Política

La Conselleria de Justícia es fa enrere d'un intent de veto del terme 'País Valencià' al nom d'una entitat

La Generalitat pretenia obligar la Plataforma per la Memòria del País Valencià a substituir el terme País Valencià per 'Comunidad Valenciana', com a requisit per poder regularitzar la seua activitat en el marc de la nova llei per la memòria democràtica
La Conselleria de Justícia ha remès un escrit a l’entitat en què, emparant-se en l’estatut d’autonomia valencià, els "recorda que la denominació oficial de la comunitat autònoma és Comunitat Valenciana”
28/11/2016

La llei de Memòria Democràtica per la Convivència del País Valencià naix impulsada per la Generalitat valenciana amb l’objectiu, tal i com s’esmenta al preàmbul de l’avantprojecte, de regular "les polítiques públiques per a la recuperació, protecció, i conservació de la memòria democràtica valenciana i el reconeixement i reparació de les víctimes" del franquisme. Així com per "establir el règim jurídic de les iniciatives, actuacions i òrgans dedicats a la recuperació de la memòria democràtica".

Per a la seua entrada en vigor, prevista per a mitjans de l’any 2017, la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, presidida per Gabriela Bravo (del PSPV) –Partit Socialista del País Valencià–, com a òrgan competent, ha de desenvolupar totes les fases prèvies requerides. Entre altres, el capítol tercer de l’avantprojecte determina el reconeixement del moviment memorialista existent, el registre de les entitats memorialistes valencianes i el foment de les seves activitats. Per a la consecució del registre de les associacions, la Generalitat va obrir un termini d’inscripció.

La Conselleria de Justícia exigeix que, en un termini de deu dies des de la notificació, "hauran de canviar el terme 'País Valencià' per 'Comunitat Valenciana' o afegir 'Comunitat Valenciana' a la denominació 'País Valencià'"

En aquest context, la resposta que va rebre la Plataforma per la Memòria del País Valencià ha encès la polèmica. La Conselleria de Justícia va remetre un escrit a l’entitat en què, emparant-se en l’estatut d’autonomia valencià, els "recorda que la denominació oficial de la comunitat autònoma és Comunitat Valenciana” i els exigia que, en un termini de deu dies des de la notificació, "hauran de canviar el terme 'País Valencià' per 'Comunitat Valenciana' o afegir 'Comunitat Valenciana' a la denominació 'País Valencià'".

La plataforma memorialista va decidir no modificar el nom i va respondre a l’exigència de la Conselleria argüint que “la denominació de País Valencià dins del nom de l’entitat, no s’ha d’entendre com una denominació territorial, sinó com una part integrant del nom de l’associació”. En aquest sentit, cal destacar també que, en el preàmbul de l’estatut d’autonomia valencià, s’accepten com a legals les terminacions de "País Valencià" i "Regne de València", tot i que s’oficialitza "Comunitat Valenciana".

La Plataforma per la Memòria Històrica del País Valencià va homenatjar les víctimes del franquisme el passat 16 d'abril / Plataforma


Isabel, membre de l’associació afectada, explica a la Directa que no els va estranyar la resposta "degut a la covardia de l’actual Generalitat per posicionar-se en aquestes qüestions i també a la burocràcia". S’ha reafirmat en el fet que "ens vam batejar amb aquest nom perquè ens agrada i no l’anem a canviar". A més, asseverava que al·legarien tantes vegades com siga necessari, si la resposta de la Conselleria continuava sent negativa, i que “si al final no ens volen acceptar doncs ens quedarem fora, tampoc li devem res a ningú”.
 

Malentesos i rectificacions d'última hora

Des de la Directa s'ha contactat amb el gabinet de premsa de la Conselleria de Justícia, el qual ha reconegut que en les dues cartes remeses a l'associació, estaven redactades de manera que semblava que s'obligara a l'associació a canviar-se de nom. Assumeixen que des de l'associació memorialista s'haja denunciat aquest fet, perquè "porta a la confusió i a interpretar-se com que s'ordenava el canvi de nom".

Des del gabinet de premsa de la Conselleria de Justícia s'ha exposat que el document remés a l'associació ha pretés en tot moment referir-se al fet que havien de canviar el terme País Valencià dins dels seus estatuts, no al seu nom. En aquest sentit, han argumentat que en els estatus presentats per l'associació, en el referit a l'àmbit geogràfic d'actuació, han escrit País Valencià, terme que "administrativament és incorrecte perquè no existeix. Si pretens sol·licitar una subvenció per a exhumar fosses al cementeri de València, com és el que vol fer l'entitat, no pots adscriure el teu territori a un terme on la Generalitat Valenciana no té competències".

L'escrit de la conselleria, amb data d'avui, de "subsanació de deficiències" de les bases per optar a les subvencions


A més han certificat que "no es tracta d'una qüestió política sinó d'una qüestió administrativa únicament", ja que "seria absurd sol·licitar que es canviaren el nom quan el president de la Generalitat pertany al PSPV-PSOE o CCOO-PV i tantes altres organitzacions amb aquesta denominació són legals i vigents". Posteriorment a aquesta conversa, des de la Conselleria s'ha redactat una nova resolució, amb data d'avui, en la que es corregeix el text anterior de manera que s'especifica que el canvi de nom està referit només a «l'àmbit d'actuació: el País Valencià» que es troba als seus estatuts.
 

Comunitat Valenciana’, un nom sense consens

El terme País Valencià va nàixer al segle XX de la mà de la dreta regional valenciana. A més, va ser el terme acceptat i consensuat per part de tots els partits de la transició, excepte per l’UCD d’Emilio Attard, el principal agitador polític del blaverisme. Attard va atiar un conflicte identitari que provenia de l’enfrontament entre la concepció franquista i la concepció fusteriana de la identitat valenciana. En aquest sentit, Attard va donar força, discurs i visibilitat a la concepció folklòrica del franquisme i el regionalisme, anomenada blaverisme, amb l’objectiu de traure rèdit polític front a una taula de forces polítiques i sindicals amb majoria d’esquerres.

El terme "País Valencià" va nàixer al segle XX de la mà de la dreta regional valenciana i va ser acceptat per part de tots els partits de la transició, excepte per l’UCD

Per la seva banda, l’estatut d’autonomia valencià, aprovat l’any 1982, després de molts ensopecs i contratemps, va nàixer envoltat d’ombres, sobretot pel que respecta al consens del fet identitari. El Consell Preautonòmic del País Valencià, creat per encarrilar l’autonomia plena, va patir diversos boicots i bloquejos de la mà de representants socials i polítics del blaverisme. La pressió, tergiversació i, de vegades, violència que van aplicar aquests últims per alterar el consens democràtic respecte a les senyes d’identitat que havien de representar la societat valenciana, va obtindre finalment els seus fruits a les negociacions de l’estatut.

Després d’aconseguir colar algunes de les reivindicacions del blaverisme al text estatutari, com ara la bandera o el separatisme lingüístic, va arribar el torn de la denominació. I, abans que les Corts Generals aprovaren l’estatut valencià, UCD i AP van impugnar "País Valencià" i van proposar "Regne de València", una altra de les reivindicacions blaveres. Però no va quallar i en l’últim moment es va imposar "Comunitat Valenciana". Emilio Attard, a una entrevista concedida a la revista El Temps l’any 1991, va reconèixer, en paraules textuals, que “la imbecil·litat de ‘Comunitat Valenciana’ és meua” i, tot seguit, va admetre que no era una denominació digna per a una nacionalitat històrica.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: