivien els teus pares, de robar als veïns els llocs on normalment aparquen les bicis, de vendre alguna cosa que ni tan sols és teva, que, a sobre, tu mai no consumiries i que saps que d'aquí un any estarà ben passada de moda, et sentiràs un fracassat i potser fins i tot t'agafarà mala consciència. I ben merescuda a més.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: