Territori

Endesa amenaça de tallar la llum a onze veïnes de la Vall Fosca per una "mala facturació"

L'empresa ha avisat de talls de llum al consistori de la Torre de Cabdella per impagament de l'IVA. El veïnat considera "il·legítim" el deute per no respectar les bonificacions d'un conveni subscrit a canvi de l'explotació dels recursos hídrics
En un comunicat fet públic la setmana passada, l'Ajuntament convida l'elèctrica a "deixar la vall tal com estava el 1911" si vol rescindir el contracte
28/10/2016

El pròxim dilluns finalitza el termini que exigeix Endesa a onze particulars de la Vall Fosca (Pallars Jussà) per pagar un deute sobre l'IVA de les factures de la llum. En les setmanes vinents també ho haurà de fer l'Ajuntament de la Torre de Cabdella, segons el requeriment de la companyia. L'amenaça de talls de llum a particulars i als edificis consistorials plana sobre els pobles de la vall del Flamisell.

L'avís de suspensió del subministrament es deriva d'un conflicte no resolt entre l'elèctrica i el municipi sobre quina ha de ser la base imposable amb què es grava l'IVA a les factures de la llum

Endesa va cursar la setmana passada l'avís de suspensió del subministrament per un deute xifrat en 1,4 milions d'euros, dels quals 250.000 corresponen a factures del consistori, segons informacions del diari SEGRE. Aquesta situació es deriva d'un conflicte no resolt entre l'elèctrica i el municipi sobre quina ha de ser la base imposable amb què es grava l'IVA a les factures de la llum.

El veïnat afectat defensa que s'ha de fer sobre la tarifa que gaudeixen des de 1927, com a compensació fins a l'actualitat per les obres hidroelèctriques i l'explotació dels recursos hídrics per part d'Endesa i de les extintes Energía Eléctrica de Cataluña, S.A. i Fuerzas Eléctricas de Cataluña, S.A.

En el conveni subscrit vuitanta-nou anys enrere, l'empresa es compromet a subministrar gratuïtament 7 quilowatts per hora al municipi; a partir d'aquest consum, els beneficiaris passen a pagar 0.021 euros per quilowatt (abans eren 0,35 pessetes).


Endesa modifica unilateralment la facturació

L'any 2009 tot canvia: Endesa comença a aplicar l'anomenada Tarifa d'Últim Recurs (TUR) a les factures, en lloc de reclamar el preu concertat pel conveni. Aquesta tarifa és la més cara per a petits consumidors: a partir dels 10 quilowatts de consum el preu varia segons l'evolució del mercat privat elèctric. D'aquesta manera la multinacional va passar a gravar els beneficiaris de les bonificacions amb un IVA sobre la TUR, que fa que el preu de l'impost sigui superior al preu del consum.

"Mai ens hem negat a pagar l'IVA, que quedi ben clar. Però mai consentirem la facturació abusiva que ens fa Endesa", explica Josep Maria Subirà, portaveu del col·lectiu d'afectades

Davant d'aquesta situació, moltes veïnes van decidir-se a deixar de pagar les factures i es van aplegar sota una associació d'afectades per defensar la prevalença del contracte històric. "Mai ens hem negat a pagar l'IVA, que quedi ben clar. Però mai consentirem la facturació abusiva que ens fa Endesa a l'empara d'una sentència molt ambigua", explica Josep Maria Subirà, portaveu dels afectats.

Imatge dels primers anys de la central de Cabdella a la Vall Fosca

 


El municipi de la Torre de Cabdella té vora set-centes persones censades; els beneficiaris del conveni són els nascuts al municipi entre els anys 1927 i 1978 –any en què s'afegeix un annex al contracte per l'agrupació municipal de tots els pobles de la vall– i els descendents d'aquests, o bé els empadronats abans del 1978.

Des del 2009 que l'Ajuntament de la Torre de Cabdella i la companyia se citen a judici: per una banda, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) determina que Endesa ha d'aplicar l'IVA a les factures, però segons el consistori la sentència no aclareix si s'aplica sobre el preu bonificat o el de la TUR. La Torre de Cabdella va remetre la situació a la Direcció General de Tributs, que s'haurà de pronunciar en els pròxims mesos.


El consistori veu "creïble" l'amenaça de talls

"Fins que no hi hagi un dictamen de l'organisme de la Generalitat, Endesa no hauria d'amenaçar-nos amb cap tall de subministrament. Si no, que demostri que la facturació la fan correctament", indiquen fonts municipals. El consistori veu "creïble" l'amenaça i assegura que els preocupa molt l'afectació que tindrien els talls per al veïnat. "Que vulguin retallar els drets històrics que tenim sobre la llum, quan l'empresa ha heretat molts beneficis nets de l'explotació industrial, és d'una deslleialtat inconcebible", afirmen. En un comunicat fet públic la setmana passada, l'Ajuntament convida l'elèctrica a "deixar la vall tal com estava el 1911" si vol rescindir el contracte.

Entrada al túnel d'Endesa per accedir a les turbines de generació hidràulica d'energia, que aprofiten el cabal entre els estanys Gento i de Sallent 

 


Amb l'amenaça de talls imminent, la consigna que ha donat l'associació d'afectats és no pagar el deute. La gran victòria que ha assolit Endesa amb el canvi de facturació no és el rendiment econòmic, al parer de l'associació: "a partir del 2009 van deixar de tractar-nos de com a beneficiaris d'uns drets col·lectius, per Endesa ara som afectats individuals i negocia amb nosaltres individualment".


"Ja fa molts anys que tenen amortitzada la indústria"

Un estudi encarregat per l'Ajuntament quantifica en 15.000 milions d'euros els beneficis nets que ha fet la indústria elèctrica amb l'explotació dels recursos hidràulics del municipi. "Torpedinen el contracte quan ja fa molts anys que tenen amortitzades les obres i la indústria, i quan més bo s'ha fet per als consumidors. Quan es va subscriure, la gent treballadora no tenia la mateixa capacitat adquisitiva que tenim ara", apunta Subirà.

El portaveu tem que Endesa "s'ha ficat entre cella i cella" fer desaparèixer aquests convenis, i el de la Vall Fosca és dels més antics que té subscrits. A l'Estat espanyol, les companyies elèctriques exploten al voltant de 800 centrals hidràuliques per cobrir, aproximadament, la sisena part del consum.

La Vall Fosca acull quatre centrals productores d'energia en funcionament, preses a vint-i-set llacs naturals d'alta muntanya i la xarxa de Molta Alta Tensió de 440.000 volts

Al llarg del segle XX la Vall Fosca ha acollit quatre centrals productores d'energia. Avui dia totes mantenen el seu funcionament: Cabdella, Molinos i Mont-ros sumen una producció anual de 121 milions de quilowatts, i Sallente, per si sola, genera 415 megawatts. Per al funcionament de la indústria elèctrica s'han fet preses a 27 llacs naturals d'alta muntanya. A més, la xarxa de Molta Alta Tensió (MAT) –de 440.000 volts– té pas per la Vall Fosca.

"No és un luxe que puguem gaudir d'aquestes bonificacions. La implantació de la indústria elèctrica ens ha comportat molts problemes paisatgístics a la Vall, la tenim cosida de línies i torres elèctriques", lamenta Subirà. "Tenim la sort i la paradoxa que gràcies al cànon industrial l'Ajuntament té recursos per a defensar-se, però segueix sent David contra Goliat. Endesa té una planta sencera d'advocats", ironitza un regidor del ple municipal consultat per la Directa.


El Pirineu, perifèria del capitalisme industrial català

Per la Vall Fosca el 1911 representa una ruptura radical amb el seu passat. És l'any que es crea a Barcelona l'empresa Energía Eléctrica de Cataluña (EEC) –de capital francès i suís– amb el propòsit de construir la central hidroelèctrica de Cabdella. Al cap de sis anys, la central ja funciona a ple rendiment; recull l'aigua de diversos llacs d'entre 2.000 i 2.500 metres d'altitud i la transforma en electricitat per satisfer les creixents demandes energètiques de la indústria catalana. Al 1919 s'hi incorpora la central de Molinos, que aprofita les aigües del riu Flamisell. A la dècada dels trenta, la producció energètica de la Vall representa un terç del total dels rius pirinencs, una de les majors de l'època.

Fase avançada de les obres de la central reversible de Sallent

 


Les conseqüències de la industrialització de la Vall a la segona dècada del segle XX tindran influència immediata: s'experimenta un creixement demogràfic del 25% i s'introdueixen "les relacions socials pròpies del capitalisme en un context d'economia agrària", al parer del doctor en Història Martí Boneta. A les centrals s'hi viuran vagues laborals, els habitants disposaran d'electricitat i de serveis terciaris, es perdran terres per l'expropiació industrial i en detriment de la pagesia.

"El capitalisme arriba a la Vall Fosca amb les obres hidroelèctriques i pretén satisfer les necessitats de la Segona Revolució Industrial, no de la gent de la la Vall", explica el doctor en Història Martí Boneta

"El capitalisme arriba a la Vall Fosca amb les obres hidroelèctriques. La inversió de capital que s'hi fa, 30 milions de pessetes, respon a criteris rentables molt evidents: en el temps més breu possible, s'ha de recuperar la inversió inicial, i a partir de llavors obtenir gradualment cada cop més beneficis" indica l'historiador. «Recordem-ho una vegada més, el capital és extern, privat, i pretén satisfer exclusivament les necessitats que no són les de la gent de la vall, sinó les de la Segona Revolució Industrial», afegeix.

Durant el primer franquisme Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A. (FECSA) - fundada pel financer del cop d'estat franquista, Juan March - va heretar les centrals hidroelèctriques de Cabdella, Molinos i la Plana de Mont-ros. A l'últim quart de segle, l'empresa projecta l'última obra a la Vall Fosca, la central de bombeig de Sallente – serà la primera del país –. Amb la liberalització del mercat elèctric espanyol als noranta, la multinacional Endesa va absorbir la companyia.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: