Construir la pau amb perspectiva de gènere

Els processos a Colòmbia i les Filipines, exemples pioners de la incorporació activa de les dones en les negociacions i la inclusió d’una visió de gènere en els acords finals i els escenaris postbèl·lics
18/10/2016

Las mujeres no queremos ser pactadas, sino ser pactantes”. Cimera Nacional de Dones per la Pau, Bogotà, octubre de 2014. Sota aquest lema, s’encén l’espurna del que seran els primers acords de pau amb perspectiva de gènere del món i amb inclusió de col·lectius LGTBI. Després d’aquella cimera, 500 dones de 30 dels 32 departaments de Colòmbia van entregar a la delegació del govern 800 propostes sobre participació equitativa, desmilitarització, cessament bilateral, desmantellament de les estructures paramilitars, veritat, justícia, reparació per a totes les víctimes i per continuar construint la pau des de les regions i la quotidianitat i enfortint les experiències de les dones com a constructores de pau. L’any 2014, després de molta pressió, es va crear la subcomissió de gènere. És la primera peça que desencadena una visió de gènere transversal en tots els punts de l’acord de pau de Colòmbia, tombat per referèndum el 2 d’octubre passat.

Manifestants a la plaça de Catalunya de Barcelona en suport al referèndum de pau a Colòmbia / Estel·la Marcos


"El patriarcat, la situació general de discriminació cap a les dones i el condicionament de masculinitats i feminitats també es reflecteix en els contextos dels conflictes armats”, explica María Villellas, investigadora de l’Escola de Cultura de Pau (ECP) i una de les impulsores del projecte Dones, Pau i Seguretat. Segons UN Women, actualment, al món, hi ha 27 dones que són cap de govern o cap d’Estat. Ruanda i Bolívia són els únics països amb més d’un 50% de parlamentàries dones, mentre que hi ha 38 estats on les dones ocupen només un 10% de l’espai parlamentari. Globalment, tan sols un 22% de les parlamentàries del món són dones. Aquesta infrarepresentació dins l’elit política repercuteix en els espais de negociació de processos de pau o mediació. “Hi ha una visió molt tradicional de les taules de negociació, on seuen els homes militars i els homes polítics, i la construcció de pau és molt més que aquestes taules de poder masculines”, afegeix Villellas, “són les dones que construeixen la pau des dels moviments socials i des de la base; la perspectiva de gènere ens permet parlar d’aquesta complexitat i visibilitzar-la”.

El 2015, segons l’informe Alerta2016! de l’ECP, es comptabilitzen 35 conflictes armats i 83 escenaris de tensió. Segons aquest document, la majoria de negociacions no són inclusives amb les dones ni amb altres sectors de la població, com els pobles indígenes i els grups LGTBI.

L’any 2000, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la resolució 1.325 sobre dones, pau i seguretat, en què es reconeix l’impacte dels conflictes armats sobre dones i nenes

Però, les dones hi són. Són participants actives en conflictes armats com a combatents, com a soldats, com a constructores de pau, com a familiars i, en resum, com a meitat de la població que són. “La perspectiva de gènere busca donar visibilitat a això i a les dinàmiques que es generen fruit de les relacions de poder desiguals entre homes i dones”, explica Villellas.


Assessorament de Cuba i Noruega

El diàleg entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC comença oficialment l’any 2013. La primera acció per part de les organitzacions de dones, segons l’Articulación Feminista Marcosur, va ser incidir perquè les dues parts nomenessin dones per presenciar-se a les taules de negociació: “Com era d’esperar, no van incloure cap dona a les posicions d’alt nivell”. El setembre de 2014, es va crear una subcomissió de gènere amb l’objectiu, diuen, que cada punt de l’agenda, així com l’acord final, tinguessin un enfocament de gènere. La subcomissió estava integrada per cinc representants de cadascuna de les parts i va comptar amb l’assessorament de persones expertes nacionals i internacionals, incloent-hi representants dels països garants, Cuba i Noruega. Arran del treball de la subcomissió, la perspectiva de gènere es va afegir a gairebé tots els punts de l’acord, entre els quals destaquen el punt de la reforma rural, la participació política, la solució al problema de les drogues il·lícites i la qüestió de fer justícia a les víctimes de violència sexual.

Cimera Nacional de Dones per la Pau, Bogotà, octubre de 2014


A les Filipines, el 2014, es va signar l’acord entre el govern i la guerrilla Moro Islamic Liberation Front (MILF). L’informe de l’ECP del juny de 2016 titulat Processos de pau amb perspectiva de gènere. Inclusivitat i participació valora que el paper que han jugat les dones en el procés ha estat rellevant. Miriam Coronel Ferrer va ser qui va signar l’acord final en representació del govern i com a cap de l’equip negociador. Segons l’informe, les dones de la societat civil també han jugat un paper molt important en la supervisió dels acords i, durant anys, en la defensa dels drets humans. El contingut dels acords de pau, a més, garanteix la presència de dones en els nous mecanismes institucionals sorgits del procés i en plans de desenvolupament econòmic destinats específicament a la millora de les seves condicions de vida.


Les dones no només són víctimes

Tot i els avenços en la perspectiva de gènere de l’agenda política internacional, Villellas destaca algunes “potes coixes” en el tractament institucional de les dones en situacions de conflicte. “El pes polític s’ha posat en la violència sexual perquè enllaça molt bé amb l’imaginari social de les dones com a víctimes de la violència sexual”, explica. A l’ONU, existeix la figura de la representant especial del secretari general sobre violència sexual en conflictes, però, segons remarca Villellas, no hi ha cap representant especial sobre gènere i construcció de pau en general. “Els governs han dedicat més esforços i recursos a tota la part de victimització i no tant als compromisos enfocats a repensar la política internacional i la diplomàcia perquè les dones no només hi tinguem un lloc, sinó que la visió del món s’enfoqui des d’un punt de vista feminista o de gènere”.

A l’ONU, hi ha la figura de la representant especial sobre violència sexual en conflictes, però no hi ha cap representant especial sobre gènere i construcció de pau

L’any 2000, el Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar la resolució 1.325 sobre dones, pau i seguretat, en què es reconeixen els impactes especials sobre les dones i les nenes de les situacions de conflicte armat i el reconeixement que les dones són actors clau en la construcció de pau i la finalització de conflictes. La resolució 1.325 és, segons María Villellas, una resolució pionera, però no suficient. “No és la resolució de la societat civil, és la resolució del Consell de Seguretat, del que accepten els governs”. Reconeixent aquestes limitacions, Villellas emfatitza que és un bon referent pel que fa a l’agenda de dones, pau i seguretat. “A les dones de Colòmbia, els ha servit com a eina per poder pressionar el govern i les FARC, per tenir veu i per poder participar; a les Filipines, en el cas de les negociacions entre el govern i la guerrilla del MILF, ha servit on hi ha hagut una participació forta de dones”. I continua posant exemples com el tractat de comerç d’armes o el suport de l’ONU a les dones sirianes.


Projecte ‘Dones, pau i seguretat’

En aquest context, neix el projecte Dones, pau i seguretat, amb l’objectiu –explica Villellas– d’apropar aquesta agenda internacional a la ciutadania. “Considerem que és una agenda força desconeguda aquí i que té molta importància”. La iniciativa és un projecte conjunt entre l’Escola de Cultura de Pau i la Lliga dels Drets dels Pobles i presenta diferents branques de treball. Per una banda, el setembre passat, es va activar la pàgina web, on es poden trobar informes i guies sobre l’agenda. “Volem posar-ho a l’abast de tothom: entitats, periodistes, societat civil… i que, quan els periodistes parlin de conflictes armats, puguin incorporar altres qüestions que no siguin només aquesta mirada androcèntrica tradicional”. També elaboren materials pedagògics per treballar l’agenda als instituts de secundària i han fet una trobada entre dones activistes constructores de pau d’altres indrets del món i dones activistes catalanes. “No és un projecte d’incidència política, però, del moment que posem aquest material a l’abast, volem que les institucions el facin servir”.


________________________________________________


Masclisme i homofòbia, factors del ‘no’ a Colòmbia

A Colòmbia, durant la campanya del No al referèndum –expliquen Adriana Benjumea i Linda Cabrera, participants actives a les converses de pau de l’Havana i representants de dues organitzacions de dones (Humana i Sisma, respectivament)–, la “ideologia de gènere” va jugar un paper clau. Segons diuen, la dreta política ha instrumentalitzat aquesta perspectiva de gènere transversal en els acords i oberta als col·lectius LGTBI. “La cultura catòlica demonitza la identitat sexual diversa i la presenta davant la ciutadania com una amenaça de corrupció per als seus fills”.

Un dels punts clau de la perspectiva de gènere del procés de Colòmbia és el de la visibilització de les víctimes de violència sexual. El 60% de les víctimes que van visitar la taula de negociació eren dones. Una taula que, a més, va comptar amb la representació de divuit organitzacions de dones, la comunitat LGTBI i deu expertes en violència sexual, activistes internacionals i exguerrilleres de diferents zones del món. En matèria de justícia i gènere, un dels focus va ser aconseguir el compromís de totes les parts implicades en el conflicte de lluitar contra la impunitat de la violència sexual, un delicte “no amnistiable i no indultable”.

 

Manifestants a la plaça Catalunya de Barcelona en suport al referèndum de pau a Colòmbia

/ ESTEL·LA 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: