Expressions

"Estem davant d'una caça de bruixes, no agradem al poder"

Entrevista amb César Strawberry, cantant de Def con Dos, publicada originalment al suplement '40 anys d'Ateneu Popular de 9 barris', editat per la 'Directa'
"Vam començar a fer música per pur amateurisme gamberro, sense aspirar a res", afirma el cantant de la banda madrilenya

César Strawberry és la meitat de Def con Dos. 27 anys avalen aquest grup madrileny de rap-metal amb arrels a tot l’Estat. Són dels que no callen i parlen clar. L’11 de febrer els podreu veure a l’escenari de l’Ateneu. Aquesta entrevista es va fer abans que es conegués la sentència dictada pel Tribunal Suprem, que condemna César Strawberry a un any de presó.
 

Ja són quasi 30 anys dalt dels escenaris. Com se sosté un projecte durant tants anys al peu del canó?

Sincerament, som els primers a qui resulta més inexplicable tanta veterania. Vam començar a fer música per pur amateurisme gamberro, sense aspirar a res... i, ara, mirar enrere ens produeix un cert vertigen. Potser l’esforç permanent per mantenir els peus a terra, passi el que passi, ha contribuït a mantenir la credibilitat davant la gent.
 

Com heu viscut els darrers canvis en la indústria musical essent un grup incòmode?

"L’esforç permanent per mantenir els peus a terra, passi el que passi, ha contribuït a mantenir la credibilitat davant la gent"

La magnífica relació d’amistat que vam mantenir durant vint-i-set anys amb els responsables de DRO-Warner va evitar que els vaivens de la indústria ens deixessin a la cuneta en els moments més durs. Ara, hem tornat a un segell independent, Rock Estatal Records, que ha apostat per nosaltres sense fissures; un pas més en aquest difícil equilibri entre independència creativa i presència als circuits discogràfics que ha caracteritzat la nostra trajectòria.
 

Cançons com “Agrupación de mujeres violentas” estan més vives que mai. A què creus que és degut?

Al que algú ha anomenat efecte NostraDEFmus. Dit d’una altra manera, la vigència dels missatges de les nostres cançons al llarg del temps ha contribuït definitivament a mantenir la banda a la primera línia de l’actualitat, malgrat que els seus membres cada vegada tinguin més cabells blancs. El que és trist és que la societat no hagi evolucionat fins a superar el rerefons real d’aquests missatges. Seria molt millor per a tothom que cançons com “Ellas denunciaron” (1999) avui ja resultessin obsoletes.
 

Def con Dos és un grup que mai no s’ha casat amb ningú. És possible ser independent? Això pot arribar a ser un desavantatge?

Històricament, la independència de criteri sempre ha estat un desavantatge clar. Vivim en un món dominat per missatges maniqueus tremendament elementals i subjectius. Qüestionar l’estat de les coses esquivant les ideologies en voga des d’un punt de vista irònic, sovint, és percebut com la pitjor de les ofenses. El que abans et feia acabar a la foguera o afusellat avui et pot portar fàcilment davant l’Audiència Nacional.
 

Després de ser imputat per enaltiment del terrorisme, quina nota poses a la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol? La teva imputació té alguna relació amb el fet que siguis una figura pública?

"La meva imputació i el judici posterior és un exemple clar de les anomenades denúncies de càstig, afavorides pel concepte del dret penal de l’enemic"

La meva imputació i el judici posterior –del qual va ser absolt en primera instància, però que després del recurs presentat per la fiscalia davant del Tribunal Suprem ha suposat una pena d’un any de presó– és un exemple clar de les anomenades denúncies de càstig, afavorides pel concepte del dret penal de l’enemic (Günter Jakobs, 1985). Es tracta d’incriminar penalment algú perquè el seu perfil públic desagrada al poder utilitzant com a disculpa algun fet suposadament reprovable, encara que sigui tangencial, perquè pugui ser sotmès a un linxament mediàtic preventiu que deteriori la seva imatge i la seva projecció professional. És a dir, el que sempre s’ha anomenat persecució ideològica o caça de bruixes. Resulta molt preocupant que estats que s’autoanomenen democràtics normalitzin la utilització d’aquesta mena d’estratègies d’assetjament al ciutadà, fins ara característiques dels règims totalitaris.
 

L’11 de febrer us podrem veure a l’Ateneu Popular 9 Barris. Quins altres plans teniu de cara al futur?

Estrenem formació, amb la qual ja estem gravant un nou disc molt potent i ple de col·laboracions, que sortirà el 24 de març amb Rock Estatal Records. Iniciarem una nova gira a l’abril, que també ens durà al Regne Unit, Alemanya, l’Uruguai, Xile i Mèxic...


Aquesta entrevista es va publicar al Suplement del 40 aniversari de l'Ateneu Popular de 9Barris

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: