Política

De Maza a Navajas, raó d'Estat

L'actual tinent fiscal del Tribunal Suprem pren el relleu en funcions al fiscal general de l'Estat, que va morir a Buenos Aires el cap de setmana. Navajas va donar el nom a un informe al País Basc que relacionava el tràfic de drogues amb guàrdies civils
Luís Manuel Navajas és conegut per l'informe que porta el seu nom sobre la relació entre el tràfic de drogues i guàrdies civils d'Intxaurrondo al País Basc durant els anys 80
20/11/2017

Arran de la mort del fiscal general de l'Estat, el passat dissabte a Buenos Aires, ja hi ha un substitut en funcions: l'actual tinent fiscal del Tribunal Suprem. De José Manuel Maza a Luís Manuel Navajas. Conegut per l'informe Navajas sobre la relació entre el tràfic de drogues i guàrdies civils d'Intxaurrondo al País Basc, durant els darrers mesos ja ha estat treballant braç a braç amb Maza contra el Govern català, la Mesa del Parlament i els Jordis. El passat cinc d'octubre, des de la inauguració del Congrés Jurídic del Col·legi d'Advocats de Màlaga, Navajas ja va assegurar que el ministeri Fiscal adoptaria "amb serenitat, però amb fermesa", "totes aquelles mesures i resolucions" per revertir el "greuge a l'Estat de dret i la llei" de les accions de la Generalitat.

D'origen granadí, el 1976 va ser destinat a Almeria i Badajoz, fins que dotze anys més tard, el van nomenar fiscal en cap de Sant Sebastià. Al País Basc ha deixat empremta, especialment per l'informe que duia el seu nom i que va ser amagat amb pany i forrellat, però també per les seves actuacions contra membres de Batasuna, com el cas de la querella contra cinc regidors abertzales, que el 2002 van declarar fill predilecte de Sant Sebastià Hodei Galarraga, un militant d'ETA que va morir quan transportava un explosiu.
 

L'informe segrestat

El document, elaborat pel fiscal el 1989, que detallava suposades relacions entre narcotraficants i guàrdies civils de la macrocaserna d'Intxaurrondo, mai va ser investigat. Tot i que el substitut de Maza va enviar-lo al Fiscal General de l'Estat, no es va arribar a registrar i Luís Manuel Navajas, finalment, va no va insistir-hi més. De fet, segons una investigació del diari Egin, quan l'associació de prevenció de drogodependències Askagintza es va personar com a acusació popular, Navajas va dir que havia transcorregut molt temps des de la denúncia i que no comptava amb agents judicials suficients per dur a terme la investigació. Segons el mitjà, a partir d'aleshores va dedicar-se a obstaculitzar-la.

Egin havia denunciat que Navajas no era l'autor de l'informe, sinó que havia reduït a vuit folis la investigació original, duta a terme per la Unitat Central d'Investigació Fiscal Antidroga

De fet, Egin ja va denunciar en el seu moment que el fiscal de Sant Sebastià no era l'autor de l'informe, sinó que havia reduït a vuit folis la investigació original, duta a terme per la Unitat Central d'Investigació Fiscal Antidroga (UCIFA). El document de l'UCIFA, relatava el diari, era una mesura d'un dels sectors implicats en el narcotràfic, contra l'altre sector, que era la macrocaserna d'Intxaurrondo, capitanejada per Enrique Rodríguez Galindo, més tard condemnat pels GAL.

La droga i especialment l'heroïna havia irromput amb força en la societat basca, i especialment en la joventut, a finals dels anys 70. Es van produir diversos casos de "desaparició" de substàncies confiscades durant batudes, un dels casos més sonats va ser el dels 150 quilograms a Irun el 1988. Anys més tard, el tinent coronel Máximo Blanco -que havia estat el número 3 de Galindo a Intxaurrondo-, va ser detingut a Sant Carles de la Ràpita amb 5.400 quilograms d'haixix i va ingressar a presó com a suposat integrant d'una xarxa de narcotràfic.

En la dècada dels 80 es van produir diversos casos de "desaparició" de substàncies confiscades durant batudes, un dels casos més sonats va ser el dels 150 quilograms a Irun

Inicialment, les diligències del cas Navajas, les va assumir el jutge Fernando Andreu d'acord amb un contrainforme elaborat per la Guàrdia Civil, no pas el del fiscal i molt menys l'original. A més, després de la declaració de Kike Dorado Villalobos - home de confiança del general Galindo, adscrit al grup especial AT1, més tard condemnat per l'assassinat de Lasa i Zabala i com a membre dels GAL- va abandonar. El mateix Galindo havia sol·licitat el cessament de Navajas i havia interposat una demanda contra el grup de música basc Negu Gorriak per la cançó "Ustelkeria", que es feia ressò del contingut de l'informe publicat, que responsabilitzava el coronel.

El mateix Fiscal, en una entrevista a Diario 16 el 1992, va afirmar que "les persones implicades han enterrat els indicis de culpabilitat". Malgrat tot, part del dossier original es va filtrar a la premsa i un dels fragments parlava directament de "focus de corrupció interna detectada en la Comandància de Guipúscoa".

Al ple del 18 de maig de 1995, el PNV ja va denunciar el fet que les diligències informatives relacionades -1/1989- no s'haguessin incorporat a cap expedient judicial, sense estar arxivades, i que no s'haguessin investigat en cap sumari de l'Audiència Provincial de Sant Sebastià.

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

Sobreviure a Intxaurrondo

Gemma Garcia dimarts, 14 juliol, 2015

Corrien, ferien i espetegaven els anys 80 a Errenteria, una població al nord de Guipúscoa, només a set quilòmetres de Donostia.