Exhumar la memòria

El govern balear haurà d’obrir les fosses de la Guerra Civil i el franquisme. Una llei impulsarà la recuperació dels cossos que hi romanen soterrats
28/06/2016

L’Estat espanyol és el segon del món amb més fosses comunes, segons dades del Ministeri de Justícia espanyol, tan sols superat per Cambodja. Se n’han documentat més de 2.000, on hi hauria enterrades més de 45.000 víctimes de desaparicions forçades arran de la Guerra Civil. A les Illes Balears, n’hi ha 56, però només 50 estan documentades, amb localització exacta i nombre aproximat de víctimes. Han passat gairebé deu anys des de l’aprovació de la llei de memòria històrica i, fins ara, a l’arxipèlag, només s’ha exhumat una d’aquestes fosses, la del municipi de Sant Joan, on es van recuperar tres cossos. Les familiars de prop de 2.300 persones desaparegudes més esperen, encara, la reparació de drets de les víctimes de la repressió franquista.

El Mur de la Memòria a Palma / CARMEN BUADES
El Mur de la Memòria a Palma / CARMEN BUADES

 

Després de 80 anys, a finals de maig, el Parlament balear va aprovar per unanimitat la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. Aquesta norma responsabilitza el Govern de la localització, la identificació, la dignificació i l’exhumació de les fosses comunes i obliga l’administració a elaborar un cens de persones desaparegudes violentament.

La llei dóna poder al Govern per expropiar o ocupar temporalment aquells terrenys on hi ha documentada l’existència d’una fossa comuna

La llei compromet l’executiu balear a declarar les fosses com a béns d’interès cultural i, allà on l’exhumació no sigui possible, l’obliga a instal·lar una placa commemorativa per senyalitzar la zona. A més, el text dóna poder al Govern per expropiar o ocupar temporalment aquells terrenys on hi ha documentada l’existència d’una fossa comuna. També garanteix l’assistència psicològica a les famílies de les víctimes durant el procés d’exhumació. Tot i que en un primer moment sí que ho contemplava, finalment no entén les desaparicions forçades com a crims contra la humanitat ni insta les autoritats a investigar-les.

Realitats i reptes diversos a cada illa

Aquesta legislació compta amb el suport d’associacions com Memòria de Mallorca o el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, però tindrà una aplicació diferent a cadascuna de les illes, ja que tant la guerra com la repressió es van viure de manera diversa. Segons l’historiador i professor de la UIB David Ginard, Menorca, que no va caure en mans franquistes fins al febrer de 1937, va viure el que anomena repressió d’ocupació: “No hi hagué execucions extrajudicials, sinó consells de guerra. Ja estava organitzat tot el mecanisme reglat de repressió per judicis militars i no era necessari recórrer a espontanis com els falangistes”. Ginard explica que, entre el 1939 i el 1945, 184 persones van morir executades a Menorca i que els assassinats comesos per les forces republicanes durant els anys de la guerra es van catalogar per dignificar i compensar les víctimes. Avui dia, Menorca no té associacions memorialistes ni fosses identificades (tot i que encara s’ha d’investigar si n’hi hauria fora dels cementiris).

Diverses associacions han donat suport a una legislació que tindrà una aplicació diferent a cadascuna de les illes, ja que la guerra i la repressió es van viure de manera diversa

Eivissa i Formentera són, per a Ginard, un cas intermedi entre les altres dues illes, pel fet que van passar tant per fases republicanes com per períodes de suport al cop d’Estat. Tot i així, pel que fa als assassinats, “predominen els comesos sense cap tràmit judicial”. És el mateix cas que a Mallorca, que es considera part del bàndol nacional des del començament de la guerra: “Allà, el 70% de les morts per repressió foren a causa d’execucions extrajudicials, sobretot entre l’agost de 1936 i la primavera de 1937”.

Mur commemoratiu al cementiri d’Eïvissa / FÒRUM DE LA MEMÒRIA D’EÏVISSA
Mur commemoratiu al cementiri d’Eïvissa / FÒRUM DE LA MEMÒRIA D’EÏVISSA

 

Precisament, la majoria de les 47 fosses que hi ha a l’illa són d’aquella època. La més gran amb possibilitats d’exhumar-se, la de Porreres, acull entre 125 i 130 cadàvers de 29 municipis, dels que se n’ha pogut identificar 117 amb nom i cognoms, segons Memòria de Mallorca. L’historiador Tomeu Garí es va encarregar d’investigar aquesta fossa, on, entre el gener i l’abril de 1937, “s’assassinaven persones diàriament”. La majoria havien estat empresonades a Palma i, afegeix Garí: “No tenien una causa oberta; se les treia de la presó dient-los que tornaven amb les seves famílies i, després, se les afusellava i es tiraven els cossos vestits dins la fossa, de manera que no hi ha proves ni documentació per provar-ho. Les familiars només tenen un document que diu que aquestes persones han estat alliberades”.

/PAU FABREGAT

El mes d’abril, una jutgessa argentina va ordenar que l’Ajuntament de Porreres exhumés la fossa. Ara, sembla que, a les Illes, no serà necessària la justícia universal per reconèixer els assassinats de les víctimes de desaparicions forçoses. Tampoc per fer sortir de davall terra les més de 2.300 persones que encara esperen que, un dia, les seves famílies les trobin.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: