Expressions

Dotze lectures per un Sant Jordi dominical

Les llibreteres de la cooperativa La Ciutat Invisible del barri de Sants de Barcelona ens recomanen obres publicades enguany i a finals de l'any passat, que barregen gèneres i temàtiques per a tots els públics
La Ciutat Invisible és una llibreria cooperativa amb més d'una dècada de vida ubicada al carrer Riego 37 del barri de Sants de Barcelona

Dues llibreteres de La Ciutat Invisible (llibreria de barri a Sants, Barcelona) han triat i remenat entre l'última fornada de volums arribats a les prestatgeries i els ha sortit una llista de dotze recomanacions de tots els gèneres, per a totes edats i que molt possiblement no formaran part del rànquing dels més venuts del Sant Jordi d'aquest diumenge. Perquè no fan rànquings del més estimats...
 

Clavícula, Marta Sanz (Anagrama, 2017)

Sanz torna a deleitar-nos amb una novel·la magnífica i extraordinària, aquest cop sobre els dolors i, més especialment, sobre els dolors que patim – i hem de gestionar – les dones. De com el sistema sanitari està impregnat de patriarcat i de com el capitalisme ens aboca a vides precàries i fràgils: deixar de ser productiva esdevé una angoixa en un sistema que no reconeix la necessitat de les cures i la nostra condició de persones dependents. Sanz torna a fer gala d’un control de la llengua i el vocabulari excepcionals per fer-nos reflexionar sobre els nostres cossos i les violències quotidianes, així com de la dificultat per posar-li paraules als nostres mals.


La ciutat i la casa, Natalia Ginzburg (Club Editor, 2017)

Ginzburg va teixir, amb aquesta obra, un relat epistolar magnífic i excepcional. A través de les cartes que Giuseppe envia a amistats, família i una examant (i, alhora les cartes que també s’escriuen entre totes elles, ja que formen part d’un grup d’amistats), Ginzburg ens presenta la ciutat com l’espai on es produeix la despersonalització i la casa com a lloc a conservar per no perdre la identitat (el nosaltres) i, també, com aquesta és un espai de confluència entre família de sang i la família que triam. I què passa quan aquesta casa deixa d’existir, deixa d’estar habitada per qui ho havia fet fins ara? Que les relacions que s’hi havien teixit cada cop es dilueixen més i més, fins i tot arribant a desaparèixer. Ginzburg ens mostra un dels grans canvis del segle XX: la transformació de la família tradicional, els canvis de rol, etc., però també com aquesta pot representar que tinguem el futur “enganxat a la sola de les sabates”. La tristesa que travessa tot el llibre, però, va acompanyada d’un rerefons optimista i vitalista: el no rendir-se mai, malgrat les pèrdues pel camí. Com bé diu la traductora del llibre, Meritxell Cucurella-Jorba: “l'optimisme dels soldats de la batalla quotidiana”. I ho fa amb un to molt quirúrgic i concís que us farà remoure per detalls que, potser a primera vista, no havíeu contemplat.


La memòria de l’arbre, Tina Vallès (Anagrama, 2017)

Com veu una criatura els canvis familiars? D’entrada amb il·lusió, perquè tenir a casa l’avi i l’àvia és bo, però si aquests canvis són provocats per una malaltia que ens anul·la com a persones i ens fa oblidar tots els records… La cosa canvia. Vallès retrata amb una tendresa i una sensibilitat molt profundes la visió d’un nen i la relació amb el seu avi, que li ensenya a escoltar els arbres a través del tacte i l’observació pels carrers del barri de Sant Antoni, però també les històries del poble de Vilaverd, les arrels que han fet créixer l’arbre d’un tros de la família. Coneguda precisament per la seva faceta d’escriptora de contes infantils, Tina Vallès aconsegueix amb aquesta novel·la – estructurada en capítols que responen a situacions, escenes o canvis concrets – posar-se en el lloc d’una criatura, de mirar la vida i la malaltia a través d’uns ulls que no pateixen, segurament, la perversió i brutícia que es va acumulant a les nostres mirades adultes.


Frankie Addams, Carson McCullers (l’altra editorial, 2017)

L’adolescència, aquella etapa de la nostra vida on les paraules prenen una importancia gairebé exagerada però la seva presència no augmenta de la mateixa manera. Una època de recerca de paraules que posin nom a coses que no sabem per què ens passen i, així, continuar amb la recerca de la identitat que la societat ens demana que definim. McCullers fa un retrat magnífic de l’adolescència i de com una frase, un canvi o un petit desacord pot provocar un autèntic desastre. Òrfena, solitària i amb un caràcter d’una rotunditat extrema, na Frankie vol canviar, vol sortir de la casa on viu – i la qual, durant el relat, està descrita d’una manera molt i molt gràfica, d’aquelles definicions que t’arriben a fer notar l’aire carregat, la terra seca de l’estiu o les mosques sobrevolant els espais – i desfer-se de tot allò que la lliga a una vida que troba desgraciada. La figura de son pare, gairebé imperceptible, na Berenice (criada negra) i John Henry (el seu cosí de sis anys) són els personatges que l’acompanyen i que complementen una historia que enganxa i que ens fa voler descobrir el camí (o camins) que serà capaç d’agafar la nostra Frankie. Perquè si alguna cosa té clara és que les regnes de la seva vida les duu ella i ho podreu comprovar en la manera com Addams és capaç de resoldre (o sobreposar-se) a situacions que requereixen d’una valentia i una determinació que no sempre sabem treure de dins.


Nines, Muriel Villanueva (Males Herbes, 2017)

Nines de paper, de cera, de vellut, de pell, de porcellana… Dotze nines i dotze relats composen l'últim llibre de Villanueva. Són els testimonis muts d'excepció de la vida íntima dels personatges dels relats a partir dels seus antagonismes de cada dia: les pors, els temors, les esperances i les contradiccions. Una realitat femenina, a voltes crua i descarnada, feta de dolors i cures terapèutiques. La literatura de l'autora s'articula com un festival de metàfores, ple de desdoblaments, amb una pluralitat de veus i registres lingüístics que jalonen els relats amb una mena de realisme màgic ja arquetípic en l'imaginari literari de l'escriptora.


Vernon Subutex 2, Virginie Despentes (Random House, 2017)

Despentes continua amb la saga de Vernon Subutex, un carismàtic ex-venedor de discs arrossegat a la intempèrie i a la vida al carrer. En un gir sorprenent de la història, el protagonista sabrà transvestir la misèria en pobresa, amb un esperit de resurrecció en certa mesura alliberador i encomanadís. El relat avança veloç, amb ritme frenètic i fins i tot resulta addictiu. La lectura funciona com un mirall hipnòtic òptim per descontracturar contradiccions, on l'autora dissecciona amb la precisió d'un bisturí la realitat individualista, neoliberal i desenganyada de la societat francesa del segle XXI.


Ringolevio, Emmett Grogan (Pepitas de Calabaza, 2017)

Més de 45 anys han hagut de passar per poder editar aquesta petita joia en castellà a l'Estat Espanyol. Ringolevio és el relat biogràfic d'Emmett Grogan, pseudònim d'un dels personatges de referència del moviment dels diggers i la contracultura underground de Haight- Ashbury de San Francisco. Moltes de les tàctiques militants de l'actualitat s'inventaren aleshores: l'anonimat, l'autogestió, l'autonomia, el diner gratis, els menjadors populars, les botigues gratuïtes, l'alliberament sexual, els marcs autònoms de referència, l'expropiació popular, l'experimentació amb drogues… Un repertori d'accions de protesta irreverents i irrecuperables pel poder, però també per bona part del moviment hippie de classe mitjana blanca, que es centrà en el fet musical i comercial, com una fugida momentània a la vida dels seus pares, sense cap orientació emancipadora i que topà constantment amb les intervencions incisives de Grogan.


Ser o no ser (un cuerpo), Santiago Alba Rico (Seix Barral, 2017)

«Mentre el canvi cultural és lamarkià, el canvi biològic és darwinià» i per aquest motiu els ésser humans, els únics que classifiquem a la resta, tan sols pugnem per fugir del propi cos. En una societat en ebullició, el cos cada vegada se'ns apareix més com una anomalia anacrònica davant els trepidants canvis tecnològics i mercantils. Servint-se de mites, de relats literaris i de contes Alba Rico ens torna a regalar bocins del seu saber enciclopèdic i sobretot de la seva capacitat pedagògica per compartir-lo amb tothom.


La forja solidària d'un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa, Emma Alari i Santi Gorostiza (La Ciutat Invisible, 2016)

Obra de producció plural, aquesta recerca enclava les arrels en el decurs de la història social del barri portuari de la Barceloneta, i en especial en les seves cooperatives. Tercer volum de la col·lecció Memòria Cooperativa, després dels estudis sobre Sants i el Poblenou, el llibre ressegueix la formació del barri i la consolidació institucional antagonista del moviment proletari a través del l'exemple de les lluites socials, l'autogestió i del cooperativisme. Malgrat l'orientació històrica del treball, el relat conté nombroses ressonàncies amb el present: les lluites al port, els conflictes amb la venda ambulant, els «rebomboris» per les subsistències, la vaga de lloguers contra l'especulació immobiliària, el combat per l'edifici de la cooperativa El Segle XX o els problemes i contradiccions pel fet de ser un barri proletari, i alhora, el barri dels banys de lleure dels barcelonins.


Machismo, 8 pasos para quitártelo de encima, Barbijaputa, (roca editorial, 2017)

Entre la varietat de manuals sobre feminisme que han aparegut en els darrers temps, aquest és sense dubte el més explosiu i mordaç. Amb un estil elèctric que interpel·la directament al lector, el llibre està escrit com una teràpia de xoc per despullar al masclisme patriarcal imperant, a partir del desentortolligament de les excuses més habituals dels homes, quan es tracta de desvetllar els seus privilegis adquirits. Noies: regaleu-li a ells.


Petita a la jungla, Marta Altés (Blackie Books, 2017)

Ser petita a una jungla enorme no és una tasca fàcil i les coses no sempre surten com li agradaria: a vegades no arribava als llocs per poc i d’altres no veia res, tot és massa perillós i difícil per algú tan petita... Fins que es va cansar. I va prendre una decisió gran i valenta: pujar a la palmera més alta de la jungla. Malgrat les dificultats, na Petita arriba a dalt de tot, però un altre perill l’espera. Aconseguirà el seu objectiu? De ben segur que en traurem una lliçó preciosa: com més petita ets, més grans són les teves aventures.


Cua de sirena, Alba Barbé i Serra, Sara Carro Ibarra i Joan Turu (Bellaterra, 2016)

La colla de l’escola se’n va a passar uns dies a la platja i en Roc està molt content. La primera nit faran una festa de disfresses i en Roc descobrirà que la seva tria és objecte de les rialles i les burles de les seves companyes. Per què? Perquè ha triat ser una sirena. En l’escapada per gestionar la seva tristesa, en Roc es queda adormit i acaba coneixent unes sirenes amb qui es vol quedar a viure, però fer-ho li suposarà, també, renunciar a ser una persona humana. Un relat molt delicat i excepcional sobre com aboquem a les criatures a un binarisme de gènere excloent i ple de renúncies.


 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: