Economies col·laboratives: lucre o suport mutu?

Les noves tecnologies permeten compartir a gran escala i generen un canvi en la nostra manera de consumir. La gestió de les plataformes i el model de participació que permeten generen dubtes
17/05/2016

Les economies col·laboratives han viscut un creixement exponencial durant els darrers dos anys. El 2013, les inversions en plataformes d’aquest tipus, a escala mundial, sumaven 1.820 milions de dòlars; el 2015, van arribar als 12.890. Les empreses que mouen més diners són Uber, Didi Chuching (Uber de la Xina), Blablacar i Airbnb. Aquesta última disposa de més de 500.000 cases arreu del món i la seva infraestructura és comparable a qualsevol gran cadena d’hotels.

Wallapop i Blablacar van assolir beneficis de centenars de milions d’euros l’any passat
Wallapop i Blablacar són empreses que han tingut un creixement exponencial en els darrers anys, però el seu model de negoci projecta ombres

 

La tecnologia eixampla el cercle de confiança

“La tecnologia s’ha ficat en els comportaments de tota la vida”, explica Albert Cañigueral de Ouishare.net, un think tank internacional que vol analitzar i connectar les diferents iniciatives d’economies col·laboratives. Cañigueral està convençut que estem davant un fenomen imparable que transformarà profundament l’economia. “S’ha compartit sempre a escala petita dins un cercle de confiança: un viatge amb cotxe amb companys, una casa d’un conegut per passar un cap de setmana... Les noves tecnologies permeten ampliar aquest cercle i això està passant a una escala i una velocitat que no té precedents”, afirma.

Fa només uns anys, ningú no contemplava la possibilitat de llogar el seu pis quan hi havia una gran fira a Barcelona. De cop, la tecnologia permet posar al mercat tot una sèrie de serveis i productes que abans pertanyien a l’àmbit familiar o personal. La intermediació passa a ser virtual: aplicacions que posen en comú l’oferta i la demanda, normalment amb ànim de lucre. BlaBlaCar ofereix seients buits d’un cotxe a les persones interessades a fer un mateix trajecte. Vibbo i Wallapop es podrien considerar una variant digital del mercat dels Encants. Heygo és una versió moderna i més eficient de l’anunci que es posava al taulell de la universitat o a la parada de l’autobús. En el món financer, també han aparegut iniciatives que permeten un crowdfunding local.

Vibbo, Wallapop, Heygo i Sommobilitat

Les dades de les plataformes que operen des de Catalunya confirmen un creixement exponencial. Vibbo va generar un volum de vendes entre particulars de 930 milions d’euros el 2015 a l’Estat, un 56% més que l’any anterior. Beatriz Toribio, membre del servei d’estudis de la companyia, és optimista: “El 75 % de totes les vendes es fan amb el mòbil perquè és més fàcil, més ràpid i més eficient. A l’Estat espanyol, s’ha produït un canvi de mentalitat. Els productes de segona mà han perdut la connotació negativa que tenien tradicionalment”, opina.

Les dades de les plataformes que operen des de Catalunya confirmen un creixement exponencial. Vibbo va generar un volum de vendes de 930 milions d’euros el 2015 a l’Estat

Wallapop es va crear fa només tres anys com la primera aplicació mòbil –o app– de compravenda geolocalitzada de l’Estat. “Per moltes usuàries, va ser el primer contacte amb el món de les app, precisament, perquè és molt fàcil d’utilitzar”, explica Jessica Amador, portaveu de l’empresa. Avui, la plataforma genera vint mil transaccions al dia pel territori estatal i ha començat a ser operativa als Estats Units.

Heygo és una plataforma de serveis on pots trobar anuncis d’allò més inversemblants: una senyora que s’ofereix per cuinar un sopar ecològic a casa teva, una filòloga que escriu la teva biografia o un veterinari que cuida dels teus eriçons quan te’n vas de vacances. El seu fundador, Nicolás Espinosa, creu que cada persona té qualitats que pot desenvolupar per guanyar-se la vida gràcies a aquesta plataforma: “Quan dónes el poder a la gent, la creativitat es multiplica”, comenta. En tres mesos d’existència, la plataforma ha creat una comunitat de 80.000 usuàries, majoritàriament joves i urbanes.

Sommobilitat és una cooperativa que uneix dos serveis: el lloguer de cotxes elèctrics i la gestió per compartir cotxes particulars. Un cotxe comporta unes despeses fixes elevades que, si s’organitza un ús col·lectiu del vehicle, es poden reduir força. Sommobilitat vol ser operativa amb un primer cotxe elèctric a Mataró a partir del setembre. L’estructura de l’organització farà de paraigua perquè un grup de prop de deu persones de qualsevol ciutat o poble pugui fer una compra col·lectiva d’un cotxe elèctric o començar a compartir el seu vehicle emprant el software i el marc legal de la cooperativa per operar.

'Col·laboratiu', però dins la lògica de mercat

L’expressió economia col·laborativa crea certa confusió. Qui sent la paraula col·laboració pensa en solidaritat, en intercanvi entre iguals, potser en gratuïtat... Darrere d’aquestes plataformes, però, hi ha un model de negoci. En diversos casos, una de les fonts de finançament són les comissions: Uber cobra un 20 % de les transaccions i va obtenir un benefici de 663,2 milions de dòlars l’any 2015; Airbnb rep entre el 6 i el 12 % i va guanyar prop de 900 milions de dòlars el 2015; BlablaCar cobra un 12 % de comissió i s’estima que va tenir uns beneficis de 72 milions de dòlars l’any passat.

L’expressió 'economia col·laborativa' crea certa confusió perquè, darrere d’aquestes plataformes, sol haver-hi un model de negoci finançat amb comissions i publicitat

A banda, hi ha el negoci publicitari. Internet és un camp procliu per la venda de metadades de les usuàries a terceres persones. Altres formes de finançament són més evidents: Vibbo, per exemple, entre els anuncis de particulars, hi barreja un 25 % d’anuncis de professionals, que paguen en funció de la visibilitat. La companyia també incorpora publicitat a la seva aplicació. Wallapop, per la seva banda, es finança gràcies a inversors que especulen que l’app tindrà un gran creixement. Alguns analistes la consideren un unicorn, una empresa que pot arribar a valdre mil milions de dòlars.

 

El model de negoci de Heygo es basa en el rànquing: “Qui vulgui sortir anunciat, primer, haurà de pagar, però la classificació sempre tindrà en compte la qualitat també, basada en la puntuació que dóna la gent als serveis, seguint un algoritme secret”. El seu fundador va fer una inversió important desenvolupant el software i, actualment, un equip de dotze informàtics treballa a temps complet per posar a punt tot el sistema. A la tardor, té grans projectes per “conquerir Europa” amb una campanya de màrqueting important.

Uber cobra un 20 % per les transaccions i va obtenir un benefici de 663,2 milions de dòlars l’any 2015; Airbnb va guanyar prop de 900 milions de dòlars l’any passat

Sommobilitat no vol generar beneficis, sinó crear un servei entre les usuàries. La cooperativa s’emporta un 10 % de comissions sobre les transaccions per cobrir despeses; els diners restants es reinverteixen de manera transparent i amb la participació de les sòcies. La inversió inicial del projecte és baixa, ja que utilitza el software lliure de dues cooperatives holandeses i belgues. Segons Arnau Vilardell, cofundador de Sommobilitat, hi ha un plantejament ideològic de fons: “En el model de cooperativa, són les persones o els consumidors qui decideix i gestiona l’empresa, no els inversors. Amb les noves tecnologies, és molt fàcil i barat de fer i el servei es deixa implantar per tot el territori segons el model distributiu. Al final, el consumidor decideix el sistema que més li convé”.

Crear mecanismes de participació

La disrupció i la transformació derivades de les noves tecnologies han generat una por justificada. Potser estem evolucionant cap a un sistema en què grans plataformes com Uber o Airbnb dominaran l’economia; potser moltes noves plataformes tenen l’ambició de controlar el mercat per, un cop s’estableixi el monopoli, extreure riquesa d’unes usuàries dependents.

Segons Albert Cañigueral, del 'think tank' internacional Ouishare.net, estem davant un fenomen imparable que transformarà profundament l’economia

El pes d’Amazon en el comerç electrònic mundial resulta un precedent inquietant. Una empresa com Booking.com ha assolit un elevat percentatge de mercat en l’àmbit de les reserves d’hotels. Albert Cañigueral, de Ouishare.net, però, no està convençut que aquest model amb vocació monopolística tingui futur: “Ha d’existir un equilibri entre el poder del mercat de les plataformes i els mecanismes de participació. Van apareixent moltes petites iniciatives que fan que els mateixos usuaris siguin més partícips. Només estem al primer capítol de tota una transformació. Veure les possibilitats de noves tecnologies ens fa intuir que la visió centralitzada sobre la gestió pot ser caduca. Els sistemes descentralitzats i d’accés comú són més eficients i acabaran guanyant. Potser és una visió tecnoutòpica, però molts indicis ens indiquen que evolucionem en aquesta direcció”, afirma.

 

-----------------------

La part fosca de les economies col·laboratives

Model extractiu i augment de desigualtats

Es critiquen moltes plataformes de monopoli per la desproporció entre els ingressos que extreuen de l’economia i les activitats que generen. Algunes analistes suggereixen crear les mateixes plataformes amb una estructura de gestió més transparent i participativa, per exemple, amb el model de cooperativa o en associació amb institucions públiques.

Frau fiscal

Airbnb, Uber o Blablacar no són propietàries de les seves infraestructures o mitjans de producció i això els dóna moltes opcions per fer construccions fiscals que contribueixen molt poc als països on operen. Segons dades del diari britànic The Guardian, l’any 2014, Uber només va tributar un 2,5 % dels seus beneficis al Regne Unit.

Externalització dels riscos als ‘col·laboradors’

Airbnb no es fa responsable dels problemes de convivència als barris on hi ha molts pisos turístics. Uber contracta un altre conductor en cas que es produeixi un accident amb el cotxe. El buit legal és favorable a les plataformes.

Amazon Mechanical Turk: subcontractació global

La plataforma Mechanical Turk d’Amazon permet encarregar feines a escala mundial a un preu situat molt per sota del salari mínim del país on es publica l’oferta. Una empresa americana o europea pot encarregar un projecte de disseny o una tasca de programació a una usuària de Tailàndia per un sou de dos dòlars. El buit legal fa que sigui difícil controlar-ho.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: