Internacional

Foc a Galícia: de la desesperació a la reacció popular

Un clamorós "mai més" desborda els carrers per denunciar la gestió forestal de la Xunta. Fins ara, més de 5.000 hectàrees han estat arrasades per més de 150 incendis on hi han perdut la vida quatre persones
La pitjor part se la va emportar la zona sud del país, les províncies de Pontevedra i Ourense
Galiza Contrainfo
18/10/2017

Quinze incendis encara actius, quatre víctimes mortals, més de 5.000 hectàrees arrasades pel foc i desenes de pobles i barris desallotjats; aquest és el balanç que deixen des del passat divendres els més de 150 incendis forestals a Galícia, segons dades de la Xunta.

La pitjor part se la va emportar la zona sud del país, on les flames van arrasar parcs naturals, assetjar pobles i ciutats i van arribar al costat de l'autopista AG-57

La pitjor part se la va emportar la zona sud del país, les províncies de Pontevedra i Ourense, on les flames van arrasar parcs naturals, assetjar pobles i ciutats com Vigo i van arribar al costat de l'autopista AG-57, on molts cotxes van quedar atrapats. Els efectes dels incendis però es van sentir a centenars de quilòmetres: les cendres i l'olor de fum van arribar a Compostel·la i Lugo.

Registres de més de 30 graus, vents de més de 30 quilòmetres per hora i una humitat de menys del 30 per cent van ser factors naturals claus per la ràpida propagació dels focs. Un canvi climàtic evident que perjudica molt a Galícia a la batalla contra el foc. Però les decisions polítiques del govern del PP també, segons denuncien diversos mitjans i els moviments socials que van sortir al carrer ahir a més de 30 ciutats i pobles.

Les darreres dècades s'ha fet extensiu el monocultiu d'eucaliptus a les muntanyes gallegues / Galiza Contrainfo

 


Els carrers es van omplir arreu del territori, on es van reviure escenes molt semblants a les viscudes l'any 2003 amb les massives mobilitzacions de Nunca Máis. Sota la llegenda de "Lumes, nunca máis!" ("Focs, mai més") milers de persones van denunciar la manca de previsió de la Xunta amb l'acomiadament de més de quatre-cents brigadistes forestals a finals de setembre i, sobretot, la política forestal aplicada pel PP.

Hores abans de les manifestacions el president de la Xunta, Alberto Nuñez Feijóo, sortia en roda de premsa per denunciar "les màfies incendiàries", apuntar a Portugal com culpable i "demanar pluja" com recepta infal·lible per apagar el foc.

El president de la Xunta, Alberto Nuñez Feijóo (PP), sortia en roda de premsa per denunciar "les màfies incendiàries" i apuntar a Portugal com culpable

Al focus de la crítica un cop més, els mitjans públics de comunicació: ni la TVG ni la Ràdio Galega vam interrompre les seves retransmissions el diumenge: una sèrie en la televisió i un partit de futbol a la ràdio eren els continguts programats que no es van moure de la graella, mentre mig país olorava el fum, les cases s'omplien de cendres, es feia nit a les 6 de la tard per la densitat del fum i les principals cadenes espanyoles ja parlaven de dos morts. A les onze de la nit del diumenge, la TVG feia la primera connexió en directe. Avui una trentena de periodistes de la Corporació de Radio i Televisió de Galicia (CRTVG) es concentrava per demanar la dimissió del director general de la corporació, Alfonso Sánchez Izquierdo (posat a dit pel PP) i del responsable d'informatius.


Per què es crema o per què cremen Galícia?

És una qüestió complicada de respondre i on s'acumulen diverses causes. Un 48 per cent del territori gallec són boscos, que suposen el 45 per cent del total de l'estat. Fa anys la propietat de molts boscos era comunal: el veïnat cuidava d'ells perquè extreia llenya i menjar per la ramaderia. El progressiu abandonament del camp i la manca de polítiques forestals per part del govern destinades a protegir el bosc és una de les causes de la proliferació d'incendis i la seva ràpida expansió.

El dia després del foc a un bosc del municipi de Nigrán (Pontevedra) / Galiza Contrainfo

 


Altra causa, la podem trobar a l'extensiu monocultiu d'eucaliptus per abastir Energia y Celulosa S.A. (ENCE). Cal destacar que ENCE és una empresa espanyola, segona productora mundial de pasta de cel·lulosa i responsable durant dècades de la contaminació de la Ria de Pontevedra. Al seu consell d'administració figuren Isabel Tocino -exministra de Medi Ambient- i Calos del Álamo -exconseller de medi ambient gallec. La seva concessió a la ria de Pontevedra finalitzava aquest 2017, però Mariano Rajoy va aconseguir que es renovés.

La flora autòctona composta per roures, faigs o castanyers va ser progressivament substituïda per plantacions d'eucaliptus, durant la segona meitat del segle XX

La flora autòctona composta per roures, faigs o castanyers va ser progressivament substituïda per plantacions d'eucaliptus, durant la segona meitat del segle XX. Encara ara continua, tot i la prohibició establerta a la llei de muntanyes del 2012 de plantar eucaliptus en terreny agrícola. L'eucaliptus és una espècie invasora que ocupa ja 425.000 hectàrees de bosc, triga molt pocs anys a créixer i dóna molta rendibilitat. Però a més a més, és un arbre molt combustible, un autèntic polvorí quan hi ha tants. 

La precarització de les operàries forestals, l'externalització a empreses que treuen grans rendiments econòmics (entre elles l'adjudicatària dels helicòpters extintors, Inaer, investigada per l'Audiència Nacional per una trama corrupta al País Valencià) la descoordinació dels brigadistes sense un comandament únic i la manca de professionalització són altres de les causes dels incendis.

Amb tots aquests elements damunt la taula el fiscal delegat de medi ambient a Galícia, Álvaro García és contundent: "fa anys que investigo i mai he detectat cap trama organitzada". I reconeix: "la dificultat per jutjar els delictes per incendi és la dificultat de trobar la prova".

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: