Els feminismes transformen els espais d’oci

Els protocols i les campanyes de sensibilització, prevenció i resposta sorgides dels moviments feministes de base estan inspirant les institucions a l’hora d’abordar el problema de les agressions masclistes durant les festes

Pugem les escales estretes i amb parets encartellades i arribem a una sala àmplia plena de gent de procedències, edats i estètiques variades. Els ritmes caribenys es barregen amb el batec de la música tecno de l’espai adjacent. Entrem i ens cau a les mans un paper rebregat que adverteix: “Volem celebrar una festa en què tothom pugui sentir-se còmode i pugui divertir-se! Volem que això succeeixi independentment de la teva aparença, edat, color de pell, origen, gènere, orientació sexual, estat físic, religió, classe, etc. Per tant, si veus una agressió, pregunta a la persona afectada si necessita suport, si cal demanar ajuda o si cal contactar amb l’Equip de Consciència [...] El reconeixeràs per la seva indumentària de color rosa [...]”. Som a la New Yorck, un projecte social i d’habitatge que okupa l’ala sud de l’antic hospital Bethanien, al barri berlinès de Kreuzberg. Gran part de l’espai serveix d’habitatge a 25 persones, la majoria de les quals són dones. La resta es destina a les activitats socioculturals i polítiques impulsades per diversos col·lectius de caire anarquista, ecologista, feminista i antiracista.

New Yorck és un centre social okupat a Berlín / ARI - DOKUMENTATION BERLIN
New Yorck és un centre social okupat a Berlín / ARI - DOKUMENTATION BERLIN

 

Azozomox –pseudònim amb què s’identifica l’entrevistat– viu i participa en la gestió del projecte social i de la biblioteca col·lectiva. Assegura que l’espai està regit per un acord de no discriminació i de convivència antimasclista. L’Equip de Consciència neix d’aquest compromís. És un grup format per prop de sis persones que assisteix a les celebracions, sensibilitza i, en cas que es produeixi una agressió, actua. “Si una persona traspassa les fronteres d’una altra de manera inacceptable, aquest grup procedeix a la seva expulsió. A vegades, s’arriba a vetar l’expulsada de l’espai”, explica. No hi ha diferents protocols en funció del tipus d’agressió, però es tenen en compte les diferents dinàmiques de poder que s’han activat en cada cas. Tanmateix, Azozomox assenyala que existeixen pràctiques de dominació menys visibles i subtils contra les quals també cal lluitar: “Ho podem veure en les maneres de comunicar-se, de parlar, de crear aliances, de resoldre conflictes o no... La sensibilitat o el menyspreu per les diferències o les situacions personals són formes de dominació més subtils que una agressió, però igual d’importants”.

A New Yorck, un projecte social impulsat a la ciutat de Berlín, s’ha definit un Equip de Consciència que vol evitar els assalts o donar-los resposta

L’activista afirma que l’autèntic repte és el salt del paper a la pràctica. Per això adverteix que “tota teoria és gris i cal adaptar-la a la realitat”. Reconeix la importància de definir un protocol i la seva funció de col·lectivitzar el problema de les agressions sexistes, però afirma que no és una mesura definitiva: “És una forma de posicionament polític de l’espai i una manera de donar suport a les persones que puguin patir una agressió, però no és suficient”. Segons Azozomox, no solament s’ha de crear un entorn segur i solidari, sinó que també cal “generar sensibilitat vers la dominació i estar disposat a qüestionar els propis privilegis”. Per això, creu que la lluita contra el patriarcat ha de ser una lluita quotidiana que qüestioni les estructures de poder més enllà dels espais d’oci: “Cal treballar dia a dia per prevenir el masclisme. Per això hem d’introduir més elements de cura col·lectiva”.

Una iniciativa d’un centre social s’estén per tot un barri

L’agrupació Poble-sec Feminista es va constituir la tardor de 2014 arran de la creació del grup de dones lesbianes i trans de l’Ateneu Cooperatiu la Base amb el desig d’eradicar la violència de gènere als espais d’oci urbà. Per això, l’any 2015 va proposar el primer protocol d’actuació contra les agressions sexistes durant la festa major del barri barceloní. S’hi van adherir nombroses entitats i col·lectius i la iniciativa va ser guardonada amb el Premi 25N de l’Ajuntament de Barcelona.

L’agrupació Poble-sec Feminista es va constituir per eradicar la violència de gènere als espais d’oci urbà. Es va estrenar durant la festa major del barri barceloní

El protocol estableix mesures preventives, d’actuació i d’acompanyament davant d’una agressió. “La nostra activitat principal és la prevenció d’aquestes violències i la formació, ja que, durant aquests dos anys, ens hem adonat que l’actuació i l’acompanyament depèn de cada situació i de com ho vol gestionar cada entitat. La idea és llançar algunes recomanacions, però que cada col·lectiu creï el seu propi consens per aconseguir carrers més segurs durant les festes”, afirma Alba, membre del grup motor des dels inicis. “L’acompanyament que recomanem consisteix en una derivació a les institucions i a cadenes més especialitzades d’atenció. Considerem que nosaltres mateixes no podríem assumir-lo”, explica.

El 15 d’abril passat, Poble-sec Feminista va acollir una trobada amb diferents col·lectius per debatre formes de garantir espais d’oci lliures de violència
/ SANDRA LÁZARO

 

Júlia, membre del grup motor i dels Castellers del Poble-sec, aclareix que un dels objectius primordials és “l’apoderament de la persona agredida, que sàpiga que no està sola i que disposa de mecanismes per donar resposta al que ha passat i perquè l’agressió no passi desapercebuda”. Defineixen les agressions com “un abús de poder d’una persona sobre una altra; no és un malentès ni un conflicte i, per tant, no té justificació”.

Diversos grups feministes i ajuntaments han demanat suport i formació a Poble-sec Feminista i valoren la possibilitar d’adoptar el seu protocol. Segons Júlia, però: “El procés ha de sorgir de la base, de cada grup, per poder fer front a unes necessitats concretes. Per tant, nosaltres donem suport, però no podem replicar el nostre procés a altres indrets”. Alba, per la seva banda, conclou: “Volem entendre aquest procés com una cosa inacabada que es va modificant i creixent amb el temps”.

Les campanyes de sensibilització arriben a les institucions

Darrerament, molts municipis de l’Estat han incorporat protocols i campanyes de prevenció i sensibilització contra agressions sexistes durant les festes oficials. Un dels exemples més visibles és el de Donosti, on s’impulsen campanyes explícites durant la Setmana Gran (Aste Nagusia) des de l’any 2012 –amb la presència d’EH Bildu al consistori.

Naiara Sampedro –regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Donosti per EH Bildu durant la legislatura anterior– explica: “Des de les institucions, hem d’incorporar la perspectiva feminista en les polítiques de sensibilització i prevenció contra les violències masclistes; no solament durant les festes, sinó en el dia a dia”. Es per això que, des de 2013, es va començar a aplicar un protocol d’actuació coordinat amb la Guàrdia Municipal i el Servei Municipal d’Urgències Socials (SMUS).

Diversos municipis han incorporat protocols i campanyes de prevenció i sensibilització. A Donosti, funcionen durant tot l’any, però es reforcen durant la Setmana Gran

Tot i que el protocol funciona durant tot l’any, es reforça durant la Setmana Gran: “Repartim protocols bàsics al veïnat sobre com actuar si es presencia una agressió. També informem els col·lectius d’hotelers i taxistes”, explica Sampedro, que considera important que “les ciutadanes siguin agents actives”. A més, s’habilita un espai de sensibilització on es fan tallers i activitats durant la setmana i es col·loquen pancartes d’advertència als espais públics. Durant la legislatura passada, el consistori també va impulsar beques d’investigació per recuperar la memòria de les dones que han sigut importants en la història de la ciutat i el seu paper en la Tamborrada.

Presentació de la campanya Ezetz da ezetz! (No és No!) a la Setmana Gran de Donosti de 2014 / EH BILDU
Presentació de la campanya Ezetz da ezetz! (No és No!) a la Setmana Gran de Donosti de 2014 / EH BILDU

 

Segons la regidora: “Les festes tradicionals acostumen a tenir associats molts rols i comportaments masclistes. És important que l’Ajuntament treballi per conscienciar”. Per aquest motiu, EH Bildu va decidir engegar la campanya Coresponsabilitat és responsabilitat el 2014. “És important que, durant les festes, hi hagi un repartiment igualitari de les feines domèstiques i les cures perquè tothom pugui gaudir-les en igualtat de condicions”, afirma la regidora.

A part de les mesures proposades pel consistori guipuscoà, els últims anys, també han sorgit iniciatives populars com els grups de dones que s’organitzen per tornar a casa juntes

A part de les mesures proposades pel consistori, els últims anys, també han sorgit iniciatives populars com els grups de dones que s’organitzen per tornar a casa juntes quan ha acabat la festa. Segons Sampedro: “És important que les institucions treballem conjuntament amb els moviments feministes i que els departaments d’Igualtat dels ajuntaments facin de pont. Davant el problema estructural que suposa el patriarcat, hem de ser exemple i incorporar la mirada feminista en tot allò que fem”.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: